Dies de llum

Un relat de: Antoni Serra
Després dels dies de llum infinita de l’estiu, vàrem tornar a escola i a la monotonia del setembre. De seguida les vesprades es van fer breus i vàrem oblidar l’arena de la platja i la humitat de les nits.

A l'eixida de l'escola, cada dia, com un ritual, berenàvem a ca l’àvia i fèiem els deures. Més tard, cap a les set i mitja, se n’anàvem a casa. Un dia trucàrem a la porta de l’àvia, i sense avís ens va obrir l’oncle Jaume, el germà de la mare. Feia vora tres anys que no el vèiem, havia viscut a Itàlia aquest temps.

Des del principi em va cridar l’atenció la seua maleta marró. La tenia sobre una cadira a la seua habitació i de tant en tant l'havia vist obrir-la. Sospitava que no hi guardava roba. Un dia vaig veure que en treia un parell de novel·les, una en castellà, l’altra en italià. A la maleta n’hi havia més.

Per aquella època recorde que ell llegia l’Hotel New Hamsphire. Em va sorprendre que ho fera, perquè ni els pares ni l’àvia llegien mai literatura, tan sols algun diari, així és que havia donat per fet que els adults no llegien novel·les. L’oncle em va semblar especial per això. Li vaig preguntar si podia llegir-la jo, però em va dir que no era un llibre adequat per a mi encara, massa escabrós, digué. No vaig entendre bé què volia dir allò, tot i que vaig intuir que es devia referir al sexe.

Tanmateix, uns quants dies després, em va proposar d’anar a la Llibreria Melville si la mare em donava permís, i ella me'l va donar. Amb 13 anys, mai no havia anat a una botiga com aquella, un espai de dos pisos, cobert de volums de tot els colors on podies passar les hores tafanejant. Vaig eixir-ne enlluernat i amb quatre llibres. Els anys han passat i hi he tornat sol moltes vegades.

L’oncle també escrivia a voltes, i encara més, llegia poesia. Això em va semblar estranyíssim. Em pensava llavors que la poesia era cosa de escola, una tasca més de la classe de llengua; però ell portava a la mà llibres de Lorca, de Maragall i d’Ungaretti, com si fora un professor, i cada setmana els bescanviava a la biblioteca.

Van passar molts mesos, vora dos anys. L’oncle Jaume havia tornat per uns dies a Itàlia per solucionar uns assumptes adminstratius. Un dia va sonar el telèfon a casa. La mare el va agafar i va assentir, molt seriosa, al que li deien. Després va penjar i ens va dir, tremolosa, que l’oncle havia mort: una pneumònia que s’havia agreujat. No ho vaig creure, ell sempre m'havia semblat invulnerable.

Després del soterrat, la mare va dur la maleta a casa i la va guardar en un armari que usàvem molt poc. Vaig esperar. Un dia que no hi era la vaig obrir. Feia temps que ho volia fer. Allà eren el seu rellotge, un bolígraf metàl·lic, quatre o cinc llibres i tres llibretes numerades. Vaig obrir-ne la primera i vaig llegir la primera pàgina: “Després dels dies de llum infinita de l’estiu, vàrem tornar a escola i a la monotonia del setembre.”

Comentaris

  • NO ADMÈS A CONCURS[Ofensiu]

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del IX Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ARTS, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.

    Un cop revisat el teu relat hem vist que no compleix les bases del Concurs.

    Si la teva intenció és participar, et demanem que ens enviïs dins la propera convocatòria un altre relat que s'avingui a les bases del concurs.

    Gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

l´Autor

Antoni Serra

1 Relats

1 Comentaris

252 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor