Cercador
Dietari de la catàstrofe.11: Tota la bellesa del món
Un relat de: franz appa- Compartir:
Els quatre esguards s'abocaven vessant
la seva curiositat afamada al món,
al tomb d'una cantonada qualsevol.
Traduïen la lluïssor de l'esperança
i la seductora timidesa del novell,
aquell neguit del qui tot ho espera
i tot ho anhela i tot ho tem, sabent
per endavant que tot ho entomarà
perquè tot el que viu li és reservat.
Les quatre filles, les quatre mirades,
havien de conquerir somiades
utopies, amb mim i afany dibuixades.
Així havien estat modelades,
com les criatures que la mà ha traçat
sobre un paper blanc i han volat
després amb goluda llibertat,
lluny de les pors i recels del creador.
Van ser segades i arrencades
una a una com les pàgines d'un llibre,
mostrades com ocells abatuts
als peus encadenats del seu pare,
mostrant-les una a una ja extingides,
abol·lides del món que havia construït,
o potser somiat, o només intuït.
Cap tortura més infame pot pensar-se!
Tan sinistra i pèrfida obstinació
del qui volien anorrear els somnis
de tota una generació culpable
d'haver engendrat agosarats projectes!
Dels qui volien assecar aquelles llavors
des de la mateixa entranya de l'arrel.
Torturant-lo amb la meticulosa fredor
d'un botxí que ha calculat el mètode,
i cada fase fins a l'objectiu final.
Condemnat per haver-les dotat
de l'alegria i la serenor del demà,
de la força i l'esplendor del futur,
de l'anhel i la passió de la llibertat.
Condemnat a veure'ls destruir
el que s'havia encarnat en elles,
en les quatre filles: la bellesa,
tota la beneïda bellesa del món.
Comentaris
-
Impactant![Ofensiu]brins | 18-07-2009
Magnífics i sensibles versos que ens recorden quatre esguards bellíssims i il.lusionats que, tenint tot el dret de viure, van ser segats monstruosament per mans assassines. Tot i formar part nosaltres de la naturalesa humana, ens fas sentir un rebuig amarg envers l´ésser humà.
Amb el teu poema, ens retornes per un instant
la bellesa i el neguit de viure d´aquests rostres
i, des d´algun lloc, sé que t´ho agrairan de la mateixa manera que jo, simple admiradora de la teva obra, també agraeixo.
Una molt afectuosa abraçada,
Pilar -
Un contrast dolorós[Ofensiu]Dolça Parvati | 18-07-2009
Un fet força dolorós i colpidor el que has triat per a aquest nou lliurament del Dietari de la catàstrofe. El dolor que encomana el poema és particularment efectiu en haver-lo convertit en extens i explícit peu d'una foto que hauria d'encomanar felicitat.
La intel·ligència humana pot esdevenir monstruosa si es posa al servei de fer mal de forma metòdica i calculada. Has reflectit amb una gran sensibilitat i en un estil ben directe el contrast entre l'esperança que encomanen aquestes quatre noies entre infants i adolescents i l'atrocitat de la tortura i la mort, tan inútils, tan injustes.
Una abraçada i bon estiu, franz.
-
No comentaré el tema[Ofensiu]aurora marco arbonés | 17-07-2009 | Valoració: 10
perquè ja ho han d'altres relataires. Voldria valorar la forma que li ha donat l'autor d'aquest meravellós poema, amb un agut criteri i una gran sensibilitat.
La foto és molt eloqüent, però hi ha d'haver una ploma que transcribi tota l'ànsia de viure d'aquests quatre rostres joves, il·lusionats, nous de trinca. I això ho has fet tu amb la teva capacitat de posar molts al que comtemples.
L'enhorabona.
Petons -
Ninon...[Ofensiu]Queca | 14-07-2009
Molíssimes gràcies pels teus comentaris, no me'ls mereixo.
M'omples d'il·lusió amb tantes lletres pensades per a mi.
Espero que puguis gaudir de la vida tal i com te la mereixes, en tota la seva plenitud.
Una forta abraçada, i fins sempre. -
Franz[Ofensiu]gypsy | 08-07-2009
els botxins no li van prendre la bellesa ni la força, malgrat l'aberració espantosa de l'assassinat més cruent. Tot rebrota, i més, quan si aboca violència.
Els botxins són dignes de plany, quina espantosa consciència deuen rosegar. Les noies mortes, sorgiran en d'altres alès incorruptibles, en d'altres mirades innocents on tot és per viure.
No cal que et digui que aquest poema és un trasbals pels sentits i la impotència que en resta davant de tants fets macabres.
Els teus mots serveixen per conservar la memòria, perquè ningú mai no oblidi, perquè assenyalen amb dits de culpabilitat. Aquests botxins segurament van tenir germans, pares, fills, néts...
La memòria s'ha de tatuar a foc de belleses i de poemes, aparentment inofensius.
Sempre és un goig llegir-te, per la profunditat i la forma, per la sensibilitat que emanes.
T'estimo. -
Colpidor[Ofensiu]Nonna_Carme | 08-07-2009
en grau superlatiu. M'ha arribat al fons de l'ànima. Maleïdes guerres i maleïdes ambicions de poder.
Bon estiu, franz.
Nonna_Carme
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168373 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com