DISCAPACITAT I PREJUDICIS

Un relat de: joandemataro
Si busquem al diccionari ens dirà que prejudici “ és actitud no raonada” i prejutjar “ és jutjar sense just coneixement ”.
Podem dir, sense recances, amb la raó als llavis : ja n’hi ha prou de prejudicis, parem ja de prejutjar… Deixem ja de ser tan cruels!
Si tornem al diccionari, diu que discapacitat “ és persona amb un un defecte, sigui físic o mental”.
Què bo, com m’agrada el diccionari… Doncs ara ja podem dir que tots som discapacitats, amb major o menor mesura, perquè tots tenim mancances però també bones virtuts.
Escolteu bé i no em digueu que arreu no hi ha escampats:

Prejudicis perquè no sap contestar, perquè li costa parlar o simplement per l’aspecte…
Prejudicis per com beu, perquè sol no pot menjar, perquè no segueix les normes…
Prejudicis perquè veu amb un bastó, perquè condueix cadires, perquè té al cervell ferides…
Prejudicis perquè sí…

Cada persona és un ser,
no hi ha cap que sigui igual
però tots ens mereixem tastar la felicitat.
Parem ja de prejutjar,
deixem-nos de prejudicis.
Tots necessitem ajuda o la necessitarem, no volem que ens tinguin pena, volem sentir acostament i sentir-nos estimats.
Recordeu sempre això : “ Amb mancances i virtuts, en major o menor mesura, tots,
tots som discapacitats.”

Photobucket

Al blog, en teniu unes fotos de l'acte on vaig tenir l'honor de llegir aquestes paraules
ESQUITXOS

una abraçada
joan

Comentaris

  • Prejudicis...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-06-2011 | Valoració: 10

    Prejudicis, és una paraula que no ens agrada, però convivim amb ella i el seu significat.
    Discapacitat... tens raó, Joan, tots en un sentit o altre en som de discapacitats. Possiblement la discapacitat més gran que arrosseguem és la de no saber expolsar-nos els prejudicis.
    —Joan—

  • ai, ai, t'estiraré les orelles...[Ofensiu]
    teresa serramia | 19-06-2011

    vaja "susto".., tio..
    és broma. Jo també me'n vaig i me'n vinc com aquell qui res...
    la veritat és que TU, també crees addhició (no sé si s'escriu així...) benvingut. bentrobat..una abraçada..............sense prejudicis...

  • El ben cert ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-06-2011 | Valoració: 10

    ...és que no hi ha un símptoma universal.

  • Tens molta raó[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-06-2011 | Valoració: 10

    Com ja et vaig comentar tots som diferents i els nostres simptomes són la nostra ànima, la vida està plena de símptomes, el que li agrada la paella, qui es coix o estaà sa, que també és un altre símptoma, etc. I a cada símptoma hem de donar-li un lloc com a part del nostre ésser, una altra cosa és aquells que volen imposar-nos el seu símptoma o un que per la estètica o per caprici ha estat de moda, un cas molt flagrant és el de les dones grosses, a mi m'agraden, però hi ha qui portat pel símptoma a la moda de la primesa imposen amb llurs comentaris i amb la força del rebuig social el seu símptoma de magresa.
    I és que només som simptomes i tots ells són iguals de respectables, mentre no ofenguen ni facen mal altre que no vulga ser ofès ni ferit.

    Una forta abraçada des de València Joan.

  • Una defensa mental[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-06-2011 | Valoració: 10

    Opino que la creació de prejudicis és una defensa mental que hom fa quan no sabem per on anem en una relació.
    Com sempre la ment cerca el que no sap i en negatiu. I escampa el que escampa.
    M'agrada't, Joan.

  • Un 10[Ofensiu]
    josep fornells | 16-06-2011 | Valoració: 10

    Un 10 a tots els que participeu en aquests tipus d'actes i lluiteu fent servir les paraules com a eina de combat.

    I un 10 al teu escrit.

  • Sí, senyor![Ofensiu]
    Materile | 16-06-2011 | Valoració: 10

    Estimat Joan,

    Estic molt d'acord amb tu. Sempre ho he pensat i mai ho he exposat. Tots tenim mancances en moltes o poques coses, però en tenim.

    M'ha semblat una bona reflexió!!! Quantes vegades prejutgem sense saber qui, què, per què...

    L'altre dia vaig llegir el teu fill, em va fer molta il·lusió: felicitats!!

    Gràcies per continuar al meu costat en Relats! He passat uns dies molt dolents físicament, però avui em trobo una mica més bé.

    Una abraçada sense prejudicis,

    Materile





  • Bona reflexió!!![Ofensiu]
    free sound | 14-06-2011 | Valoració: 10

    Tots som discapacitats,
    o tots tenim capacitats!!!
    Mancança o lloança,
    bonic escrit que dansa...
    Felicitats Joan!!!
    Paraules que avancen...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2136 Comentaris

382590 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan