Dies de sol i vol

Quan vaig arribar encara hi havia una barcassa que creuava el riu com segles enrere s'havia fet. Era útil la seva presència ja que portava ciclistes, conductors i vianants fins a l'altra riba. Evitava d'aquesta manera les aigües verdoses de l'Ebre, un mur infranquejable en aquelles alçades del delta. Calia, si s'optava per una segona opció, desplaçar-se massa quilòmetres per arribar a un tram de carretera que sobrepassés aquest escull natural. Ara, però, havien construït un pont modern i la barcassa ja era un objecte obsolet. Aquell fet em va fer recordar com n'era de canviant la vida i que, sens dubte, no tenim altre remei que adaptar-nos a les metamorfosis que la modernitat comporta. Fins i tot quan aquesta ens exclou de tota activitat útil i ens empeny al marge del camí. Jo ho sabia per experiència pròpia. Ser massa vell i tenir poques ganes d'aprendre quines eren les considerades noves tecnologies m'havien portat a una jubilació anticipada que, sense desitjar-la, em permeté fer un canvi de rumb en la meva vida. Els records de la infància durant els viatges amb els pares en terres de sol generós, mars càlids i espais de llibertat havien romàs sempre en el meu interior somorts pel pas del temps i les obligacions que comporta l’accés a la maduresa que ens encamina, indefectiblement, cap a un atzucac. Però en aquell moment de sotragada vital havien tornat amb una nitidesa i lluïssors especials. Sentia de bell nou l'arena sota els meus peus, notava el sabor de salnitre com m’envaïa tota la boca i m'arribaven com un eco les innocents rialles de la Katty quan jugàvem a pales vora l'aigua. Tot aquest món del passat ressonava al fons del meu jo amb una nova intensitat i això em feu iniciar un camí a la recerca del temps perdut on només hi tenia lloc la felicitat absoluta. I vaig fer, de vell, tot allò que no havia gosat dur a terme en plena maduresa. De vell, vaig retrobar els meus móns interiors de benaurança i vaig assaborir altra volta la pau perduda qui sap en quins instants del garbuix de la vida. Llavors, vaig saber del cert que en qualsevol moment podria cloure el meu pas per l'existència humana. Llavors, vaig somriure com ja no recordava haver-ho fet amb una infinita franquesa.