Dibuixos i bombolles

Un relat de: Englantina
      La mare li havia dit sempre que tornés pel carrer Major, però aquell dia, la Laia va desobeir.
      Es va ficar tota sola pel caminet del rierol. Aquell caminet s’enfilava pel turó dels avellaners i tombava per darrere de la vella ermita, travessant després un bosquet que acabava petant just a la granja dels pares.
      Quan va deixar els avellaners enrere, va veure que alguna cosa estranya passava. Les flors boscanes ballaven a voluntat, de forma harmoniosa, al ritme que marcava el cant dels grills.
      Tot admirant aquelles flors extraordinàries, un arbre gegantí, ple de finestretes, es va alçar just al seu davant, sortint del no-res. Desenes de fades van sortir volant aterrides.
      —Una geganta! Una geganta! —cridaven les Petites Dames.
      —No sóc una geganta! —va dir, enfadada—. Sóc una nena, i em dic Laia.
      —Doncs no pots passar per aquí. Ningú no pot travessar el nostre territori sense pagar.
      —I quant val?
      —Només cal que ens regalis alguna cosa que sigui més bonica que les nostres ales —van dir elles, vanitoses.
      La Laia va obrir la motxilla, va agafar un full de paper i els llapis de colors, i es va posar a dibuixar. En acabar, va ensenyar el dibuix , ben cofoia, a les Petites Dames.
      —Què són aquests gargots? —van preguntar unes quantes alhora —. No són gens bonics.
      —No són gargots! Són la meva granja i la meva família! El més bonic que hi ha al món!
      La Laia els va explicar el dibuix. Resseguint els perfils amb el ditet, els va parlar de la seva mare, del seu davantal i dels seus pastissos. També del barret màgic del seu germà gran, dels llibres de l’avi, de les gallines, dels tomàquets i de la melmelada de maduixa de l’àvia.
      Les Petites Dames escoltaven en silenci. Mai havien vist un barret màgic, ni un llibre, ni una gallina. I mai havien tastat un pastís, ni un tomàquet, ni la melmelada de maduixa. Així que, quan la Laia va acabar de parlar, van aplaudir plenes d’entusiasme. La seva curiositat era tan gran, que van prometre que podria creuar tantes vegades com volgués, sempre que els expliqués una nova història de la seva família.
      La Laia va seguir el camí, i just quan havia passat les runes de l’ermita, va trobar un gegant Set Homes plorant com un nadó.
      —Com et dius i per què plores?
      —Sóc en Gabriel Cap de Trons, i ploro perquè no sé fer res que sigui més gran que el meu cap.
      —Podries fer un castell de sorra, o una casa de totxo... —va dir mentre pensava que era un cap molt gran.
      —És que tinc pocs segons... El temps que es triga a dir: “La màgia que baixa i la pluja que et ruixa és màgia que ruixa i pluja que baixa. La màgia i la pluja ni baixa ni puja”. Si no ho faig a temps, el cap dels Set Homes, en Bernat Furibund, em farà fora del nostre poble.
      La Laia es va presentar davant d’en Bernat Furibund i li va dir:
      —Qui ets tu per jutjar els altres per la seva intel•ligència? Si ets tan llest, diga’m què faràs si perds l’aposta. Acceptes marxar tu del poble?
      —I és clar que sí —va contestar rient—. Marxaré si en Gabriel Cap de Trons és capaç de fer alguna cosa més gran que el seu cap mentre jo digui la frase màgica. D’aquí una hora, quedem aquí mateix.
      La Laia i en Gabriel es van retirar. Ell plorava i la Laia el va tranquil•litzar: tenia una idea.
      Just a temps, es van trobar tots al lloc convingut. Hi havia altres Set Homes, tots preocupats per la sort del seu amic.
      Als peus d’en Gabriel hi havia un cubell d’aigua amb sabó, i a les mans subjectava, pel mànec, una paella sense fons. Després de donar-li unes voltes dins de l’aigua sabonosa, se la va apropar als llavis i va començar a bufar.
      En Bernat Furibund, sorprès, va començar a dir les paraules convingudes, però amb els nervis...
      —“La gàmia que puja i la plaja que et riuxa és....” Aix, nooo! “La pluja que rauxa i la màgia que rauxi....” Aix, nooo!...
      I mentre ell s’embarbussava, en Gabriel Cap de Trons va fer una bombolla de sabó gegantina, molt més gran que la testa de qualsevol dels presents, inclosa la seva.
       En Bernat Furibund va marxar, empipat i avergonyit, mentre els presents aplaudien i felicitaven el seu amic.
      La Laia es va acomiadar de tots. En Gabriel la va alçar de terra, molt suament, i la va asseure damunt l’espatlla. En dues gambades, la va deixar a la granja.
      Aquella nit, la Laia li va explicar a la mare les seves aventures amb les Petites Dames i els Set Homes, i li va parlar de flors que ballaven, d’arbres amb finestres, de paelles sense fons i de bombolles de sabó gegantines. I la mare va quedar fascinada per la prodigiosa imaginació de la seva petita Laia.

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Bombolles refrescants.[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 13-06-2011

    Un relat ple de fantasia i enginy. La Laia es mereix ser nomenada Gran Protectora de la Gent Màgica. El llenguatge amb que l'embolcalles és gràcil i curós, dibuixant l'acció amb les proves que s'enfronta la nena, resoltes com juguesques d'una lògica que desmunta.
    Molta sort en la selecció.

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 05-06-2011 | Valoració: 10

    ...el teu conte és alegre, fresc i entenidor, a més a més de didàctic. Felicitats!!
    Mercés pels teus comentaris.
    Una abraçada.

  • Un molt bon títol[Ofensiu]
    estepa3 | 05-06-2011 | Valoració: 10

    És un títol fantàstic per explicar les dues boniques històries. A més a més, la Laia
    ajuda a les "Petites Dames" i als "Set Homes" a estar feliços.

    Segur que els gegants i les fades aviat es fan amics...

    estepa3

  • No voldria donar pas...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 31-05-2011 | Valoració: 10

    No voldria donar pas, la sensació que t’ensabono, però he de reconèixer que des del seu inici m’has dibuixat un somriure als llavis que no he deixat fins al final.
    Has començat amb força, Dolors, has començat amb força!
    —Joan—

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    uanra | 31-05-2011 | Valoració: 10

    A la iaia i a mi ens ha agradat molt el conte. La Laia és una nena molt espavilada.
    uanra

  • Un bon conte[Ofensiu]
    nuriagau | 29-05-2011 | Valoració: 10

    Ens has presentat un bonic conte amb personatges mitològics que té com a protagonista una nena molt eixerida. Es troba amb uns personatges amb problemes que ella resol amb un parell de recursos molt senzills: dibuixos i bombolles.

    Celebro participar al Concurs de Contes Infantils amb tu, Englantina.

    Ens seguim llegint

    Núria

    PS: Ja veig que t’atreveixes amb tot (poesia, microrelats, relats, contes infantils...) i te’ns surts molt bé. Amb què ens sorprendràs properament? Que consti que no és una “ensabonada”!

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

169 Comentaris

31360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es