Dir-te què...

D'entrada dir-te que t'has avançat amb una rapidesa de vist i no vist, eh? Gràcies pel comentari! El poema que has llegit és especial, ja hauràs vist que té un contingut emocional molt específic.

En entrar a la teva bibliografia m'ha cridat de seguida l'atenció aquest poema teu. Fa pocs dies n'he escrit un amb un títol similar i que era d'on arrancava el poema ("per dir-te què...").

És un poema profundament romàntic, escrit, com pertoca, amb el cor; tota raó és sobrera i el que compta és la força que desprén. Una força que es veu amb nitidesa als dos últims versos quan, atemperant-ho amb un "qui sap si...", parles a continuació de tota una vida.

Efectivament, quan l'amor truca a la porta, una resposta a flor de llavis parteix moltes vegades del "qui sap si...".

Echanté d'haver-te conegut, de debó! En aquestes trobades m'encanta anar-hi per això, pel contacte o coneixença directe, en persona, de gent amb inquietuds similars.

Et seguiré llegint. He promès fer un munt de lectures, avui, i no et puc dir quan, però per descomptat, et seguiré llegint.

Una abraçada

Vicenç