Diari d'una estudiant internacional

Pequín, 31 d'agost del 2005. 15:00 hores.

El clima bull. Literalment, la carretera del davant de l'aeroport de Pequín treu fum. A fora, m'entrebanco amb un grup d'homes que fumen i tiren, de tan en tan, alguna escupinyada al terra. Si hagués estat prou astuta, hagués buscat l'adreça de la universitat als mapes del google. Malauradament però, entre les festes per despedir-me dels amics, els sopars familiars i les despedides dels companys de feina, a sobre d'haver de fer la maleta i preparar totes les coses, aquesta última setmana he anat de bòlit.
No tinc ni temps de treure la carta d'acceptació a la universitat, a on suposadament hi posa el nom en caràcters xinesos, que un senyor amb una panxa rodona se m'acosta embalat: ‘Tassi, Tassi!' i m'articula amb les mans afegint quelcom més en xinès que no acabo d'entendre. ‘No, thank you!' Li dic. El senyor comença a riure. ‘No, thank you.' Va repetint. I després, ell i el grup d'homes fumant, s'intercanvien algunes paraules i riuren encara més fort.
Sé que riuen de mi. Segurament perquè no sé a on vaig. Però passo. No vull que em timin. Segurament, aquest tiu té un taxi il.legal. Com en deien a la guia: un taxi negre. Així doncs, opto pel bus.
Li ensenyo el paper a la dona que ven els bitllets i m'assenyala el bus que he d'agafar tot fent un quatre amb la mà. Entenc que la meva parada és la quarta.
Quan arribo a l'autocar, el conductor em fa pujar les maletes a dalt. Quina barra! Si tothom les posa a baix, al porta equipatges, com ha de ser! Després, és clar, tampoc vull que me les robin.
El trajecte mareja. El conductor va a tota pastilla per la ronda, esquivant cotxes i motos com un McClaren. Intento relaxar-me. Penso amb la dutxa d'aigua calenta que m'espera un cop arribi a la universitat. Tanco els ulls i m'immagino la residència. Una habitació decorada a l'estil xinès, amb mobles de fusta i làmpares vermelles, amb un quadre de la gran muralla penjat a la paret. I un labavo, a on poder-me treure la suor i la pudor de gasolina barrejada amb all que m'arriba del xino d'ungles llargues que tinc assentat al costat. Un cop neta, i seguint aquest ordre, penso sortir a donar un tomb per la universitat i trobar un lloc a on menjar, vull provar quelcom xinès que no sigui ‘l'arroz tres delícias' i els ‘rollitos de primavera'. Finalment, si em sobra temps, vull fer el registre a la uni. Així, si ho deixo fet avui, encara em quedaràn uns quants dies abans no comencem les classes per anar fer el turista per la ciutat.
Obro els ulls i torno a la realitat. De moment, m'he de concentrar en com baixar d'aquest bus quan arribem a la quarta parada. De tant en tant, sento el conductor preguntant quelcom amb xinès i la gent responent: ‘You!'. ‘You' Sembla ser la paraula màgica, perquè després de dir-la, el bus para en sec i la gent baixa. Conto el número de parades i quan em toca crido, ‘You!'
Sento uns riures del darrera però ni m'immuto. Agafo les maletes i baixo. L'únic que vull és la dutxa d'aigua calenta. Després de les quinze hores de viatge i dues nits sense dormir, és la meva motivació per arribar a la uni.

Per sorpresa, al baixar del bus, em trobo al mig de la ronda. Els cotxes passen a tota pastilla i piten a tort i a dret. Al cap de poc, per sort, veig un taxi i el crido a l'estil hollywood -fent un xiulet amb els dits a la boca-. El taxista para i em carrega. Em deixa a la uni i m'assenyala a l'edifici dels estudiants internacionals. Sincerament, quan veig l'edifici, un bloc de ciment amb alguna finestreta per on algún estudiant hi treu el cap, penso que no és tan guai com me l'immaginava, però vaja, es diu que no tot el que és or brilla. Així que somric tan com puc i entro a la recepció. Bé, a l'entrada, a on una dona assentada al darrera d'una finestreta em parla amb xinès i m'assenyala un paper amb el dit a on entenc que he de firmar. Seguidament, la dona agafa una clau i m'estira del braç perquè l'acompanyi.
A l'ascensor, una altra senyora assentada en una cadira ens apreta el botó del cinquè pis. He de dir que, per dins, l'edifici tampoc és el que m'immaginava, però el que m'interessa és l'habitació i l'esperada dutxa. M'immagino altre cop els mobles xinesos de fusta o de bamboo, les estores vermelles i les làmpares de paper amb caràcters pinzellats.
La dona posa la clau al pany i m'empeny perquè entri. Al principi no m'ho crec. ‘Què és això?' em pregunto. Aquesta no potser l'habitació de la residència. No té res a veure amb el que vaig veure al catàleg. No ho entenc. La finestra no té cortina. Les parets no ténen quadres. El llit no té matalàs. I per la taula s'escorren un grapat d'escarbats atemorits. Em miro la dona que m'estén la mà per donar-me la clau. Obro la boca per queixar-me i la torno a tancar. A on són els mobles de bamboo? Li vull preguntar. I la làmpara de paper amb caràcters xinos?
De fet, què li puc dir que ella pugui entendre?
Agafo la clau amb la mà tremolosa. Inspiro, expiro. Inspiro, expiro. ‘Júlia, no passa res.' Em dic per dins. Només és un any. A més, potser que encara no hagin arreglat l'habitació. Potser has arribat massa d'hora.
Evidentment, això només és una tàctica psicològica per calmar-me. Per dins sé que l'habitació està del tot acabada. Tanco els ulls i penso amb la dutxa. Per cert, a on és el bany?
Me n'adono que la dona em té el braç agafat. I m'estira. Què vol ara?
Em va estirant pel passadís. Què li agafa? Inspiro. Expiro. Inspiro,... li començo a notar la olor d'all. La mateixa olor que he sentit al bus. Guardo l'aire abans d'expirar. La xineta em fa entrar en una sala a on hi veig un safareig i unes rentadores. Expiro. Em continua fent la mateixa explicació en xinès. Fins que de sobte, em mira als ulls, aixeca el dit polze i em diu, ‘OK?' I sense esperar resposta, gira cua i se'n va.
Al girar-me, em trobo amb la dutxa. L'esperada dutxa! Darrera d'unes cortines, veig tres canonades que sobresurten de la paret. Penso que, per avui, això em servirà. Demà ja serà un altre dia i segur que trobaré alternatives. I quan em plantejo anar a buscar les xancletes per dutxar-me, veig el cartell de la paret que, tant amb xinès com amb anglès, llegeix: ‘AIGUA CALENTA DE LES SIS A LES VUIT DEL MATI.'
Inspiro. Expiro. Produndament.
Serà un any llarg, Júlia.
Molt llarg.