Diari d'una suïcida.

Un relat de: ALIEN DELS COLLONS
Em desperto, el silenci m'angoixa, em fa posar nerviosa. Sempre em desperto abans que el despertador soni. Al llit m'espero el "ring" insuportable del despertador. Per afí, sona i m'aixeco. Pujo la persiana i el sol em cega, em fa sentir petita i insignificant, com si la meva existència fos dubtosa. Obro l'armari, el mateix armari vermell de cada dia i en trio qualsevol cosa. El reflex del meu cos al mirall m'ofega en un sentiment de dolor, en veure un cos amb inexorables imperfeccions. Intento consolar-me dient-me a mi mateixa, que ningú és perfecte; però com de costum, no funciona.

Un cop vestida baixo a la cuina; desendollo el mòbil i com cada matí, poso la cançó "uncover" de Zara Larson -que és la única cançó que tinc al mòbil- i em preparo un got de llet amb galetes. La cançó sona de fons i començo a cantar-la. De sobte sona el timbre de la porta. Un sentiment de vergonya m'envolta; el meu cap fa voltes; el meu cor s'accelera; i un munt de preguntes em venen al cap: "Com he pogut ser tant burra de posar-me a cantar així com així? Ara els veïns m'hauran sentit fer el pena. Se'n riuran de mi? Segur que ho faran". Paro la música i vaig cap a la porta. Miro per l'espiell. Per sort només era el carter. Se'm havia oblidat que avui portarien un paquet certificat, per el meu pare. L'obro, firmo, i tanco la porta. No m'agrada parlar amb la gent i m'he posat nerviosa. Les pulsacions se'm disparen més ràpides que l'accelerador de partícules de Suíssa. Sec a la cadira de la cuina i m'hi quedo fins que m'he calmat.

Una mica mica més tard, quan ja estic bé, rebo un missatge del pare: "Bon dia bonica, com et trobes avui? He anat a treballar més aviat. No m'esperis per sopar, tinc una reunió amb uns japonesos i els portarem al karaoke, que els hi agrada molt. No sé a quina hora torno. T'estimo. Pare.". No és que se'n hagi anat aviat, és que ahir no va dormir a casa. Es deu pensar que soc curta i no m'he adonat de que té una amant. Com que la mama treballa fora, el pare se'n ha buscat una altre. Però no té els collons necessaris per demanar-li el divorci a la mama. Gairebé cada dia arriba tard per estar amb ella, fins hi tot, hi ha dies, com ahir que ni tan sols es pren la molèstia de venir a dormir a casa i em posa excuses, les quals no es creuria ni un nen de parvulari.

Avui, ja en tinc prou. No vull ser una covarda com ho és el mau pare. Avui esvairé la por del meu cos i hi faré. Agafo el ganivet del pernil de la cuina i em doblego la màniga de la dessuadora i la samarreta. Em clavo el ganivet al braç i vaig fent un tall, que inimaginable-ment, no fa gaire mal. La sang brolla de la ferida. Caic a terra i tot se'm fa fosc. Més tard em desperto a l'hospital. Per el que es veu, una veïna em va veure al terra desmaiada i m'ha portat aquí.

No m'importa que m'hagin tornat a salvar, ja ho tornaré a intentar; ho vaig fer ahir, i ho faré demà.

Comentaris

  • ATENCIÓ LECTORS[Ofensiu]
    ALIEN DELS COLLONS | 12-01-2016

    Aquest escrit no és autobiogràfic !! Jo no tinc cap problema mental xD ES TOT UNA INVENCIÓ DE LA MEVA IMAGINACIÓ !!
    Siusplau deixeu de dir que tinc problemes mental...

  • Recollida d'opinions en un grup de Facebook sobre el teu relat[Ofensiu]
    llamp! | 21-12-2015

    Recollida d'opinions en un grup de Facebook sobre el teu relat:

    Carme Ferrer: Le llegit. amb el relat demana ajuda. Necesita ajuda psicologica... si ella ho acepta. Trist. Molt.

    Nuria Prats Garcia: Jo penso com a persona, que ha fet l'intent de suïcidi varies vegades.Que no mereix la pena.Que em de viure la vida, tal com ens vingui donada, que la vida es bonica, però a vegades complicada.Però no mereix la pena perdre's ni un instant de la seva vida. Perquè segur que si es posa a valorar-la treus moments inolvidables. El meu consell lluita per la teva vida; ja que només tu pots lluitar per ella.Salutacions

    Roser Ramon Casado: Jo li diria que no ho fes, ningú es mereix morir així. Que busqui ajuda que no senti vergonya d'explicar a un professional els pensaments foscos que té. Està patint i mereix ajuda, que hi ha moltes persones professionals i no professionals (malalts com nosaltres) disposats a ajudar-la. No esta sola.

    Mei Rovira: L'entenc a la perfecció tot i que mai he tingut tant de valor per elevar-me a la desesperació i tancar-me amb la mort fins actuar tan incontroladament.
    Darrera els trastorns mentals s'hi amaguen vides viscudes amb i des de la por. Desajustos emocionals que poden evocar a algunes situacions humanament suportables i a accions extremadament perilloses per a un mateix.
    Amb l'ajuda professional necessària i amb constància per part del malalt les angoixes poden anar remetent, el dolor pot transformar-se en un altra tipus d'oportunitat i mirar encara més lluny i endavant vers una nova i renovada vida.
    Cal esforç per part de totes les instàncies i sobretot, saber-se recolzat i molt, molt acompanyat des de tots els punts de vista possibles.
    Hi ha també, doncs, vida..... Molta vida!!!!!!!!

    Dani FT: Mercès pels vostres comentaris, els faré arribar a la noia perquè s'ho pensi dues vegades abans de fer res... Que digui que ho ha intentat no significa que ho hagi fet... Entesos? Potser ho té en ment, però no ha fet res.

  • I aquest altre video[Ofensiu]
    llamp! | 20-12-2015

    I aquest....


    https://www.youtube.com/watch?v=7jaxml-Lfr8

  • Pensa 2 segons i llegeix això que et dic, si us plau[Ofensiu]
    llamp! | 20-12-2015

    XArybdis, tu no ets una "suïcida", però potser tens un problema de salut mental.

    Ets molt valenta d'explicar la teva realitat aquí, en públic. Admiro el teu coratge davant de la teva realitat adversa i molt dura. El que expliques és terrible. Però no defalleixis.

    Les persones amb trastorns mentals com la depressió, els trastorns bipolars (1 i 2) i l'esquizofrènia tenen altes probabilitats d'acabar amb el suïcidi. Concretament, amb l'esquizofrènia, un 10% de les persones que la pateixen acaben per suïcidar-se, pel patiment que crea la malaltia.

    T'animo que vagis al metge de capçalera, a un Hospital, a Urgències, i els parlis de les idees suïcides. No te'n penediràs mai.

    I mira aquests enllaços, si et ve de gust.....
    ___________________________

    http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/238649/ca/departament-salut-posara-marxa-codi-risc-suicidi-programa-prevencio-catalunya.do

    https://www.youtube.com/watch?v=yzYGknl4T-k

    http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/prevencion-cap-contra-ideas-suicidas-personas-deprimidas-4744467

    https://www.despresdelsuicidi.org/

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ALIEN DELS COLLONS

ALIEN DELS COLLONS

6 Relats

11 Comentaris

1971 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Tinc 17 anys, i visc a l'Empodà. No se si els meus relats agradaràn a tothom ja que són d'una temàtica més aviat poc tractada. Tot i aixi, si aconsegueixo fer reflexionar ni que sigui a una persona, crec que ja hauré complert la meva petita missió. Em fa molt feliç rebre els vostres comentaris. Gracies per llegir-me!!! ❤❤