Dir t'estimo en una llengua estrangera

Un relat de: L'esguard

:::Dir t'estimo en una llengua estrangera:::

El lligam entre individu i llengua té una important base afectiva. Podríem dir que els sentiments són universals, però és una altra cosa com els compartim amb els altres verbalment, ja que en el moment que es transformen en paraula, queden subjectivament deformats.
Expressar sentiments, especialment si es tracta dels propis, pot ser una tasca feixuga i complicada. No només per la feina que implica dur a terme aquesta transformació de sensacions en paraules, sinó perquè aquesta transformació implica saber d'avantmà què se sent... i això és encara més difícil.
Per anar provant, temptejant el terreny lingüístic, les persones conversem amb amb les nostres veus interiors que parlen la llengua que hem après a la casa, la materna (o llengües, en casos de bilingüisme a la llar). I és en aquesta mateixa llengua (o en una d'aquestes dues, però val a dir que acostuma a imperar una per damunt de l'altra) en què comencem a comunicar al nostre voltant allò que pensem, sentim o creiem.


Però a vegades, per destins de la vida mateixa, ens estrenem en el món laberíntic de les llengües estrangeres. De llengües, n'hi ha tantes, que mai viuríem suficientment per aprendre-les totes. O si més no, no per aprendre-les totes i per estar al dia de la seva evolució. Cadascú té menor o major predisposició a l'aprenentatge de noves llengües, però és evident que perquè aquest aprenentatge sigui significatiu... ha d'existir també algun tipus de vincle afectiu. Qualsevol petit detall, per exemple que es tracti la llengua en què composa les lletres una de les teves bandes de música preferides. Tant hi fa quina sigui... però ha d'existir aquesta petita cosa que fa que aquesta llengua esdevingui rellevant per a tu per damunt de totes les altres.

I aquesta petitesa pot ser, també, enamorar-se. Enamorar-se d'algú que parla una llengua diferent a la pròpia, ja sigui més o menys propera. En un cas com aquest, aprendre aquesta nova llengua esdevé una manera per construir un pont de paraules que escurcin les distàncies físiques i/o culturals existents entre ambdós i els móns de referència respectius. És a dir, i en poques paraules: una manera de sentir la persona estimada més a prop.
Assolir certes nocions sobre una nova llengua és relativament senzill amb una petita dedicació diària si és constant. Començar pel vocabulari bàsic, sense oblidar conèixer uns trets bàsics de morfologia, gramàtica i sintaxi, per poder-los relacionar amb les característiques de la pròpia i establir relacions significatives. Amb l'ajuda d'un diccionari de traducció bilingüe i la fantàstica eina del google a internet, hom pot aconseguir una explosió de vocabulari en relativament poc temps. Ara bé, la qüestió la funcionalitat d'aquests aprenentatges, perquè, tot i ser informals, tenen més relació amb l'estudi que no amb el viure (tret que parlem d'una immersió lingüística que ara per ara, hauria de consistir en viure allà on es parla la llengua en qüestió) i és més difícil incorporar-los realment si no tenen una utilitat diària. Deu ser per això, que els aprenentatges que abans s'assoleixen són precisament totes aquelles expressions o mots que tenen un component afectuós. Penseu si no és cert que, en el cas que anéssiu amb algú que parlés una altra llengua, tindríeu més ganes de saber com diu en la seva llengua "Carinyo, petó, abraçada, bona nit, dolços somnis.." que no fas com es diu "dimarts, abril, peix, taula, mandarina..." I, per damunt de tot, saber com dir "t'estimo" per fer-li present la sinceritat dels teus sentiments.
Quan aprenem amb amor, acabem incorporant dojos de lèxic estranger i fent les nostres primeres passes en la construcció d'expressions i frases curtes en les nostres relacions quotidianes amb la persona estimada, especialment en el canal escrit (sigui missatges, correus electrònics o altres galindaines...). I a poc a poc, els nous mots, que d'altra manera ens resultarien combinacions de lletres arbitràries i sense sentit, es converteixen en un mirall de què sentim.

Però quan una història s'acaba hi ha moltes coses que moren. Que desapareixen, perquè han perdut el seu moment de glòria. Si és ben cert que recordarem totes les paraules apreses i podrem gaudir -i sentir-nos cofois- d'haver ampliat el nostre coneixement, no és menys cert que, en el moment de tornar a estimar ja no tindrem present com dir-ho en aquella llengua forana... el nostre cor parlarà per nosaltres, clar i català, i dirà tan sols: "T'estimo".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de L'esguard

L'esguard

9 Relats

6 Comentaris

11885 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
A tocar dels 22 anys, encara visc de somnis, però no em quedo només en l'esfera de la ficció. També surto al carrer i planto cara a la vida real, cosa que no és senzilla, i no sempre aconsegueixo sortir-me'n. Tanmateix la vida per a mi és això, un camí llarg ple de reptes a assolir, i petits bocins d'experiències que de vegades et deixen un regust amarg, i d'altres un sabor ben dolç als llavis. I un camí on el somni i la lletra, ho fa tot, si més no, més agradable.