Dies d'hivern a Vic

Un relat de: Romy Ros

La ciutat es desperta sota la boira que humiteja les teulades. Els carrerons fan olor a espelma amb essència d'espígol. El fred cala els ossos. El teu rostre amb prou feines dibuixa un somriure, tens por que les dents et quedin glaçades. Caldrà esperar a les dotze per descobrir que el dia és clar quan el sol ens ve a visitar.
He sortit de casa deixant la llar de foc encesa amb el caliu a flor de pell…vull visitar aquella esglesiola de la que em vas parlar, d'estil neoclàssic i de façana austera. Saps que no hi ha res que em motivi més que les visites culturals per la ciutat. Ja han quedat enrere els dies de mercat medieval i la gentada ha tornat al seu lloc: a casa, a la feina, als afers quotidians. Ara tan sols deambulen pels carrers els que han de fer alguna gestió o els que, com tu i jo, busquen la solitud dels espais plens de passat: som dos eremites de la història.
Acarono el teu rostre amb les meves mans fredes;
-Aquest capitell em recorda la Grècia clàssica, deixa'm fotografiar-lo.
Caminarem una mica més i anirem fins a Plaça a visitar els edificis modernistes i a prendre quelcom calentet fins que el sol es digni a sortir tímidament com fa cada dia;
-Si, ja sé que existeix el sol més enllà d'aquesta Plana, pero costa tant recordar-ho!


Comentaris

  • Duc la boira de la Plana[Ofensiu]
    Misteric | 19-01-2011

    A la sang. El record també es poblat d'aquesta densa boira. Quan encara hi vivíem la meva dona, tan Barcelonina ella ( més que jo) un dia va tornar plorant a casa: No s'hi veia els peus. Saps que el sol pot desaparèixer mesos sencers en aquesta boira...jo hi porto desaparegut en ella molt de temps, gairebé es confon amb la sang i el temps.
    Evocador record l' enyor se'm pren en desprendre's del teu relat. Que aquesta boira et porti sempre tota la seva màgia, el seu misteri...i molta felicitat!

  • Llorenç Garcia | 18-01-2011 | Valoració: 10

    No la conec de res. Però m'agraden les recreacions urbanes i el que les ciutats transmeten per si mateixes. Sobretot quan la trobes despullada.
    Bon relat!

  • ejem! ejem![Ofensiu]
    philip | 27-07-2010

    Sóc de Vic i no és el teu millor relat.

  • A Vic, amiga,..[Ofensiu]
    rnbonet | 27-07-2010

    ...sempre he estat a l'estiu.
    Ni boires, ni foc encès a la llar... No deixe, però, d'imaginar-me el poble/ciutat als dies gèlids de la plana a la tardor i l'hivern -aquells preciosos per curar l'embotit!- i copsar tota la tendresa del teu relat.

  • Una passejada...[Ofensiu]
    Naiade | 25-07-2010 | Valoració: 10

    ...per Vic, on resumeixes el que et fa sentir.
    Expliques petits detalls que fan venir ganes d'anar-hi i fer-hi una visiteta, ara però ve més de gust a resguard d'aquest sol que és nega a sortir en el teu relat i amb un bon refresc per fer passar la calor.
    Una abraçada

  • Un SOL per la Romy[Ofensiu]
    Belda | 19-07-2010 | Valoració: 10

    Magniiiiific !!!!!
    I penso com l´Aurora.

  • el mercat és una festa[Ofensiu]
    kleist | 19-07-2010 | Valoració: 5

    El mercat de Vic és una festa, tant e l'hivern com a l'estiu. El conjunt medieval amarat de boira és un dels més suggestius de Catalunya.Les botigues exhibeixen els famosos embotits etc.etc. Encara et falta molt per descobrir de Vic

  • gràcies pels teus comentaris i...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-07-2010 | Valoració: 10

    pel teu contacte i felicitats per aquest relat tan suggeridor, en una atmosfera tan intima, recollit en la boira....

    ens anem llegint
    una abraçada ben refrescant
    joande

  • Amb aquesta descripció de Vic,[Ofensiu]
    Frandalith | 13-07-2010 | Valoració: 10

    m'has fet tocar la terra humida dels carrerons de la ciutat, m'has fet sentir la boira gebradora i també humida dels dies d'hivern cru...Enhorabona per aquesta descripció tan elaborada però que amb senzilleça l'has descrit perfectament.

  • En mig d'un dia d'hivern[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-03-2010 | Valoració: 10

    He triat un bon dia per venir a llegir-te, ja ho veig... el to de la tarda, dels núvols, del cel i de l'aire harmonitzen perfectament amb aquesta passejada teva, tan serena i tan grata, curosament descrita amb mots ben destriats.

    El text, tot i que breu, desprèn caliu sota aquella boira que sembla cobrir-ho des de la primera línia.
    El toc humà que sovinteja li regala una flaire d'intimitat compartida que el fa molt atractiu: una bona lectura, sense cap mena de dubte!

    He de repassar els teus textos, que em sembla que algun se m'ha escapat... i segur que valen la pena!

    T'envio una abraçada rodona com un sol,
    Unaquimera

  • Llegeixo el teu escrit....[Ofensiu]
    Calderer | 08-01-2010


    ... un migdia fred i grisós i m'embolcalla la descripció que fas.

    És un text curt, sense argument (si més no clàssic) però m'ha agrdat.

    salutacions

    Lluís

  • També nosaltres a Lleida ens despertem amb boira.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-12-2009 | Valoració: 10

    Diuen, la majoria de la gent, que la boira els penetra a l'interior i els produeix tristor.
    Doncs a mi m'encanta la boira! Pots sortir al carrer i amagar-te de tothom. És com un joc misteriós en que no saps què et trobaràs. I quan surt el sol, el tel s'aixeca i descobreixes tot el que la boira t'havia amagat.
    Has descrit magistralment l'ambient de boira i de sol de la teva ciutat, molt bonica, per cert.
    Ets una molt bona escriptora.
    Petons. Aurora

  • Demostres un gran apreci a la ciutat de Vic[Ofensiu]
    llamp! | 23-12-2009


    I ho fas sabent de què parles. Que si els edificis modernistes, que si l'esglesiola... L'hivern a Vic és molt fred, però tu n'has sabut captar tot el caliu.

    Molt bé i endavant!

  • La passejada per Vic[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 22-12-2009 | Valoració: 10

    que ens has ofert en aquest descriptiu relat m'ha recordat una petita part de la meva vida.
    He assaborit tan agradablement aquest text que fins i tot he notat com el fred humit i gebradora sem clavava al moll de l'os

    Bones Festes

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • fred però amb companyia[Ofensiu]
    ambelma | 21-12-2009 | Valoració: 10

    Hola romyos, gràcies pels comentaris que me deixes als relats, m'agrada rebre'ls

    La boira i el fred són típics a Vic, però també és un lloc on és dificil estar sol, si és que no ho vols aixì.

    Per casualitats de la vida tres amics en tres momemts diferents han anat a viure a Vic, i a tots els he anat molt bé, tots han trobat un espai i unes situacions que els han omplert. Han trobat la companyia que cercaven, és curios perquè llegint el teu relat m'ha donat la sensació que ets un cas més d'estar agust en aquest municipi polifacètic.

    besos i bon Nadal,

  • Hola, romyros, [Ofensiu]
    Grocdefoc | 20-12-2009

    Hola, romyros, en primer lloc gràcies pel teu comentari.
    He llegit "Dies d'hivern a Vic" i et diré que m'has fet agafar ganes de conèixer Vic i de fer com tu, de visitar tants llocs d'antany i clàssics, ja que a mi també m'agrada perdre'm per indrets que ajudin a interiortizar. Esperaré un temps millor, però, perquè jo no suporto gens bé el fred, sóc de ciutat de platja i mar, i de sol o de sols solets.. i quan em falta el sol, tot i que m'encanten les boires per la seva fascinació i misteri, sóc incapaç d'anar a la neu i prefereixo quedar-me a casa (com un cargol) esperant que passin les gebrades, els vents, les pluges... i poder tornar a anar mig despullada.
    Ja sé que cada època té la seva gràcia i que de cada dia podem extreure una història per explicar, com la teva "Dies d'hivern" que m'ha deixat aquest anhel de viatjar cap a l'interior. Jo també et desitjo per a tu i els teus, un molt bon Nadal!

  • Vic, quins records[Ofensiu]
    eRIc | 19-12-2009 | Valoració: 9

    Bones! jo tb vaig viure 1 any a Vic i si que era fred si. Jo sóc d'Igualada, però potser un dia torno a Vic, pq em va agradar molt.
    No tindrà Sol, però es una ciutat viva, activa i festiva.
    Bon relat, molt descriptiu i realista.

  • Bonica meva![Ofensiu]
    Queca | 19-12-2009 | Valoració: 10

    M'has escalfat aquest matí glaçat. Gràcies pel teu comentari, de veres. Sou vosaltres qui m'ompliu de tanta vitalitat.

    Sempre vostra.

  • Saps què?[Ofensiu]
    Nubada | 16-12-2009

    Vaig viure un any a Vic, i mai no oblidaré aquell hivern. M'has fet recordar el fred calat als ossos, i la broma gelada que m'humitejava els cabells i mel's deixava gebrats... Les teves descripcions m'ho han fet reviure.

  • Llegeixo aquest relat ...[Ofensiu]
    Siset Devesa | 16-12-2009 | Valoració: 10

    ... sota un fred glacial. Sí, sempre estem esperant un raig de sol que ens escalfi un xic.
    Felicitats !

  • M'han agradat[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-12-2009 | Valoració: 10

    les teves descripcions en aquests dies d'hivern a la Plana de Vic. La lectura és molt àgil degut a la teva habilitat narrativa. Demostres una gran sensibilitat envers la natura i ens l'encomanes amb una destresa que enamora.
    Aprofito per desitjar-te un BON NADAL. T'envio una forta abraçada, romyros.

    Mercè

  • Tendra...[Ofensiu]
    annah | 14-12-2009 | Valoració: 10

    espontania...
    fresca... (i sense sol)!
    Una descripció genial!

    Gràcies per portar-me a Vic per uns instants! Ha estat una passejada esplèndida!

    Una abraçada amb molt de caliu!

    Anna

  • Un bon braser. [Ofensiu]
    jos monts | 13-12-2009

    Plana de Vic, el fred d'hivern és humit, la boira no s'aixeca fins al migdia.
    Plana de Vic, als vigatans acostumats estan, cada dissabte al mercat van.
    Ja vindrà la primavera i el sol escalfarà, la boira s'evaporarà, el fred s'anirà.

Valoració mitja: 9.63

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

44 Relats

302 Comentaris

44003 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que finalment he aterrat i visc a Vic esperant que sigui definitiu. Sóc antropòloga de vocació i activista de professió. També sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que intenten obrir-se camí en aquest món convuls.
Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen. M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara aquí.
Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva. Namasté!