Disbauxa

Un relat de: deòmises
Després de dies de ser mesell a la feina, decideixes esbargir-te en un bar de moda proper. No ets avesat a la disbauxa, però, quan t'hi animes, no tens aturador. Demanes un parell de gintònics gairebé seguits, fins que apareix la noia com per art d'encanteri. L'alcohol t'esperona i tot ve rodat, un cop que heu trencat el gel de les primeres frases i de l'acceptació d'una copa. Al començament, somrieu força i us parleu a cau d'orella, que és l'única manera de combatre el volum de la música del local. Els seus ulls t'adverteixen d'una certa predisposició a l'acostament i li proposes ballar a la pista, on la gernació s'amuntega i sua i xala.

La gosadia dels dits a la seva cintura i als malucs no és frenada. Per això, la incursió dels llavis a la recerca de la boca molsuda no es fa esperar. Has deixat enrere la timidesa, que és la virtut que més utilitzes en el teu dia a dia, i alliberes la bèstia sensual que has exhibit en comptades ocasions. Ella, mimèticament, se t'abraona al tors i inclús et mossega el coll amb més efusió del que voldries. Quan et xiuxiueja que marxeu del local, endevines les seves intencions i això t'excita massa.

El trajecte fins al cotxe és una gimcana d'abraçades, petons i d'equilibris per no caure al terra entre rialles i eufòria etílica. Els esforços dins del vehicle es multipliquen gràcies al canvi de marxes i al fre de mà, igual que les teves mans, que grapegen sines i descorden botons. Però, de sobte, la noia sembla penedida i et demana de parar. Com que ets de rampell fàcil, tot i que normalment el controles perquè no se't noti, hi accedeixes. O això et sembla: l'emboirament causat per l'alcohol no ajuda.

Aquesta boira et dura fins al dia següent i al llarg de la jornada laboral. Et costa recordar detalls de la nit anterior, després del gerro d'aigua freda. La ressaca les té, aquestes coses. Les notícies del vespre informen d'un nou cas de violència masclista, tan a prop d'un bar de moda de la teva ciutat que un calfred et recorre l'espinada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306019 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978