Diga'm si el teu cos encara té gust de sal

SI!!!!
El somriure hem va venir tot just quan va arribar com per art de màgia a les meves mans, aquest poema teu, que tant i tant m'agrada, en el poemacte de Kosmopolis.
Perdona però ho havia de dir.
Amb el teu permís el poso a la calaixera.
avant

He estat dubtant entre el 9 i el 10, i al final m'he decidit pel 10. Això crec que ja diu molt...

Concretant, et diré que el teu poema em sembla molt bo, tot i que alguns retocs no li anirien malament. En concret, crec que li falta només una miqueta (només una miqueta) de fluidesa entre frase i frase, alguns cops.

La metàfora del sabor de la mar comparant-ho amb els sentiments és de lo millor del poema. Està molt ben expressat, en general.

Felicitats.

Ens veiem per relats, xicota!!

si el seu cos encara té gust de sal però el que sí sé es que els teus poemes són, cada cop,més perfectes i deliciosos. Tant que , moltes vegades, no goso ni fer-te comentaris. Però tu ja saps que ets una de les meves escriptores preferides.
Una abraçada molt gran, estimada Mariona.

Llegint aquest poema m'he traslladat ara fa trenta anys, quan aquell estiu baixava de Vallgorguina a Arenys de Mar en bicicleta per veure, banyar-nos i prendre una canyeta amb una amiga d'aquest poble. Tornava esbufegant la pujada de Collsacreu, suat, amb gana i amb tota la salabror encara a la pell. La teva poesia em fa viure, recordar la vida amb un somriure als llavis i amb un puntet de sal dins l'ànima. Avui faré un passeig per la platja de la Mar Bella, aquí al Poblenou abans de dinar. Pensaré en el teu poema i segur que dinarem amb gana. Una abraçada, poeta.
aleix

L'atractiu d'aquest poema comença amb el títol. No cal dir que un poema amb aquest encapçalament ja sona molt bé. La viva evocació de les imatges plaents i engrescadores, dels amants reals o imaginaris i les plàstiques metàfores "Tatua'm paraules en la pell" li donen a aquest poema un encant especial. Magnífic, Gypsy! Un petonàs!

el meu cos encara té gust de sal.
Enhorabona un poema deliciós.
Aniré llegint-lo ,tot sovint.
Avant

després de llegir aquest poema, com després d'un bany al mar. M'he submergit en els mots i la cadència i m'ha semblat preciós.

et felicito com sempre gyps
una abraçadota
joan

Que la força del vers i del mot,
ens renovin la innocència
primera.

La sal del meu cos,
es la sal del teu
cos.

Més enllà de la sal,
la salabror:

Mots tatuats sota la pell: en l'escolta del que és permanent, o almenys perdura i ens sobreviu (el mar), es repara en els dolors de les pèrdues i les absències, en allò que va ser i ja se n'ha anat i que, encara més, mai no s'ha arribat a entendre. Perquè no es pot entendre la vida plenament, però es pot viure tota la plenitud que ens sigui possible.
Què són els mots, la poesia, en aquesta incerta festa de dolors i silencis? "la màgia, el somni, el deliri". Ni més ni menys.
Potser , citant Joan Margarit, alguna cosa molt similar a l'amor. I que potser és l'amor.
Una abraçada,
franz