Cercador
D’IL•LUSIONS ES VIU
Un relat de: SntJordi- Compartir:
El Josep i la Vicki feien l’amor apassionadament, ho feien gairebé cada dia, tan n’hi
feia l’hora que fos, ell es sumia cegament als encants de qui anomenava “la seva nena”,i es que la Vicki l’hipnotitzava completament, tota aquella passió que desprenia el seu voluptuós cos el tornava boig, li feia sentir el màxim clímax que no havia sentit mai en cap altra dona que hagués conegut i les seves fantasies es feien realitat a cada paraulaque ella li pronunciava a cau d’orella i a cada postura que provaven perquè la consumació del coit fos del màxim plaer que mai s’hagués pogut experimentar. Quan l’acte sexual s’havia acabat, la Vicki no deia res i simplement el que feia era deixar d’actuar i apartar-se d’ell, controlava els sentiments de fàstic envers el Josep tan com podia per no ofendre’l, i mantenint la dignitat i l’amor propi es dutxava i es tornava a vestir com si tot allò no hagués passat. Entre aquestes en Josep ja havia sortit per la porta deixant-li els diners damunt del llit on ho havien fet, mentre es botonava la camisa el molt beneit encara tenia la lleu sospita de pensar que potser ella l’estimava.
feia l’hora que fos, ell es sumia cegament als encants de qui anomenava “la seva nena”,i es que la Vicki l’hipnotitzava completament, tota aquella passió que desprenia el seu voluptuós cos el tornava boig, li feia sentir el màxim clímax que no havia sentit mai en cap altra dona que hagués conegut i les seves fantasies es feien realitat a cada paraulaque ella li pronunciava a cau d’orella i a cada postura que provaven perquè la consumació del coit fos del màxim plaer que mai s’hagués pogut experimentar. Quan l’acte sexual s’havia acabat, la Vicki no deia res i simplement el que feia era deixar d’actuar i apartar-se d’ell, controlava els sentiments de fàstic envers el Josep tan com podia per no ofendre’l, i mantenint la dignitat i l’amor propi es dutxava i es tornava a vestir com si tot allò no hagués passat. Entre aquestes en Josep ja havia sortit per la porta deixant-li els diners damunt del llit on ho havien fet, mentre es botonava la camisa el molt beneit encara tenia la lleu sospita de pensar que potser ella l’estimava.