Cercador
Dies d'hospital
Un relat de: olgalvi- Compartir:
Dies d'hospital
Una trucada inesperada:
-Agafi la bossa i vingui que ha d'ingressar. Demà l'operem.
Nervis, trucades i una mica d'angoixa.
A les nou del vespre ingrés i l'endemà l'operació.
Entres per la porta rotatòria i ja et rep la bafarada a hospital. Papers per omplir, preguntes a respondre..., ufff! Un calvari!
Et despulles i amb la roba cau la teva pròpia vida. S'obre un parèntesi en la teva història, el rellotge no avança quan estàs en un llit d'hospital.
Nit fosca a Barcelona, habitació amb vistes al mar que no gaudeixes que no pots valorar.
Marxes al quiròfan amb el dubte de si tornaràs a veure als teus, de si tornaràs a caminar, a escoltar música.
Intentes dormir, una cara somrient s'acosta als teus ulls.
-Com estem? No s'espanti, ara prendrem les constants; No té febre, la pressió està genial i saturem bé d'oxigen. Fantàstic!
I així dia rere dia. La finestra mostra un dia assolellat seguit d'un altre amb pluja fina. El mar s'omple de creuers que naveguen plens d'il·lusions i fantasies. Però tu estàs atrapat a l'habitació de l'hospital. La teva vida segueix aturada.
Dedicat amb tot el meu amor al personal de Can Ruti, Hospital Trias i Pujol de Badalona i especialment a l'equip d'infermeria. Gràcies a la seva cura sortirem d'aquesta habitació i passejarem a la vora del mar. Sou increïbles!
Olgalvi.
Una trucada inesperada:
-Agafi la bossa i vingui que ha d'ingressar. Demà l'operem.
Nervis, trucades i una mica d'angoixa.
A les nou del vespre ingrés i l'endemà l'operació.
Entres per la porta rotatòria i ja et rep la bafarada a hospital. Papers per omplir, preguntes a respondre..., ufff! Un calvari!
Et despulles i amb la roba cau la teva pròpia vida. S'obre un parèntesi en la teva història, el rellotge no avança quan estàs en un llit d'hospital.
Nit fosca a Barcelona, habitació amb vistes al mar que no gaudeixes que no pots valorar.
Marxes al quiròfan amb el dubte de si tornaràs a veure als teus, de si tornaràs a caminar, a escoltar música.
Intentes dormir, una cara somrient s'acosta als teus ulls.
-Com estem? No s'espanti, ara prendrem les constants; No té febre, la pressió està genial i saturem bé d'oxigen. Fantàstic!
I així dia rere dia. La finestra mostra un dia assolellat seguit d'un altre amb pluja fina. El mar s'omple de creuers que naveguen plens d'il·lusions i fantasies. Però tu estàs atrapat a l'habitació de l'hospital. La teva vida segueix aturada.
Dedicat amb tot el meu amor al personal de Can Ruti, Hospital Trias i Pujol de Badalona i especialment a l'equip d'infermeria. Gràcies a la seva cura sortirem d'aquesta habitació i passejarem a la vora del mar. Sou increïbles!
Olgalvi.
Comentaris
-
Vinc[Ofensiu]allan lee | 20-04-2017 | Valoració: 10
a agrair-te el teu comentari al meu Greix. Ets molt amable.
He llegit els Dies d'hospital i m'ha colpit. Escrius amb frescura i vas directe a la vena. Crec que jo també tinc penjat per aquí un altre petit relat sobre l'hospital. Si hi vas, crec que veuràs les semblances, almenys jo les hi trobo.
Una abraçada,
a
l´Autor
16 Relats
59 Comentaris
13220 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Vull donar les gràcies a tothom; mai m'havia exposat d'aquesta manera davant de ningú, Mai creus, almenys a mi em passa que el que escrius estigui a l'altura i sigui del gust d'altres persones. Pels lectors que m'hi han deixa't un comentari només dir que estic molt agraïda i il·lusionada.La lectura és un plaer
Et neteja l'ànima
escriure és senzillament despullar-te.
Olgalvi.