Cercador
Dietari de la catàstrofe.19: Dimarts de Carnaval
Un relat de: franz appa- Compartir:
Avui és un dia de neu de paper,
sobre els carrers el maquillatge
del passat carnaval s'ha estès
com una catifa de glaç i vesc.
Mentre el matí serenament desvetlla
la son endarrerida de l'asfalt,
tu prens el teu cafè en silenci
i repasses les darreres notícies
fent petar suaument els plegats fulls
com les fulles que l'hivern ha escombrat.
Són els avisos un cop més reiterats
de la catàstrofe llargament anunciada:
moren més rebels, maten més soldats,
un país s'enfonsa en les finances
i els mercats esdevenen turbulents.
Però cal créixer, bé que moderadament,
bé que contenint la despesa pública,
cal bastir cementiris nuclears
i pressionar els mercats petroliers.
Cal avançar, i tu mires l'horitzó,
els núvols que emmascaren el cel
i escampen ombres com un antifaç
sobre els edificis que dormen drets,
agafats els uns als altres, ajocats
com a gegants estèrils sota la pluja
que cau mansa sobre un terreny erm.
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168410 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com