Dimecres tarda

Un relat de: ABRAHAM II

Dimecres tarda, les set i pocs minuts. Els peus damunt la taula. Em tinc que tallar les ungles aviat. La capa gris de ronya em fa sentir vergonya de mi mateix. M'hauria de cuidar un xic més. Anar al gimnàs, potser; no la veritat és que fa mandra anar-hi sol. Potser en Raül s'apuntaria amb mi. No, millor no, si m'apunto amb ell acabaríem sempre al bar. En Jaume tampoc, ja en tinc suficient aguantant-lo a la feina. Potser la Marta? No, si la Laura s'entera em mata, amb lo gelosa que és...Déu! Tinc els dits del peu molt peluts, massa. Però depilar-los fa pal, a més si ho faig tindré que fer-ho la resta de la meva vida, perquè cada vegada sortiran més forts, gruixuts i negres i la veritat, no estic per compromisos, i menys amb pels fastigosos del dits del peu...Val més que engegui el televisor. Vajam...a TV1...Gente, mira que és dolent el programa i el que porta en antena...com diria en Joaquín Reyes: "un programa fresquito", morts, assassinats,miseries varies,...Canvi. TV2, un mico damunt d'un arbre i la mateixa veu de sempre de narrador. Aquest paio deu saber la óstia de coses de bitxos. El mico continua damunt l'arbre i sense previsió d'acció alguna. Canvi. TV3 el Club...L'ALbert Om cau bé a algú? A part de les dones majors de quaranta-cinc anys, és clar. Canvi. Zapping rules! K3, o sigui, serie manga. I pensar que per a mi el manga es limita a Bola de Drac i Dr. Slump...M'estic fent vell...

Sona el timbre.

La larva que tinc entre cames es converteix en un mànec.

Em calço les sabatilles d'una revolada. Fent tap-tap avanço pel passadís. Aviat tindré que fer un pensament i ficar-me a escombrar, les boles de pols comencen a agafar un tamanys considerable. Ara que hi penso, fa bastant que no escombro, i que no frego? Millor no pensar-hi, al sortir del curro el que menys vol fer es agafar pala i escombra i "marujear". Comprar-me aquell cd de swing per quan fes dissabte no ha servit per res. Netejar sempre és una merda, tan amb música com sense. No ens enganyem.

Em mossego el llavi i obro la porta.

Mig pam més baixa que jo. El cabell recollit, atrapant-me amb els seus ulls de color mel a la primera. Dedueixo que té la meva edat, anys més anys menys. El seu somriure lasciu em calenta l'entrecuix, a foc lent. Vesteix una samarreta negra amb un escrit ressaltat pel volum de les seves sines: "masturbating is not a crime"...i...

-Merda!

Fos a negre...

Sona el timbre.

La larva que tinc entre cames es converteix en un mànec.

Em calço les sabatilles d'una revolada. Fent tap-tap avanço pel passadís. Aviat tindré que fer un pensament i ficar-me a escombrar, les boles de pols comencen a agafar un tamanys considerable. Ara que hi penso, fa bastant que no escombro, i que no frego? Millor no pensar-hi, al sortir del curro el que menys vol fer es agafar pala i escombra i "marujear". Comprar-me aquell cd de swing per quan fes dissabte no ha servit per res. Netejar sempre és una merda, tan amb música com sense. No ens enganyem.

Em mossego el llavi i obro la porta.

Mig pam més baixa que jo. El cabell recollit, atrapant-me amb els seus ulls de color mel a la primera. Dedueixo que té la meva edat, anys més anys menys. El seu somriure lasciu em calenta l'entrecuix, a foc lent. Vesteix samarreta de tires verdes que deixa descaradament a la vista la junta de les seves dues cintes i texà mig pam més baix de la cintura que aboleix tot pensament cast.

-Hola bona tarda, coneix la paraula de Déu?- em pregunta la seva veu agredolça-

-Merda!

Fos a negre.

Sona el timbre.
La larva que tinc entre cames es converteix en un mànec.

Em calço les sabatilles d'una revolada. Fent tap-tap avanço pel passadís. Aviat tindré que fer un pensament i ficar-me a escombrar, les boles de pols comencen a agafar un tamanys considerable. Ara que hi penso, fa bastant que no escombro, i que no frego? Millor no pensar-hi, al sortir del curro el que menys vol fer es agafar pala i escombra i "marujear". Comprar-me aquell cd de swing per quan fes dissabte no ha servit per res. Netejar sempre és una merda, tan amb música com sense. No ens enganyem.

Em mossego el llavi i obro la porta.

Mig pam més baixa que jo. El cabell recollit, atrapant-me amb els seus ulls de color mel a la primera. Dedueixo que té la meva edat, anys més anys menys. El seu somriure lasciu em calenta l'entrecuix, a foc lent. Vesteix samarreta de tires verdes que deixa descaradament a la vista la junta de les seves dues cintes i texà mig pam més baix de la cintura que aboleix tot pensament cast.

-Hola bona tarda, té uns minuts?

-Si, suposo que sí.

-Vinc en representació d'Oxfam, una ONG amb més d'una dotzena de treballs de beneficència repartida...

-Merda!

Fos a negre.

Sona el timbre.

La larva que tinc entre cames es converteix en un mànec.

Em calço les sabatilles d'una revolada. Fent tap-tap avanço pel passadís. Aviat tindré que fer un pensament i ficar-me a escombrar, les boles de pols comencen a agafar un tamanys considerable. Ara que hi penso, fa bastant que no escombro, i que no frego? Millor no pensar-hi, al sortir del curro el que menys vol fer es agafar pala i escombra i "marujear". Comprar-me aquell cd de swing per quan fes dissabte no ha servit per res. Netejar sempre és una merda, tan amb música com sense. No ens enganyem.

Em mossego el llavi i obro la porta.

Mig pam més baixa que jo. El cabell recollit, atrapant-me amb els seus ulls de color mel a la primera. Dedueixo que té la meva edat, anys més anys menys. El seu somriure lasciu em calenta l'entrecuix, a foc lent. Vesteix samarreta de tires verdes que deixa descaradament a la vista la junta de les seves dues sines i texà mig pam més baix de la cintura que aboleix tot pensament cast.

-Hola, bona tarda. Sóc la veïna del quart, estava cuinant quan m'he adonat que em faltava sal i...

-Merda! Merda! I merda!

Fos a negre.

La Laura està asseguda al meu costat fent morros. Continuen sense fer res a la tele. S'ha tapat amb la samarreta del concert d'Strokes que vaig anar fa un parell d'anys, i li he dit mil vegades que no li deixo. La miro de reüll. És preciosa. Val, no és una model, ni ho crec que ho sigui mai, si no és per un catàleg de roba under o per algun fotògraf depravat d'aquells que viatgen fins al cul del món en busca d'una localització adient; però per a mi és preciosa i punt. No puc evitar-ho i se'm escapa un somriure. Ella es gira cap ami d'un bot. Intenta semblar enfadada.

-Que rius ara!?

-Res.

-No, res, no.

-Que ja et vaig dir que era una tontería. Jo amb un "aquí te pillo aquí te mato" em conformo, les fantasies sexuals sols tenen que ser fantasies. No funciona.

-El que passa és que ets un tiquismiquis!

-Perdona, qui es creu que una universitària està cuinant a mitja tarda? Jo no. I les teves interpretacions son dignes d'Stallone.

-Gili-polles!

-Va...cari...

Faig un intent de fer-li pessigolles però creua els braços.

-No em toquis!

-Va...tonta... Ostia! Mira que fan ara!

Allarga el cap per mirar al televisor i jo en un moviment ràpid m'abalanço cap ella en aquest moment de distracció (sempre tan innocent ella) i li faig una rafega de pessigolles.

-Para! Para! Ets un malparit!

Li agafo els canells i ens quedem mirant. Somriu. Em planta un petó als llavis.

-T'estimo.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Romy Ros | 22-04-2009 | Valoració: 10

    en plena novel.leta ens utilitzes la tècnica de la repetició a la part central...l'escriptor està esgotant les seves possibilitats. M'ha agradat, però encara espero la segona part de l'escriptor que no volia ser...

  • bé, però..[Ofensiu]
    Urepel | 25-02-2009

    no m'ha acabat de convèncer la repetició d'alguns passatges a la part central. No és que la idea no sigui bona, però se m'ha fet repetitiu i involuntàriament ja buscava més "informació" que, donaves amb comptagotes.
    Tot i així m'ha agradat l'estil pulcre i cuidat. En la majoria de la lectura el relat fluïa, a excepció d'aquest bocinet que t'he comentat.

    Ens llegim company.

l´Autor

Foto de perfil de ABRAHAM II

ABRAHAM II

24 Relats

50 Comentaris

39453 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
Nascut el 1984 a Ceret. Sense amics, amants o muller em vaig iniciar a la lectura amb el prospecte d'unes aspirines. A partir de llavors vaig descobrir que la vida era freda i dura com un glaçó i el millor era agafar-s'ho amb calma i bon humor.

per a qualsevol dubte:
djjacint@hotmail.com