diners de temps

em disculpo pel retard. Tu vas complir els deures de seguida i jo tot just ho faig ara; però bé, més val tard que mai. Comencem:

He trobat interessant l'estil del poema: no t'he un sentit clar, costa saber de què va la cosa, però evoca moltes imatges, i per mi això és el més important en la poesia.
A l'inici, dius: "Hi aniré"
Això orienta al lector, que pensa: d'acord, anirà a algun lloc; a on?
Sembla que es tracta com d'una festa major, ja sigui en sentit literal o metafòric. El versos són optimistes, enèrgics, tot i que amb alguns contrapunts de melancolia: (pagaré vells somnis), (interrogants sense resposta).
I així, m'adono que es tracta talment de la vida, des de l'inici (hi aniré) al final (capvespre), amb un últim vers que representa la mort (potser m'equivoco):
"Aleshores, corpresa de misteri llanguiré feta capvespre
entre els seus braços
com entre els braços d'un amant."

La primera part d'aquest vers l'he trobat bonica, però un xic ampul·losa al meu parer. I tot i això, divergiré d'EmmaThessam: crec que la repetició de les paraules "entre" i "braços", encaixa bé i dota d'un bell final al poema.

Respecte a la part anterior:
"Dins l'envelat falaç... ...castells de focs"
l'he trobada potser també una mica massa engalanada de paraules innecessàries, però tot i això, m'agrada el missatge que transmet; la vida falaç i apassionada que ens estira i ens fa anar de bòlit

A part d'això, la rima i mètrica lliure no em sembla pas mal utilitzada, més aviat al contrari. Tot i no seguir una mesura pautada en els versos, no te'n vas de mare i mantens força l'ordre.

Bé, crec que això és tot. Si em surt alguna cosa que cregui important dir, ja tornaré a passa per aquí. Vinga doncs, molta sort!

Des del meu punt de vista, el teu poema pot tenir dues interpretacions.

Una, la vida feta poema: naixement ple d'il·lusions, pròpies i dels que ens envolten; vida plena de sorpreses, de descobriments, de preguntes sense resposta, de "ximpleries" que ens fan oblidar què és la vida i què ens hi estem jugant; mort sobtada, en plena vida, enganyada per la pròpia vida.

L'altra, els records de tota una vida: les il·lusions que el temps va esvair, allò que vam dir que faríem i no vam arribar a fer mai, els misteris no resolts, les sorpreses d'última hora, la comprensió del què és la vida... Quan la vida s'ha acabat.

M'ha semblat un poema treballat i acurat, precís en la constucció dels versos. L'estructura, una mica forçada, t'obliga a deturar-te a cada línia, a entendre-la amb profunditat abans de poder continuar endavant, a llegir-la amb l'atenció que es mereix com integrant d'un poema que porta la reflexió com a sutítol.

Des del munt punt de vista (subjectiu, criticable i fàcil d'obviar), omés dos apunts. Un, la repetició de paraules en un breu espai de temps. Per exemple, al final:
"entre els seus braços
com entre els braços d'un amant"
Dos, l'utilització repetitiva d'un mateix so que desafina la musicalitat d'alguns versos. Per exemple:
"i de cants dançaré sen parar per pistes"

En resum: un poema fet reflexió, profund com les entranyes de la terra, lleuger com la boira del capvespre.

Ens veiem,

EmmaThessaM

Hola Teresa,

T'haig de confesar que el teu poema m'ha costat una mica de llegir. He vist que en tens dues versions penjades, i no són exactament iguals. De fet he treballat amb la última, però l'aspecte que et volia remarcar sobretot l'he vist més clar al veure les diferències entre les dues versions.

Aquest poema per mi també és un punt de reflexió. El contingut i la manera d'expressar-te és bona, com sempre, però la forma? Perquè els versos acaben on acaben, per quin motiu? Pot semblar un aspecte sense importància, però amb aquest poema m'he adonat que pot dificultar la lectura, empitjorant la poesia.

La pregunta clau és, quan canviem de vers?

Conservant el teu poema, jo et dic com ho faria, desprès miraré si trobo algunes "recomanacions" de com finalitzar els versos.

"Hi anire.
De bracet de mi mateixa.
Amb els vestits
de totes les edats
als ulls,
la il·lusió de tots els moments.
Enramada de sol i bosc
seré la casa i l'horta.

Poble endormiscat
que desperta de cop
al crit de festa.
Com una exhalació,
sens parar recorreré
d'una a l'altra parada
la fira reverberant de promeses
i amb diners de temps
pagaré vells somnis.

Sínia gegant de perquès
em durà
vers cels d'interrogans sense resposta.

Dins l'envelat falaç de cada dia,
la vida, ballarí apassionat
em pendrà subjugant per la cintura.
Èbria de música i de cants
dançaré sens parar
per pistes fulgents d'instants
fins que esclatin de cop
castells de focs.

Aleshores, corpresa de misteri
llanguiré feta capvespre
entre els seus braços
com entre els braços d'un amant.

He estat una estona buscant per la xarxa i no trobo res clar que digui com fer-ho. De fet a la resta de poemes no t'havia trobat aquest problema. Pot ser fins i tot un error al penjar el relat. Si nó és així fes-m'ho saber i miraré si puc trobar "com aconsellar-te".

Una altra cosa, ha sigut la repetició del mot "braços" i "entre" la de "entre" ja em sembla correcte però no la de "braços". Jo posaria:
"entre els seus braços,
com entre els d'un amant."

La idea en general i el títol del poema els trobo molt bons, només aquests dos aspectes que et comentava no em feien el pes.

Si no estàs d'acord amb alguna cosa, fes-m'ho saber.

Salut!

Amb aquest poema m'ha passat com amb un de la Maria Mercè Marçal: en conjunt m'arriba un sentiment que identifico perfectament, com una mena d'eco. El rellegixo i no trobo una explicació clara del fenòmen enlloc, i no em serveix l'anàlisi frase a frase. És difícil d'explicar... I pel que fa a petits detalls d'un text escrit i enviat amb pressa, diria que això forma part del conjunt. No hi ha temps...

Ei, Teresa, maca!! Gràcies pel teu comentari a l'article filosòfic de l'Escola...

M'agradaria saludar-te al msn: webmestrelastoa@gmail.com

Molts petons, bufona!!!

M'agrada molt el teu relat!! Crec que està ben pensat.

Però hi ha algunes coses per millorar, ehem... Te'n diré dues. La primera, que hauria estat preferible fer-lo una mica més llarg (allargar és arriscar, però qui no s'arrisca no pisca...). La segona, que el relat sembla una miqueta "desordenat". Potser si haguessis rellegit i repassat el text, haguessis pogut fer-hi alguna millora interessant. Aposto que sí, perquè el text és bo, però té alguna pífia fàcil de veure.

Però et poso un notable alt; que aprofiti. Apa, petons!!!

M'ha encantat, com sempre!!!!
Primer avisar que aquest comentari és fet en base a les idees de Jung, i pot ser que estigui mal enfocat perquè la seva teoria és densa i vol meditació i moltes hores de lectura. Però refiant-me del meu inconscient, seré valenta i el deixaré anar:
El teu poema, Teresa, em recorda a la idea del si mateix de Jung. Ho dic perquè justament ara ho estava llegint. Jung diu que el simateix és la part oposada al jo, que és del tot conscient. El simateix actua com a equilibrador del conscient i l'inconscient.

En el teu poema és com si t'haguéssis posat en equilibiri i en pau, en un espai atemporal de festa i joia, tal i com ens transmets " l'altra parada la fira reverberant de promeses i amb diners de temps pagaré vells somnis", amb els teus anhels no realitzats, i aquest fet el dus a terme a través d'aquesta poesia, on ens dius que "Èbria de música i de cants dançaré sens parar per pistes fulgents d'instants
fins que esclatin de cop castells de focs"per finalment llanguir entre els braços d'aquest simateix, que no és més que aquesta realitat nostra més profunda i espiritual, que ens permet gaudir

Genial!!!














+