DINS NOSTRE, LA MÚSICA

Un relat de: AssociacioRelataires
DINS NOSTRE, LA MÚSICA

Un dia, sense més ni més, va deixar de recordar el nom de les seves amigues. L’endemà, tampoc recordava quin cotxe tenien els seus dos fills. A taula ja no parlava gaire, es limitava a escoltar o això aparentava. Quan li preguntaven quelcom, buscava la mirada del marit repetint la pregunta perquè li respongués ell.
En canvi, quan anava als concerts de la neta, cantussejava les cançons que reconeixia i li demanaven silenci.
Va començar a repetir una vegada i una altra els mateixos comentaris, les mateixes preguntes. Llegia el diari sense adonar-se que tornava a llegir la mateixa notícia que ja havia llegit.
Però, quan mirava la televisió, taral·larejava les musiques que recordava, i algunes altres.
Ja no sabia quants nets tenia. Les paraules no li venien a la boca i va començar a demanar les coses fent un gest amb la mà o amb el cap. Parlava del temps, de les fulles dels arbres...i de poca cosa més.
Altrament, quan sentia música, cantava fragments d’òperes que de jove havia sentit.
Va deixar de recordar l’ordre en que es feien les rutines de dutxar-se, pentinar-se i vestir-se. No sabia si ja havia menjat o encara era hora de fer-ho. Si havia d’anar a dormir o s’acabava de llevar.
Per contra, quan sentia el cor on cantava la neta, es posava a cantar encara que no sabés la cançó.
Va deixar de conèixer qui eren aquelles persones que la saludaven, aquelles mans que la cuidaven, aquells ulls que la miraven, aquells llavis que la besaven...Va deixar de mostrar les seves emocions, el seu rostre es va tornar estàtic, amb la mirada perduda.
Tanmateix, sempre va recordar aquelles cançons que l’havien emocionat, aquells balls que havia ballat, aquelles òperes que havia escoltat. Perquè al llarg de la vida la música ens entra a la pell, s’incrusta en el cor, impregna el pensament com una onada impregna la sorra de la platja en el seu vaivé.
Perdrem les paraules, perdrem els gestos, els pensaments, però mai oblidarem la música.
La música sempre restarà dins nostre.


GGB

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: