Ding dong

Ja ho pots ben dir... quan s'és un minyonet, en aquesta edat que descrius, sens dubte hom és la criatura més feliç del món. En aquesta edat primerenca l'esperit que habita un cos que comença a explorar el món de la màteria bo i adaptant-se fisiologicament al terreny on haura de sembrar les llavors de la sva missió per a complir a la vida.
I....m'ha encantat de la manera planera i jogaire que ho has fet, enhorabona, Nil.

Vaja amb les teues nevodetes, són un primor, amb els seus ulls, amb la seua boca, amb els seus peus. Té una rítmica que és molt agradable de llegir. I fins i tot se li podria posar alguna música.
M'ha agradat molt com ho escrius.
Una salutació.
Perla de vellut