Dinamita anarquista

Un relat de: lluisba

En Rossend Torres (nat a Albatàrrec i mort en un lloc desconegut, pels volts de juny de 1944) és home que mereix una presència a les enciclopèdies.
Del seu pas per la primigènia CNT apenes si en queden rastres. En una fotografia disparada a la Rambla de Barcelona, i datada del 36, apareix abraçat a Bonaventura Durruti. Som al mes d'octubre, i sembla a entrada de vespre. Tots dos, amb el fusell a l'espatlla, somriuen amb felicitat inaudita. L'arma d'en Torres sembla encara calenta, com si vulgués exhalar una darrera bafarada de fum. L'olor de la pólvora presideix l'escena. Als seus peus, vora les burilles de les cigarretes acabades d'aixafar, hi jeu el cos d'un home vestit de negre. La poca qualitat de l'estampa no permet decidir si es tracta d'un capellà. Darrera d'ells, una motocicleta esventrada també dorm sobre les llambordes. El meu amic Cruspinera aventura: el capellà fugia dels anarquistes muntat en un precari ciclomotor. En Torres el va caçar al primer tret, avessat a la cacera de conills, guineus i senglars per les vores del Segre.
D'ell també en sabem que va planejar diversos atemptats. No tots foren fallits, però entre els fracassos cal comptar-hi les seves majors aportacions a la causa i són, en definitiva, la prova irrefutable d'un caràcter artístic i creatiu de dimensions poc usuals. En llurs fracassos hi ha la petjada de l'artista. I són, per aquest ordre:

1. La voladura de la incipient església de la Sagrada Família. En una carta a la seva germana (monja agustina), Rossend Torres escriu:
"Germana: si em proposo enviar aquest esguerro a les ruïnes [el temple de la Sagrada Família de Barcelona] és perquè penso en tu. No concibeixo un desastre semblant sobre la faç de la Terra. Aquest tal Gaudí, home mediocre i engreït, és víctima del dimoni del mal gust que tu tant detestes. Sé que els catòlics mai no heu estat gent amb criteri estètic, i que esteu curiosament dominats pel culte al fal·lus, com tu sempre denuncies quan ens reunim en secret. Però he vist els plànols, i fins i tot he sentit llàstima per Nostre Senyor i els seus seguidors. Jo sóc dels qui crec que Jesucrist fou un anarco-comunista i per tant, si em poso en sa pell, sento aquell neguit i el fastigueig… (la carta s'embranca ara en disquisicions metafísiques que fan de mal contar)".

2. L'assassinat de Jedediah Morgan Gates. Ningú no ha trobat fins ara un motiu que justifiqui la mort violenta d'un minúscul i inofensiu empleat en una adrogueria de Seattle. Tot i així, Torres tenia plànols i càlculs, i un full de mida quart on havia fet sumes per establir el cost econòmic d'un viatge llampec als Estats Units. Hi havia anotat tota mena de detalls: el preu del bitllet en un vapor del Marquès de Comillas fins a L'Havana de Cuba. Posteriorment, hi va sumar l'import del transbordament Cuba-Miami, i el preu d'un viatge en ferrocarril Amtrak Florida-Seattle… Tot plegat seria un misteri si no hagués estat perquè fa pocs mesos vaig llegir una biografia de Bill Gates, el fundador de Microsoft i en certa manera culpable del concepte de "món global". Jedediah Morgan fou l'avi del magnat de la informàtica. Fet que ens obre a un món intrigant i fascinant: en Torres preveia el futur? Era un espiritista (com d'altres anarquistes de la seva època)? I en definitiva: perquè no ho va dur a la pràctica? Potser va intuir que el món global i internet serien un bon terreny per a l'expansió futura de la sublevació, la contracultura i l'esperança.

3. Tot això és poc, però, quan descobrim el darrer projecte fracassat del gran anarquista que fou Rossend Torres, fill d'Albatàrrec: el projecte de dinamitació de la Lluna, el satèl·lit estèril de la Terra. Sembla el pensament d'un foll, o d'un simple insensat massa habituat a les idees d'una revolució utòpica i pueril. Però també hi ha una carta, i també va adreçada a la seva germana religiosa. En un paràgraf essencial hi llegim:
"Germana: Un mestre en astronomia, i company que professa la meva ideologia, m'ho ha confirmat: la desaparició sobtada de la Lluna causaria un destirotament de l'òrbita de la Terra. De forma lenta però segura el nostre planeta començaria a variar son transcurs i es desviaria del seu camí. En el periode de cent o de dos-cents anys, hauria iniciat una cursa que el situaria entre Venus i Mercuri per motius de llur massa, pes i altres característiques. Si el meu instint no m'enganya, qualsevol estudiant de batxillerat una mica àgil de pensament deduïria aviat (després de dinamitar la Lluna) que la humanitat compta amb dues, tres o quatre generacions abans que la temperatura i condicions no siguin definitives i mortals. Amb això es capgiraria completament el nostre ordre de valors. Estic segur que en aquestes circumstàncies moltes convencions es difuminarien. No crec pas que l'ordre establert fos defensable ni tan sols per llurs beneficiaris: no quedaria res. Ni monarquies ni privilegis, ni tabús sexuals, ni comptes bancaris o hipoteques a llarg termini. Es desfaria tot lentament, com un tarrosset de sucre dins d'un cafè. Ni la borsa. Crec que amb aquesta idea he assolit la meva major maduresa. Una desaparició brusca de la Terra seria bonica, però ens privaria de veure la lenta i inexorable arribada de la humanitat anarquista. Serien tan sols un parell de segles… però quin parell de segles ens esperen…!"

No sabem amb certesa quines foren les causes reals que van frustrar l'obra d'en Rossend Torres. Alguns han apuntat el pes moral que hi va poder jugar la influència pacificadora de sa germana la monja (agustina). D'entre aquests, alguns insinuen amb maldicència que hi podia haver qüestions incestuoses per l'entremig. L'amor (i més quan és il·lícit) sol tenir efectes terribles. Certs historiadors suggereixen que en Torres va ser víctima d'una depuració interna de la CNT. Un, però, assegura que va fugir en acabat la guerra i que es va incorporar a la resistència francesa (tan sobrevalorada), però que va morir en una escaramussa prop de Lilla (Nord de França). I finalment apuntem (amb molt d'escepticisme) una tercera o quarta via explicatòria. És la que descriu Jerôme Duffart a "Les invisibles: chronique de la mensonge des derniers esprits livres": Duffart diu:
"Fait prisonnier a Baden-baden, Torres racconta ses rêves nihilistes aux capteurs. Merveillé, le maréchal du champ Matthaus von Meissner l'aurait transcrit dans son journal. Après être capturé par les americains, Meissner aurait revelé l'histoire avec tous les détails aux libérateurs. Depuis cet moment, les idées de Rossend Torres furent prises en considération pour une élite secrete de la NASA, qui d'après là lutte pour réaliser le vieux songe d'un anarchiste de Lérida".
O més o menys:
Fet presoner a Baden-Baden, Torres va explicar els seus plans nihilistes als captors. Fascinat, el coronel Matthaus von Meissner ho va anotar al seu diari. Posteriorment capturat per les forces nordamericanes, Meissner ho explicà tot. Des de llavors, una secta anarquista secreta inserida al consell d'administració de la NASA malda per fer realitat el vell projecte d'un anarquista visionari de les terres del Segrià.

Si amb això no n'hi ha prou com per incloure Rossend Torres a les enciclopèdies…

Comentaris

  • Lilith | 30-06-2007 | Valoració: 10

    No volia entrar en valoracions, però és que la mitjana del relat em sembla que no li fa en absolut justícia.

  • Lilith | 30-06-2007

    No em pensava pas que en llegir aquest relat em posaria mística. Ho dic per l’afirmació aquella que diu que tota acció ha d’anar precedida d’alguna certa saviesa. En aquest cas saviesa humanista –o això em sembla a mi-. No crec pas que cap ideal valgui una vida, en tot cas tothom és lliure de donar la seva pròpia en nom de la causa que vulgui, però no pas per robar la vida a algú altre.
    Molt àgil i imaginatiu el relat, també m’ha agradat la teva prosa.
    Una abraçada.

  • un joc interessant[Ofensiu]
    maitetxu | 11-05-2007 | Valoració: 9

    Trobo que fas un joc interessant entre la realitat i la ficció, i que saps manipular el lector perquè dubti de si llegeix una crònica realista o un conte. Jo opto per creure que és ficció, en contra del comentari anterior. O bé ell també et segueix el joc? Molt bé, en aquest cas

  • molt ben escrit i molt interssant[Ofensiu]
    Massagran | 10-05-2007 | Valoració: 7

    L'article és molt bo. M'agrada com has explicat qui era aquest Torres que, sincerament, desconeixia.
    M'ha agradat.
    gràcies.

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

82807 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/