Dins la teva bombolla

Molt i molt intens, plé de sensacions i olors, com per deixar que s'escoli un regalim de desitjos per sota de totes les portes.

Molt bo el relat, m'has fet visionar tot un món de sensacions i he percebut aromes de sensualitat. Ben estructurat, acurós en la rima i ple de sentiments atrapats dins una bombolla amorosa...umm, realment encisador.

No t'havia llegit fins ara, sento no haver-ho fet, et prometo que continuaré fent-ho...m'han agradat els pocs relats que t'he llegir fins ara i he decidit comentar-te aquest. Ah...i gràcies pels teus comentaris. 1petó. ESPIRAL.

dins d'aquesta bombolla plena d'olors, de somnis i carícies compartides.
M'ha donat la sensació de que tot el poema va lliscant suau i lentament per la pell, com una petita gota d'aigua. S'obre camí dolça i ferma entre tanta bellesa; s'omple de joia al sentir cada instant; contempla, abraça, estima i arriba a fondre's en una immensa abraçada de totes formes i colors.
S'endinça molt endins del cos, en un espai on espurneja també la ment i l'ànima. S'amara de cada batec amb passió desfermada, però sense voler canviar ni conquerir l'encís innat i propi d'aquell paisatge...

Un traç tendre i sensual dibuixant preciosos versos.

Molts petons i fins ben aviat!

No tavia llegit detingudament fins ara.(els teus versos al Un Vers, m'han ajudat a decidirme per llegir d'on procedien, i veig que no eren grans versos solitaris, buah!!!) Kin poemàs!! ara no puc, xo en quan pugui intentare llegir-te més m'ha encantat, sobretot la 2na estrofa es impressionant vers a vers vas clavant les imatges... increible, et deixo el meu 10! i la meva promesa de seguir-te llegint!

en una bastida, en un niu, en un monestir, en una bombolla
preciós

jajajaa! angie, sort que m'he adonat que havies penjat un altre poema, no voldria haver-m'ho perdut! Recordava vagament el poema, però en rellegir-lo m'ha agradat encara més (no sé perquè). Una gran metàfora, uns grans versos d'on no he sabut trobar-ne els millors perquè tots m'han encisat. Crec que les teves poesies cada cop són millors... enhorabona!
Petonsss!

que té aroma de poesia clàssica, bona, seriosa i perfumada... cuides la rima i tots els detalls i fas versos que transpiren sensualitat...
Llegir-te és com estar dins una bombolla de sensacions vives... psst... l'angie respira!
Quin comentari m'has fet al meu poema HÒMENS, fins i tot quan comentes fas poesia i mostres generositat i originalitat.
Una abraçada!

angie, els dos últims poemes ragen llàgrimes de somriures: pura alegria. Fan olor a net i fan llum: amor sincer.
Enfiles versos que llisquen amb suavitat.
Encomanes la malatia exòtica del teu repte...enhorabona.

Hola Angie,
Acabo d'entrar "Dins la teva bombolla" i la veritat és que m'ha agradat moltíssim, potser perquè quan descrius tot el relat et sents captiu de la seva lectura lleugera i tendra que fa que arribis al final amb una dosi de tranquil-litat majestuosa.
Et felicito de tot cor, i potser el comentari de les olors, és perquè tu en sents d'altres i precissement a la primera estrofa.

Brindo per la sinceritat,
Roda03