Dinar a casa

Un relat de: Far de Cavalleria

Mentre vèiem la penúltima cursa del mundial de F1, s'ha presentat a casa un ser d'un altre planeta. Han picat a la porta i la meva mare, que estava a la cuina, ha anat a obrir. El meu pare ni s'ha immutat. Sempre fa igual, l'home viu desconnectat. Quan seu al sofà i mira la tele es transforma en planta decorativa. A vegades ens fa el favor de mirar-nos mentre li expliquem alguna cosa i ,amb molta sort, belluga el cap amunt i avall per fer veure que segueix el fil d'allò que se li explica.
La meva mare ha xisclat en obrir perquè esperava la Trini, la veïna de dalt (sempre ve a petar la xerradeta amb la mare).
Quan ha vist que aquell individu no venia a vendre res ni a convertir-nos a cap religió l'ha fet passar senyalant-li el sofà. Ha dit, -Mariano, un amic teu!
El meu pare l'ha mirat i li ha fet un lloc al sofà. L'alienígena s'ha assegut i tots tres hem estat veient com l'Alonso perseguia de prop el Maclaren de Kimi Raikonen. El Tarzán (que és el meu gos) després de bordar-li tres cops s'ha posat a olorar-li les cames i el sexe (als gossos no els fa cap tipus de vergonya fer aquestes coses). Després ha tornat a estirar-se a la catifa i s'ha adormit.
-A dinar que l'arròs es cova !- ha dit la meva mare mentre portava la paella i la deixava sobre els estalvis.
El convidat s'ha cruspit un bon platàs i fins i tot ha repetit. Com que tenia dues boques, per una es menjava l'arròs i per l'altra les gambes i els escamarlans (sense pelar). No ha tocat el cafè però d'un sol glop s'ha begut la copa de Soberano que li ha posat el pare.
Quan hem acabat de dinar tots hem tornat als nostres llocs. L'ésser no. S'ha dirigit a la porta i ha començat a fer sorolls estranys amb el nas. La mare ha deixat els plats i ha anat a obrir-li la porta. El Tarzán ha sortit al balcó i ha bordat mentre la nau s'enlairava i a la tele han començat a haver interferències i el meu pare ha dit,
-Ja comencem!- i li ha donat tres cops al costat dret de l'aparell.
Quan el nostre convidat ja enfilava el primer núvol i a la tele apareixia una imatge ben nítida, el meu pare ha tornat a seure amb un somriure satisfet.
La meva mare també estava contenta; li havia sortit un arròs molt bo.
Panxa plena, sofà i caliu familiar; a mi se'm queien els ulls mentre els pilots guanyadors es ruixaven amb cava.

Comentaris

  • Et seguiré llegint! [Ofensiu]
    Far perdut | 05-02-2010 | Valoració: 9

    M'ha enganxat la teva història. L'he trobada molt original i molt ben explicada.


    La fotografia, perciosa!

  • És molt bo[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 22-12-2005 | Valoració: 10

    Ostres què bo!!! Quina ironia. En certa manera m'has recordat en Pere Calders, pel tractament que fas d'aquest fet tan insòlit i que es viu amb tanta normalitat en aquesta família.
    Una abraçada i bones festes.

  • feia dies[Ofensiu]
    Shu Hua | 02-11-2005

    que no em passava per la teva pàgina i avui, rellegint comentaris antics, t'he trobat i he pensat: a veure què fa! I vet aquí que em trobo un alienígena i una família modèlics: no són racistes i, a´més, ja estan de volta de tot, no s'estrnyen de res.
    La comicitat és un do i jo he rigut molt amb aquest relat teu. Breu, fàcil de llegir i dels que no s'obliden fàcilment.
    Em sembla que hi ha un nom per aqeust tipus d'història: explicar un fet fantàstic i que els personatges es quedin tan amples. Ara no me'n recordo, però tant hi fa.

    Una abraçada, amic Far.

    Glòria

  • "Tiu"...,[Ofensiu]
    rnbonet | 02-11-2005 | Valoració: 10

    ...de nou, reencontre! No sé com t'ho fas, però sempre ems sorprens quan em "topete" (expressió dels Ports) amb una narració teua...
    El pare..."pipa"; l'alienígena... de "colló de mico"... i el gos...Ai!, el gos. que només sap parlar bordant...
    Què això! Magnífic! En volem -els RC-més!
    Salut i rebolica, xicot!

Valoració mitja: 9.67