DIARI PERSONAL ("tristesa")

curt, intens i dur.

Et seguiré llegint

sense paraules...
Un relat ple de sentiments... com la música de Chopin... sempre tan romàntica, tan melangiosa!

La música, la dansa... tot està en perfecta "harmonia" dins d'aquest meravellós relat!

Un petonàs, amic meu!

Anna

Convina notes magiques, que et duen a llocs on mai pòdràs imaginar-te haver estat, la dansa, un dels altres millors aspectes que considero a la meva vida..
Bé, precios, simplement, m'encanta!
Moltissims petons!
Et seguiré llegint makissim!

BELLESA APLASTANT!
molt bó..molt!
a mi també em fa plroar la música...però..:):)....

Molts petons capdelín!
m'omple goig llegir-te...

Petonarros..

Bonissim!

Orgull_de_classe!.-

mira company

m'has fet quasi bé plorar,
però sóc a la biblioteca, i tampoc és hora de deixar-se endur massa pels sentiments poètics -sobretot- que m'ha transmès


el què si et puc assegurar
és que a mi últimament, la música que em fa plorar és la d'en silvio rodríguez... n'he fet un petit homenatge, ho pots comprobar, diria que és l'últim poema que m'han publicat


de totes maneres, aquest teu relat és impressionant

és gran,
molt gran!!


vols saber una cosa?

doncs resulta que la meva filla, la marina, fa ballet en una escola, i potser per això també m'ha tocat més la fibra, encara que de per si és un molt bon relat pleníssim de sentiment


felicitats company primitiu!!!


salut

per dir-te el què he sentit amb el teu relat.
Potser tristesa com diu el títol del teu diari personal... Potser tristesa perquè el món sigui com és, però a l'hora coratge i esperança de veure que hi ha persones (petites de moment) que tenen un cor enorme i que veuen el món amb uns ulls diferents. Són aquestes persones les que ens ensenyen a adonar-nos de la bellesa que ens envolta... aquest cop Chopin, però segur que pot mostrar molt més...

Felicitats!
M'ha agradat molt, i m'ha sobtat (per la intensitat del sentiment, per la noblesa que destila i perquè em tens acostumada a poemes...)

Un petó ben fort

Leela

Estic segura, convençuda, que ni de bon tros he experimentat la sensació que ens mostres en aquest relat a través del protagonista-espectador. I n'estic segura no per deficiències de la narració (que quedi clar), sinó perquè aquesta vivència, per sort, em queda lluny.

Però això no treu que un embruix especial i eteri m'hagi sacsejat l'ànima.

Impactant.

Bo.

Genial.

LLIBRE