Dins un pou (fracàs)

Mentre caminava he caigut dins un pou, molt profund, de caiguda llarga, on no en veig el fons. Caic en picat, cada cop amb més velocitat, fins que trobo finalment el terra. L'impacte es fort, molt fort, em deixa atordit, estic desorientat, el cap em dona voltes, em sento marejat.
Miro al meu voltant, tot és paret, tot és fosc, en un lloc estret, em sento engabiat. No hi ha aigua, no hi ha res, tot es buit, només hi ha humitat.
Una corda penja del dalt, l'agafo i començo a pujar, però d'entre les parets apareixen mans, moltes mans, multitud de mans, mans brutes, mans que riuen, mans glaçades, mans tacades de sang.
M'agafen la roba, l'agafen amb força, em claven les ungles, m'esquincen la pell. M'empenyen avall, no em deixen pujar.
Miro el final, es molt lluny, com més pujo més lluny el veig, sembla que s'en va, sembla un punt brillant en un univers negre.
La corda es trenca, no em pot aguantar, no la podré tornar a agafar. Intento cridar, però no tinc veu, se m'ha acabat, ja no puc demanar ajuda.
Ploro però no em surten llàgrimes, estic cansat, estic esgotat, ja no puc lluitar. Les parpelles se'm tanquen, no les puc obrir, ja no puc mirar, no veig res, ho veig fosc, he perdut la visió.
Penso, penso en res, ja no hi puc fer res, no tinc idees, és un món que s'ha acabat.
Les parets s'estrenyen, el pou s'encongeix, el món es fa petit i a la fi se m'encruspeix.
Ja no hi sóc, no se on sóc, sóc enlloc, però no em trobo a faltar, no se on he anat a parar.
No hi ha portes, no hi ha sortida, estic atrapat però no se on.
Em poso a dormir per tornar-me a despertar, dec estar somiant, però després ja no em puc desvetllar, em quedo adormit durant una eternitat.
És la fi, és la mort, ja no em tornaré a despertar.