Dictadures militars i “Les Mares de la Plaça de Maig”

Un relat de: Josep Bonnín Segura
Cops d’estat i dictadures han estat un component habitual a molts Països del món. Apart de les Europees, on també s’han proliferat molt ha estat a llatino Amèrica i a Àfrica, per a mi propiciades pels diversos països que feren la seva tasca colonialista: Espanya, Anglaterra, França, Portugal, Bèlgica... la llista és molt llarga. No aniré tant enrere per tractar el tema de l’esclavitud d’éssers humans que “oficialment” es va abolir l’any 1880, tot i que encara avui en dia continua.
Aquesta introducció, ve per analitzar una dictadura aberrant com totes, l’argentina del dictador Videla. Els vols de la mort, milers d’infants assassinats; desaparicions forçades acabant amb tortura i assassinat. El segrest d’infants de dones empresonades que estaven embarassades, les que parien i després eren torturades i assassinades i el nadó entregat al millor postor que havia estat fidel al règim sanguinari.
Passà el mateix durant la dictadura franquista amb l’aparell muntat dels nins robats i inclusiu en plena democràcia.
La dictadura argentina que durà fins a 1983 i que porta a les Mares de la Plaça de Maig a organitzar-se per fer internacionalitzar la situació, la recerca dels desapareguts, que comença l’any 1977 quan 14 dones cada dijous sortien a la plaça reclamant justícia, amb les fotografies dels desapareguts i repressaliats, i poiblement assassinats, s’organitzasin per trobar-los. Saber el que els hi havia passat. Ressò internacional.
El passat mes de maig ha fet trenta anys de l'organització de l’Associació de les Mares de Maig.
L’any 1985 es realitza el judici en contra de les tres primeres juntes militars de la dictadura i el Dictador Jorge Videla fou condemnat a cadena perpètua, altres 29 militars també responsables de tortures, assassinats, desaparicions, també foren condemnats a diferents penes de presó. Aquests judicis es pogueren fer degut a la derogació de la “Llei de punt i final i obediència deguda” de Carlos Menem, per part del Congrés (2003) i convalidada l’any 2005 per la Cort Suprema de Justícia. Una Llei molt semblant a la “llei d’amnistia” Espanyola.
Hi havia interessos pel mig i Argentina és molt rica en recursos. Resultats d’aquells fangs, és que just ara mateix està a punt de fer fallida, un dels que va esser el país més ric de llatinoamèrica.
La presidenta de les Padrines de la Plaça de Maig Estela Carlotto, la que ha rebut bastants reconeixements per la seva tasca en defensa dels drets humans, després de trenta i sis anys de recerca ha trobat al seu net Guido.
Laura, la mare d’en Guido fou empresonada en un camp de concentració i embarassada de dos mesos, va parir, li arravataren el fill i al cap d’uns quants mesos fou vilment executada ella i la seva parella, i el cadàver lliurat a la seva família.
Quan escric aquesta trobada amb el seu net segrestat i pensant tot el patiment que han hagut de passar fins arribar a aquest instant, se’m posa la pell de gallina i els ulls m’espiregen, a punt de regalimar una llàgrima sentida.
El dolor i el patiment desplegat per les aberrants dictadures és inhumà. Sols psicòpates assassins són capaç de desplegar el regne del terror. En cap cas hem de consentir que els seus horripilants crims quedin dins la impunitat, i crec que no és casualitat, que una jutgessa argentina hagi aconseguit internacionalitzar i que s’estiguin obrint casos a l’Estat Espanyol de les víctimes del Franquisme, els repressaliats i assassinats simplement per ser republicans o d’esquerres; és una victòria de la societat civil en contra del poder dèspota, tot i que, encara hi hagi governants actuals dins l’estat espanyol que el voldrien preservar, voldrien no moure res i mantenir aquella trista i repugnant llei d’amnistia de la Transició-Traïció i fer un esborrany i compte nou, posant tots els pals a les rodes que poden dins dels processos d’investigació; inclusiu negant-se a extradir a un dels pitjors torturadors del Franquisme.
La llei d’amnistia política de 1977 aprovada a l’estat espanyol per desgràcia nostra encara està en vigor, després de trenta sis anys de “democràcia”., renunciant a revisar el que va passar amb 40 anys de dictadura.
Per tancar l’article amb qued amb la bona notícia de la retrobada de la padrina amb el net. Esper que les altres mares i padrines, tinguin la sort de trobar als seus fills i als nets que varen néixer en captiveri i entregats al millor postor.

Josep Bonnín

PD. http://www.tv3.cat/videos/5204251
Vos deix l’enllaç de la retrobada. Val la pena mirar la retrobada i la història que hi ha al darrera.

Comentaris

  • 5 a 0[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-08-2014 | Valoració: 10

    Argentina 5, Espanya 0. Sembla mentida com un país, teòricament més endarrerit que Espanya, amb dictadures terribles fins fa quatre dies tingui una senyora justícia. I Espanya, que es venta de ser una de les potencies d'Europa (sense comentaris), té la justícia que té, amb massa gent massa conservadora, massa poruga i massa franquista. És l'espasa de Damocles de l'Espanya moderna. Com deia en Joan Laporta, "que n'aprenguin!" Una abraçada Josep i gràcies un cop més per fer-nos pensar.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

399 Relats

900 Comentaris

460243 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!