Dies de cendra i penitència

Un relat de: Conxa Forteza

Passada l'alegria dels Darrers Dies arriba la Quaresma. Durant molt de temps aquest mot va tenir color de pols. El mateix color que la cendra, obtinguda cremant els rams beneïts l'any anterior el dia del Ram, i amb la qual el Dimecres Sant ens dibuixaven una creu al front per fer-nos perdonar els excessos del Carnaval i la disbauxa que havia suposat anar desfressades de pagesetes mallorquines. Començava tota una temporada de dejunis, abstinències i penitències. Les paraules amb forma de cilici omplien l'ambient i ens duien a voler-nos mortificar. Qui més qui manco feia promeses. Els més petits ens fèiem el propòsit de no menjar pipes, regalim o obeir els pares sense necessitat de que la mare ens encalçàs amb l'espardenya. Els grans prometien deixar de fumar, de jugar a cartes o oblidar el surets. Poc duraven aquestes promeses, quaranta dies són una eternitat. La carn és dèbil i els vicis són la saó de la vida.

Com estols de corbs arribaven els quaresmers. Capellans magres i eixuts, de veu de trons i llamps i ulls de judici final. Els seus tocs a la trona deixondien les beates, que hivernàvem a les esglésies durant tot l'any, i reviscolaven les fes més adormides. Enviaven tothom a l'infern. Els feligresos tremolàvem de por i en Banyeta Verda omplia els nostres somnis. Hi havia pobles que posaven altaveus a les esglésies per fer arribar la veu del predicador fins al darrer racó i sacsar l'ànima dels més descreguts.

La Jaia Serrada amb els set peus, encara intactes, s'instal·lava a la cuina penjada devora el bacallà sec, que seria uns dels menjars estrelles durant la quaresma. Abans el bacallà era menjar de pobres, amb el temps ha esdevingut un luxe, res a veure amb aquell peix dissecat que presidia les llars més humils. Les arengades també feien vasa. Embolicades amb paper de diari i premsades entre les frontisses de la porta, molts s'empassolaven restes d'anuncis o darreres notícies batiades amb un raig d'oli d'oliva.

Aquella època la carn no tenia un paper molt ufanós a les menges quotidianes, però així i tot pagàvem per poder-ne menjar. La Butlla de la Santa Croada ens permetia menjar carn durant tots els divendres de l'any. Vint-i-cinc pessetes i podies gaudir de les excel·lències d'un tros de xuia nedant dins el brou del bullit. Pels divendres de quaresma no hi havia butlles que ens alliberassin dels pecats de la carn. Si eres ric o havies fet una bona pescada, podies assaborir un bon anfós al forn sense cap remordiment, enlloc d'una trista cuixa de pollastre.

Tot això, llevat d'una minoria que supòs que encara conserva la fe i les tradicions, pertany al passat. Avui en dia la Quaresma només és la recta final cap a les desitjades vacacions de Setmana Santa. No dic que sigui pitjor o millor, però abans cada temps tenia els seus punts de referència, ara la monotonia s'ha fet la madona de les nostres vides, ni tant sols tenim el delit i l'aventura que suposava espipellar un tros de mortadel·la, d'amagat dins el rebots, en bon dia de Divendres Sant.

Comentaris

  • RECORDS D'INFANTESA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 04-05-2007 | Valoració: 8

    LA QUARESMA QUAN VAS AL COL.LEGI DE LES MONGES ES SAGRADA, I LA MEVA GERMANA I JO VAREM PUJAR EN AQUEST AMBIENT, MENTRE VAREM ANAR A L'ESCOLA, OBLIGAVEM A LA MARE A FER DEJUNI ELS DIVENDRES DE QUARESMA, MALGRAT QUE NO ENS AGRADAVA, PERÒ ERA EL QUE TOCAVA FER, ARA DE GRANS, NO ENS HI MIREM I SI S'ESCAU QUE DIVENDRES SANT HEM DE MENJAR BACALLA HO FEM I SI ENS REUNIM UNA COLLA D'AMICS PER A FER UNES BUTIFARRES TAMBÉ HO FEM, A MI EL QUE HEM FEIA ENTRISTIR D'AQUELLS DIES D'INFANT, ERA LA PROGRAMACIÓ DE LA TELEVISOÓ, TANT DEPRIMENT I POC VARIADA, ARA SI NO VOLS NI TE'N ADONES DE L'EPOCA DE L'ANY EN QUE VIUS. I LES VACANCES.... SON EL MILLOR!

  • jo també[Ofensiu]
    peres | 03-03-2007 | Valoració: 10

    trob a faltar aquells punts de referència. Potser no caldria que fossin tan omnipresents com eren, amb tant capellà pel carrer i tot allò, però tens raó que ara tot és molt gris i la gent celebra el Carnestoltes sense saber ben bé per què.

    Advent, Nadal, Carnestoltes, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua... i llavors ja era la Primavera, l'Estiu, la Tardor. Si us hi fixeu, tot plegat ajudava a passar més entretinguts els durs hiverns d'altres temps, mentre que ara, com diu la Conxa, tot és igual.

    Per ací les pastisseries venen bunyols de quaresma... però els van començar a vendre ja abans de Carnestoltes i tot! És que no es respecta res ;-)

    I la penitència, si es fa a fi de bé, tampoc no fa tant de mal un cop l'any. Per exemple, els grassos haurien de menjar menys per Quaresma, i els prims haurien de menjar més.

    D'altra banda, la Setmana Santa sí que m'agrada seguir-la de la manera tradicional catalana... que evidentment no té gaire a veure amb l'andalusa i amb la d'altres indrets de l'Estat espanyol, tot i que durant anys es va intentar importar ací aquell estil foraster.

  • Inevitablement inoblidable[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 02-03-2007 | Valoració: 10

    Jo en aquella época encara no havia nascut, però si que et puc dir que la vida encara pot ser molt dura, com deus saber, i que la sort en la marginació no et fa favors. Ara bé, pel que fa a la comunitat, el relat posa la pell de gallina. I amb raó. No es deu oblidar mai, allò.

  • Una bacanal dels mossens, era això de la quaresma![Ofensiu]
    T. Cargol | 27-02-2007

    El romani per terra perfumant la processó, el "perdona al teu poble senyor - en castellà, és clar!-. "No estiguis eternament enutjat" ! (renoi quin cabreix que portava nostre senyor amb nosaltres en aquell temps!) I un avorriment de proporcions descomunals, impensable en l'època del videojoc on està prohibit malgastar un moment mirant una d'aquelles llavors lleugeríssimes que floten en l'aire.

  • els divendres sants[Ofensiu]
    Lavínia | 27-02-2007

    el bacallà que menjava la vella; el tall de mortadela que trobaves a faltar; són un bon exemple d'aquells anys d'infantesa que tan bé has sabut recuperar, Conxa, per al delit de qui et llegeix.

    A mi m'ha semblat bé en la línia curta de tot el que escrius i que va adreçat a una publicació. Jo no diria que li falta ànima, sols sé que m'ha agradat.

    Un petó

    Lavínia

  • D'acord, però s'ha de partir del principi ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 26-02-2007

    què és un article pel diari i tenc un espai limitat, ho vaig fer pel diari com article, no com relat.

  • Hola Conxa[Ofensiu]

    Has arribat als cent relats, enhorabona. Què t'he de dir del teu relat? Doncs que com sempre m'ha encantat i m'ha transportat a temps en què ens feiem aquella creu al front i ens parlaven en un llatí misteriós i llunyà.
    El teu llibre vaig llegir-me'l d'una tirada, va ser una immersió en les teves lletres que em va deixar ben satisfeta, de debò, encantador!!!

  • Ai, al·lota![Ofensiu]
    rnbonet | 24-02-2007

    Jo segueix fent les arengades xafades a prop les frontisses. I l'anfòs de tant en tant! Siga Quaresma o no, que no he sigut creient ni primmirat en això de les menges, les bules ni les religions. "La carn vol carn" que deia el clàssic! I també peix, i marisc, -o alguna cosa que s'hi semble ,metafòricament parlant- sobretot fresc i no massa passat.
    M'alegre que segueixes donant constància d'un temps que no tornarà, que ens feia feliços fins i tot en el menjar, encara que no teníem a l'abast un fum enorme d'hipermercats.

    Molta salut i molta rebolica!

    PS. Gràcies pel comentari! I per les indulgències.
    Acabava d'arribar de Ciutat i vaig veure el repte d'en Maurici. No vaig poder suportar la "pressió illenca". I vaig recordar el senyor Villalonga, conegut gràcies a Jaume Vidal, a Llompart i al Guillem Frontera.
    Qunat de canvi des dels seixanta!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: