Dins la fosca

Intimisme i sentiment a ran de mar, percepcions de l'entorn que transformes en paraules per art de les metàfores, de vegades suaus, "polsims de sorra sobre la nuesa dels nostres cossos", de vegades vigoroses, "sal a les llàgrimes de l'amor", sempre d'una gran bellesa.

Tu ja saps el que penso de la teva poesia.

Una abraçada

AQUEST POEMA, DIU MOLT I TOT ARRAN DEL MAR. M'AGRADA!

Una magnífica postal nocturna, escrita des del domini del lèxic i, sobretot, de les imatges (fanals a l'aigura, llàgrimes de l'amor...) i les metàfores (onades de petons, xiuxiuejos en vers [sublim!]...).

I el final, tot ell una metàfora: vas fer del dia nit, exprimint (robant, per ser exactes) la claror, la tinta amb què escriure en la nit les poesies des de la percepció més profunda de l'amor.

Una fosca, en resum, feta de llums, descrita des de la cohesió i l'amor, des d'un mar i una platja absorbides pels amants ("sorra a la butxaca del cor") de tal manera que s'han fet seves les percepcions i aprofundeixes, d'aquesta manera, en el caire marcadament intimista de tot el text.

Un caràcter intimista que, sens dubte, descriu o il·lustra la teva obra.

Magnífic laboratori literari, el d'aquesta prosa poètica. Magnífic, de debò.

Un abraçada, company!

Vicenç

com una explosió, un colage d'imatges...un atac de tendresa compulsiva...és fantàstic i axò que eres dins la fosca. Genial. 1abraçada. ESPIRAL.

Prosa bigarrada, de pinzellades petites i precises, ben acolorides; de música de banda sonora al mateix ritme que el batec d'aquell cor que ho fa amb exquisida tendresa.
Tot un plaer descobrir-te,
Fredia