Disculpin les molèsties

Un relat de: Pep Rafart
A la majoria de mortals, conviure gaire estona amb un cadàver, encara que sigui al pis del costat o quatre números més amunt, ens provoca un desassossec indefinit, una sensació com de respirar amb dificultat en una atmosfera enrarida. D’aquí ve el sa costum de desfer-se del cos abans que s’hagi refredat massa duent-lo al tanatori, on amb quatre tocs d’artista te’l deixen amb un posat plàcid, a punt per ser exposat. Coqueteria innecessària i prescindible, sobretot si l’espectacle no l’ha de contemplar ningú. L’espectacle... Bravo!, aplaudiments. Aquella sonata de Liszt, la Polonesa de Chopin, el Clar de Lluna de Beethoven... Jo m’emocionava tant o més que els espectadors.
Tiraré pel dret, ho medito fa temps. M’agradaria no haver de molestar ningú, però inevitablement hi haurà enrenou a l’edifici. Vostès ho han volgut, ho sento. Algú fa nosa, no?, doncs actuem amb contundència. Cadascú es distreu com pot. Jo me n’aniré, sense el piano no sóc res, i vostès hauran d’afrontar el neguit de descobrir la presència intempestiva d’un cadàver. No dormo, de l’habitació a la cuina, no menjo, de la sala al rebedor, no bec, del menjador al lavabo. Trec el cap per la finestra i només veig la paret del davant. Faig petar els dits inútils. Se’m van quedant entumits. Com tot el cos.
Els metges diuen que no em convenen emocions fortes. El cor. No saben que amb una mica d’exercici cada dia... Es van acabar els concerts. Ningú no contracta un malalt greu. Els veïns m’han pres el piano. Feia massa soroll i el tribunal els ha donat la raó. Si no puc tocar, m’avorreixo. Ensopiment mortal.
Estic decidit. Deixo diners en un sobre per pagar la incineració. Posaré aquest paper sobre la taula, al costat de l’informe mèdic i la sentència del tribunal. Tinc el tamboret i la corretja preparats a la porta de l’habitació. M’agradaria desaparèixer per art d’encantament, però temo que no podrà ser. Algú s’haurà de fer càrrec del meu cadàver.
Disculpin les molèsties.

Comentaris

  • Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada aquest mes de febrer, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • Un món insolidari[Ofensiu]
    Carles Ferran | 04-02-2012

    Relat irònic, enclaustrat, desencisat, de la solitud en mig de la societat, del veïnat, d’un món egoista i insolidari. M’ha encantat el títol.
    Benvingut.

  • Relat molt ben escrit...[Ofensiu]
    free sound | 03-02-2012 | Valoració: 10

    Curiós i eixerit.
    Amb energia i ritme,
    i que desprèn angoixa i cert rebombori.
    Felicitats pel relat.

  • Graciós[Ofensiu]
    Pere Bartrés | 03-02-2012 | Valoració: 10

    fins i tot morts, molestem... quins collons! Un bon final encara que, he de confessar, que m'he perdut una miqueta amb allò de No dormo... Enhorabona i escriu més relats! benvingut a RC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Pep Rafart

1 Relats

4 Comentaris

1322 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor