Dietari de la catàstrofe.14

Un relat de: franz appa

Sobre la resseca terra la sang
encara humida dels dos amants,
terra tan estèril, tan aspra i crua
que malmets la joia dels qui estimen!
Són els fills, és ben cert, els que ho fan,
els teus fills, ignorants del teu anhel
de pur plaer, de vida, de fruit d'amor.
Sobre teu caminen, esquerps i durs,
carregant els dogmes en llibres sagrats,
imposant les normes d'ertes lleis
que t'han fet a tu també capa àrida,
mare eixorca, morta, sense pietat
per als que gosaren obrir les mans
com si fossin ales cap a un cel
no permès, sota el sol abrusador
que els abatria en el seu vol
amb brogit de bales, damunt la calç
de la teva estèril, erma pàtria.

15 d'abril de 2009

Comentaris

  • Fidelitat a la tragèdia[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-01-2010

    La història que constitueix el referent és tràgica i el poema, que m'esborrona i admira al temps, li és absolutament fidel.
    Li fa el servei, vers a vers, de respectar la seva crua duresa, que no amaga en cap moment, sense restar-li aquella estranya bellesa que li regalen els mots ben triats, malgrat el que narren.

    Jo trio, en aquest començament d'any, enviar-te una abraçada nova com l'any tot just estrenat, per continuar la grata costum de l'any anterior,
    Unaquimera

  • Fronteres d'amor amb sang[Ofensiu]
    Bonhomia | 11-01-2010 | Valoració: 10

    Sang amb sang,
    acorralada
    en les fronteres
    d'un infern
    que glaça.

    Una mirada encantadora,
    una mirada mútua,
    en un no-res convertida
    en la tragèdia sense límits.

    No hi ha dos viatgers cap a aquell cel,
    hi ha dos cossos
    amb una etiqueta:
    "aquest amor
    qui el busca el perd.
    Perd l'aigua,
    per no tenir set d'odi.
    Perd l'aire,
    per desitjar un altre alè.
    Guanya la mort,
    que serveixi d'exemple".


    Gràcies, Franz. Fan molta falta en aquest món cruel i pertorbat, les teves belles i alhora dures, que ens omplen el cos d'un crit que ha de germinar en flor de lluita, paraules.


    Sergi

  • Franz![Ofensiu]
    Cargolsalalluna | 07-01-2010

    T'ho poso aquí perquè ara no funcionen els avisos i imagino que et serà més fàcil trobar-ho. La forma amb que escrius em resulta molt familiar, propera... No t'havia llegit encara, que bé haver-te descobert. Però t'escric perquè he llegit "Tota la bellesa del món" i m'ha semblat immens, quanta tristesa i quanta bellesa. Per mi vas anar molt lluny, molt lluny amb aquest poema. Quin regal vas deixar. Que bé. Enhorabona antiartista. Una abraçada.

    Salisalut!!

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

167775 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com