Dies a venir

preciós, intim i sonor...

comptar, calcular, fer projectes, creure que el temps és nostre.
És perillós i si els càlculs no quadren al mil·límetre provoquen estranyes sensacions creades per la ment humana.

Un plaer llegir-te.

gypsy

"fams amples com la nit
de silencis precisos
i soledats estrictes"

quina riquesa d'expressió!, d'imatges potents que commouen i trameten l'emoció que en elles hi bat.

Feklcitats, Anagnost!, un plaer llegir-te, tenir-te quan puguis, de comentarista...

una gran, immensa abraçada!

Passejo per les teves planes i trepitjo amb compte, per no esborrar les petjades de la teva platja mentre vola la meva vista cap a l'horitzó que fa migdiada, buscant inútilment vaixells mariners plens a vessar de paraules noves, de vers per estrenar, de dogmes enfonsats i d'illes emergents cap a la llum solar.
I gaudeixo.

Una abraçada agraïda per la grata companyia,
Unaquimera

Versos breus (àgils, dinàmics), bellesa en la formulació de les imatges ("fams amples com la nit") i súbtils (i potser un pelet irònics) contrastos (em remeto a les dues últimes estrofes: "Però, per no desdir [...] som així d'engrescats") i riquesa lèxica (això potser és el que més m'ha captat en llegir el poema) sense perdre de vista, en cap moment, l'essencialitat del missatge.

El teu comentari, no me n'amago pas, m'ha permès conèixer-te. I crec que he fet una molt bona troballa!

Salut, company relataire, moltes gràcies i fins una altra!

Vicenç

Versos breus (àgils, dinàmics), bellesa en la formulació de les imatges ("fams amples com la nit") i súbtils (i potser un pelet irònics) contrastos (em remeto a les dues últimes estrofes: "Però, per no desdir [...] som així d'engrescats") i riquesa lèxica (això potser és el que més m'ha captat en llegir el poema) sense perdre de vista, en cap moment, l'essencialitat del missatge.

El teu comentari, no me n'amago pas, m'ha permès conèixer-te. I crec que he fet una molt bona troballa!

Salut, company relataire, moltes gràcies i fins una altra!

Vicenç

Preciós poema, ple de irónica melangia, i avidesa d'un futur incert com els dies no nascuts. Meravellós cant a una terra promesa i malmesa alhora. Felicitats

encara no tens l'estiu aquí, amb tot el brogit que porta, però ja et prepares. Ja vas guardant i protegint allò d'autèntic que sols és visible en la solitud de l'hivern ( com dius tan bé en "Ens ha caigut l'hivern...".). Hivern que fa neteja, dóna respir.
Fas una poesia neta i clara, llenguatge obert i clar.
L'estiu, la invasió de l'illa
"Lentament. Calculava
tots els sorolls futurs
i festes i paraules
inútils com els dogmes."
Molt ben dit!

I gracies!

el temps ens acaba atrapant, inevitablement.
Potser la lentitud apresa i volguda és l'única solució a la seva velocitat.
Aquesta lentitud és capaç de deixar-nos poemes com el teu, amb una cadència preciosa.
Benvingut a la casa.

salut,
manel