DiONíS

Un relat de: afrodita

Aromàtiques olors desprèn la teva pell,
Olors que retornen l'encant
Als fruits que la terra ha donat

Nascut dues vegades,
educat a la mansió de les muses
Que en el cant i la dansa t'instruïren,

Has esdevingut el déu més lliure entre els déus
I mai ningú t'arravatarà aquesta llibertat.
Beuràs fins l'última gota,
Gaudiràs fins l'última nit.

vius al límit cada moment
envoltat de cossos viciosos,
i un munt d'ampolles de vi

celebrant sota les estrelles
el miracle de la vida,
donant gràcies a la lluna
per les seves nits de luxúria

la vida et passa de pressa
i la vius esperant que no acabi
bebent fins l'última gota,
gaudint fins l'última nit.

I mentre veus despuntar al sol,
t'empasses la vida a glops
sense deixar perdre ni una gota
que pogués amagar-se a la copa

Milers de colors sorgeixen de la terra
Que fruits i beuratges t'ha donat,
Un munt de sabors es barregen
i regust estrany baixa per la gola...

encara que només sigui per un temps
obtindràs la felicitat que no tens
begut fins l' última gota
gaudit fins l'última nit...

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Dyonisos | 11-11-2006 | Valoració: 10

    M'has retratat tan bé com si em coneixessis de tota la vida. Això que sóc prou més vell que tu.
    Com per a poder ésser el teu pare!
    Continua fent tan bons poemes...

  • uououo![Ofensiu]
    diesi | 02-11-2006 | Valoració: 10

    Hola, Afrodita.

    He estat "fullejant" els teus relats i aquest m'ha agradat molt. T'agrada la mitologia grega... a mi també, sobretot Afrodita. Dionís també és un dels meus preferits. Continuaré llegin-te, però ara no, que demà tinc un examen del variable de mitologia. En serio.

    1 ptó:

    b#NaT#b

  • una temàtica[Ofensiu]
    nuria | 13-09-2006 | Valoració: 10

    D'allò més original, felicitats!
    El poema desprèn l'embriaguesa pròpia d'aquest déu pervers..

    Nu

  • Ni un.[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-05-2006 | Valoració: 8

    Somnis utòpics... què ens separa d'ells? La follia, potser? La crueltat? L'enveja marrana?... No! Som nosaltres mateixos dominats per nosaltres mateixos, en dues realitats, una a cada banda del mirall. Hem d'assolir el punt que creua totes les lleis, que és just al mig: és un túnel, però no sabem què hi ha a dins. No ho sabem perque no ens ho creiem.

  • bonic[Ofensiu]
    Tempsperdut | 01-05-2006 | Valoració: 8

    M'ha agradat, és un bon poema per llegir, ara a dos quarts de set. És una bona manera de veure a Dionís, i ha tots els que els segueixen avui en dia.

    una abraçada;
    tempsperdut

Valoració mitja: 9.2

l´Autor

Foto de perfil de afrodita

afrodita

33 Relats

158 Comentaris

72384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Perquè ella?

Perquè afrodita
és amor, passió
sentiment, acció
luxúria, seducció

Perquè afrodita
és essència i vida
l'instint més bàsic
l'aire que respires

Jo?

dona de lletres
Amant de l'art
Els peus a terra
El cor volant

Somiadora de dia
princesa de la nit
dues cares, un destí
llevar-me i ser feliç



...Perquè viure no és només existir...


AfrOditA