DISFRESSO

Soc un transformista penitent
disfresso nafres i mudo angoixes,
recerco el teu esclat complaent.

Amb anàrquic so, lliuro l’eixam voraç
d’ enginys dòcils i humides manyagues.
Nuar-te tota intento tenaç.

Prou tinc si poca cosa invento,
serrat a l’abast d’una besada
tinc l’avidesa a punta si et sento.

Assolir la tendresa brandada
ho ajorno a després del desglaç.
Unta’m d’amor, que no faci crosta.

He dominat l’emesi mental,
i crido amb la veu ennuegada.
Assumeixo qualsevol penyora.