Dietari -incomplet- d'un alienígena. OFERTES 2x1

Dietari -incomplet- d'un alienígena
(Fulls 32vs. i 33) 15-10-2005


OFERTES 2x1


Sufocada -així, en femení, perquè encara conserve la forma de la "xica més bona del poble veí"- he tingut de passar part de la nit d"Herodes a Pilatos'. Aclareix: sense una destinació exacta. En baixar del cotxe, altra vegada al costat de la gasolinera, dos agents m'han demanat la documentació. Com que no en duia, m'han emmenat a la comissaria de la capital de la comarca. Des d'allí i gràcies a una bona mentida i als meus "bons atributs", m'han conduït a un "drugstore" per veure de trobar la cartera perduda amb la documentació -la mentida inventada-. Com és natural, no l'hem trobada. Altra vegada a comissaria. De nou a utilitzar les excuses i la "presència física". Mentida continuada... "Potser al supermercat..." Han esperat que es fes de matí i m'han deixat anar, després de mostrar cuixa a l'inspector de guàrdia.
Per si de cas, he anat tot dret al ‘super', mirant de cua d'ull si era vigilada i seguida. Allà he trobat innombrables cartells de grans mides on anunciaven ofertes de "dos per un". Encara que no és objecte de la meua investigació, explique el terme: consisteix en oferir dos productes iguals, al preu d'un. Com que guardava a la sina els diners que el conductor del cotxe m'havia ofert pels meus serveis, he carregat. No sé perquè. Impuls estalviador femení, potser. La majoria de les coses que he comprat no m'aprofiten per res. Però calia aprofitar l'ocasió. Amb totes les bosses, cansada, esgotada per tots els esdeveniments, he tornat cap el poble en autobús. Amb el tabaleig i sotraguejamenta del vehicle m'entra son.
"Tots dos se m'apropen íntimament i em besen i morregen les orelles, el coll. Els llavis, a la fi. Un em posa la mà al cul, tímida. Jo m'aproxime molt més, per tal de fer-li notar que continue, que no el rebutge La mà segueix investigant la natgera. Comence a excitar-me. Vaig pensant que caldrà fes ús de les meues mans, allà immòbils, tan avorrides. Amb la dreta prem la part davantera del pantaló del xicot anomenat Arnau; amb l'esquerra toque lleument l'avançada tibantor del nomiat Jaume. Instintivament, ho faig per dos motius. El primer, l'escalfamenta dels nois; el segon, obtenir informació entorn els tamanys dels objectes pels quals em deixaré penetrar, si Déu és bo i si tot continua com cal. De debò, no endevine si el primer objectiu és el segon, o bé al contrari. Tinc enfebrat el cervell, i més coses, amb totes aquelles possibilitats futures que m'ofereixen ambdós fenòmens. Tinc el pastís mullat, els mugrons erectes, l'ànsia famolenca. I en són dues! Dues cacaues jovenívoles, aquesta vegada.! Tempte d'obrir-hi els habitacles. Jaume utilitza pantalons amb cremallera. Fàcil! En un tres i no res, el seu membre és al meu abast. Amb Arnau tot va a ser més complexe. El meu nerviosisme no dona abast a la descordamenta dels botons . A la fi, i gràcies a l'ajuda benintencionada del seu posseïdor, la titola assoma. Primer, el gla circumcidat, moradenc, inflat, ansiós.
Una a cada mà. Ara, ja era el meu torn, pense. Ells no ho tenien gens difícil. No me n'adone que ho han ben deprés. No sé ben bé quin d'ells em deixa els pits a l'aire, mentre les mans de tots dos grapen a doll una i altra mamella. Dos mans a cadascuna.
D'allí, a les xuclades als mugrons, tot fou continuat. Ja procure, pel meu compte, tornar-los els favors i les carícies. "Són molt boniques" comenta un, Arnau, em sembla. "I agradables al tacte", afegí el company. Jo no havia deixat de mantenir-los els pardals ben tibants i tebis. I aconsegueix a la fi posar-me les dues puntes a la boca, al mateix temps, xuclant-les de gust, empassant-me-les una i altra vegada."

De cop i volta torne en mi, reviscole. Tinc la pell suada, els llavis secs. No sé si ha estat un somni, una visió produïda per les accions a l'interior del cotxe, una transmissió telepàtica o records de lectures recents. Decideix tornar a la meua forma habitual i natural. Ja, amb la tranquil·litat assumida per la transformació, recapacite.
Després de l'aventura passada ahir i del somni precedent, he pres tres decisions importants:
*primera: no tornar a l'aparença del sexe femení -si no és molt precís o em ve de gust-. He comprovat els avantatges que pot tenir en certes ocasions.
*segona: proveir-me d'una documentació escaient.
*tercera: fer la provatura dels assumptes, de cintura per avall, com a mascle.
Comence agafant un nom qualsevol. Fullejat el calendari, em quede amb sant Prudenci. Agafe aquest nom. Per què no?, tant se me'n dóna un com un altre. Aleshores, el meu nom, d'ara endavant, serà Prudenci. I els cognoms? De primer, un que no siga habitual a la població on residesc temporalment, però que s'assemble als nadius: per exemple, Durà. Prudenci Durà. No sona malament. I quin cognom portaria la meua possible mare terràquia? Recorde una emissió televisiva, i se m'acudeix Flores. Per què no? Prudenci Durà Flores. M'agrada. Prepare tot seguit els documents més habituals:
document nacional d'identitat, cartilla de vacunacions, carnet de conduir classe B... Tot falsificat, ben clar! Amb la tecnologia del meu planeta, però. Cal dir-ho, sense falsa vanitat: quasi originals.