Disfrassada de mig formatge

Es mouen lentament les fulles dels jardins, brillen les estrelles lluminoses en el cel, els carrers a punt d'alba s'il·luminen amb petits fanals. Mentre camines lleugerament com una ploma blanca que es mou per l'aire. Una petita part del món, que es mou i es mou, tan dolça i lleugera, com són també els teus passos; i els teus ulls brillants que em miren, i els teus llavis que em somriuen i les teves mans que m'acaricien.

Ai les dolces melodies que sonen en l'aire, solitud eterna en les places nues de la ciutat, grisos carrers plens de tristes desconegudes passes que deixen petjada a les cantonades. Lluna alegre, aquesta nit, disfressada de mig formatge. Majestuosos arbres, que moren a poc a poc com un gegantí castell de sorra que la mar blavosa consumeix.

I estàs tu, aquí, amb mi. I m'estimes i jo t'estimo. I el vent mou les fulles d'un costat a un altre, fent-les ballar com ballarines fràgils damunt d'un escenari de paper. Trenques el silenci amb el teu riure i els meus ulls veuen com ets de feliç. Quan tu rius, jo sento que visc, sento que et tinc al costat i que no ets un somni que en un tres i no res desapareixerà.

Lluna alegre, aquesta nit, disfressada de mig formatge, et mira, em mira, i tots dos ens estimem.