DISFRESSAT DE NUESA

Un relat de: joandemataro

Sempre simula mostrar-se nu.
Però la seva nuesa, és en veritat,
una impenetrable, potent ,cuirassa.
Decorada amb pinzellades
de recorrents frases i
mesurades paraules.
Reforçada amb reprimides ires i
acords ofegats de conformisme.
Viu esporuguit ,discretament,
viatjant per la quotidianitat.


Sense adonar-se, la vida li ha empès a ser el que és.
Sense desitjar-ho.
A cops d'injustes agressions, creu.
Sent esgarrapades a l'ànima i mossegades
de persones que ha conegut, o no...
que cohabiten en un mateix espai,
per ell, a vegades, infinitament claustrofòbic.


No vol, tanmateix,
viure infeliç
ni angoixat.
Tampoc no vol caure en la desesperació
i recorda, alleugerit, que no està sol,
doncs, al llarg del camí ha conegut persones
a les quals entregar-se.


Què poc li costa reconèixer-les!
Les rep confiat
i ,val tant la pena... que es treu la falsa pell
de la seva falsa nuesa
I en pocs segons, que prova de robar al temps,
es deixa impregnar
amb sinceres paraules,
amb senzilles mirades i gestos que, sovint,
s'entrellacen , estretament ,
en silencis plens d'espai i sentiment.
Sent la química, la complicitat.
Comunicació pura.... sense interessos.


Són moments de vida, petits,
però el guareixen, en gran part,
omplint la seva ànima.
Sent, prop seu, la felicitat.
Però s'esvaeix, com sempre, poc a poc....

Punxades....sent punxades.
Sovint les ferides costen de guarir,
Sobre tot les de l'ànima.
I sempre deixen una invisible cicatriu
que li impedeixen oblidar-les.

Ha après que la bondat és feble, fràgil, delicada...
I el perill s'acosta, segur.
La vida....la por.... li ha ensenyat a ser previngut.
Fa un pas enrere i s'amaga.
Alleugerit, ja torna...
disfressat de nuesa.

Potser, algun dia
Qui ho sap....?,
tocarà la felicitat.

Comentaris

  • Jo també m'acabo de posar la disfressa[Ofensiu]
    sempreningú | 11-05-2010 | Valoració: 8

    En el teu poema veig pinzellades de melanconia... però té una sensibilitat, una fragilitat, una Nuesa que m'atrau i em cobreix i s'esdevé, també, disfressa meva.

    M'agrada molt! M'agrada el teu lirisme, força!

    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2142 Comentaris

388284 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan