Dins la foscor

Un relat de: Gikuj

Dins d'aquesta foscor estic assegut buscant la claror, la busco però no hi es, ja fa temps que estic endinsat en la obscuritat. Els meus ulls s'han encegat ja no veuen res, només foscor. El meu cap només hi queda la imatge del teu rostre que ni la força del pas del temps pot borra .Les meves mans i els meus braços no responen, tot es silenci. El meu cor de pedra s'ha quedat, es buit, no batega. Només m'envolta la solitud que es present a tots els racons d'aquesta ombra, aquesta ombra que em devora, em fa seva, se'm menja l'anima a poc a poc i amb silenci. La meva boca muda intenta pronunciar el teu nom, però no aconsegueix trencar aquest silenci etern. Sento la buidor al meu voltant, es fa present, Escolto el silenci, mentre de mica en mica soc devorat per el no res.

Comentaris

  • perdut dins la foscor...[Ofensiu]
    ROSASP | 12-05-2005

    Aquesta sensació de estar buit per dins, d'haver perdut el cor i la veu, els ulls no poden veure les llums, tot esdevé foscor.
    Són moments on et sent perdut en un pou molt profund i sense poder cridar perquè et rescatin.
    La força surt d'un mateix, quan menys t'ho esperes i la foscor poc a poc es va esvaint en un cel blau...
    Transmet molta tristesa i desesperació, instants sense llum, sentiments que envaeixen cos, cor i ànima.

    Una abraçada!

  • fodcor[Ofensiu]
    donablanca | 12-05-2005 | Valoració: 10

    és un sentiment escrit.
    regalima veritat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Gikuj

5 Relats

19 Comentaris

7576 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46