Dins la foscor

Dins d'aquesta foscor estic assegut buscant la claror, la busco però no hi es, ja fa temps que estic endinsat en la obscuritat. Els meus ulls s'han encegat ja no veuen res, només foscor. El meu cap només hi queda la imatge del teu rostre que ni la força del pas del temps pot borra .Les meves mans i els meus braços no responen, tot es silenci. El meu cor de pedra s'ha quedat, es buit, no batega. Només m'envolta la solitud que es present a tots els racons d'aquesta ombra, aquesta ombra que em devora, em fa seva, se'm menja l'anima a poc a poc i amb silenci. La meva boca muda intenta pronunciar el teu nom, però no aconsegueix trencar aquest silenci etern. Sento la buidor al meu voltant, es fa present, Escolto el silenci, mentre de mica en mica soc devorat per el no res.