Diari d'una absència - Segona part

Dia sisè, al final la trobaré.

La meva estimada ha marxat. M'ha deixat amb el seu record més viu que mai. La xafogor que presideix aquests dies d'estiu em fa recordar les migdiades eternes a l'aire del seu contacte carnal.

La meva llançadora de cartes del Tarot de capçalera, apurant el seu mojito, ja m'ha advertit: "Amb aquesta vida de llibertinatge que duus, no arribaràs a la fi de la teva vida. Et moriràs molt abans". Li he preguntat on trobaré la meva estimada. M'ha pronosticat que tindré el sistema nerviós molt nerviós.

La placidesa de les seves carícies m'ha deixat. La somnolència, relaxació i sedació que experimenta el meu cos no crec que tingui res a veure amb haver engolit més de quatre litres de vi macerat en marihuana per calmar l'ansietat que em provoca la seva absència.

Aquesta nit, escodrinyant la foscor, cercaré el teu foc serè.

Dia setè, d'esperança encara estic ple.

La meva estimada ha marxat. M'ha deixat més avorrit que una llémena al cap d'un calb. Mirant a tort i a dret no veig ni una ànima que pugui consolar-me. Vull impressionar a la meva estimada enviant-li algun present. Un retrat meu es considera un regal o una venjança?

La vuitena línia de la pedra Rosseta ho diu molt clar: pagant Sant Pere canta. M'he posat en mans del més prestigiós fotògraf del barri. Només té un dit a la mà dreta però, si veiéssiu com pitja el botó la càmera! Quin art té el manc esquerrà! La impossibilitat d'aconseguir semblar mínimament atractiu, ens ha obligat a enganxar la foto de Paul Newman a totes les tanques publicitàries de cent quilòmetres a la rodona. Ben afaitat, m'hi assemblo força.

L'escalfor del seu cos m'ha deixat. Les butllofes i cremades de segon grau que han cobert la meva delicada pell, dubto que tinguin res a veure amb la meva immersió en aigües bullents per recordar el seu gust per les temperatures altes.

Aquesta nit, creient en els miracles, com si fos bereber, amb esperança t'esperaré.

Dia vuitè, un animal que no caçaré.

La meva estimada ha marxat. M'ha deixat pensant en el "Ramonpi". El "Ramonpi" és un animal salvatge que només surt de nit, viu als arbres i li agrada orinar sobre el cap de la gent. Està en perill d'extinció. El veterinari Ramon Miralmetro va localitzar-lo per primera vegada a Martorelles. La seva dona va donar-li el nom al crit de: "Ramon pixen de dalt!"

M'he dirigit a la tenda on hi ha més mobles amb nom suec. No m'agrada gens fer les coses a la babalà. He fabricat, a partir d'una làmpada "Melbú" (dissenyada pel mateix Belzebú), l'estructura d'un llit amb llum interior. El matalàs i els llençols de marca han arribat en taxi que és molt més barat.

Les seves delicades mans m'han deixat. L'aparició de totes les formes possibles d'èczemes i dermatitis variades no crec que tinguin res a veure amb haver fregat tot el meu cos amb un fregall d'acer per recordar la seva tendresa quan m'exfoliava.

Aquesta nit, oblidant la picor, cridaré el que tu saps que ja sé.

Dia novè, dia del "encara no ve?"

La meva estimada ha marxat. M'ha deixat caçant papallones, més perdut que un gat sense pernil. M'he adormit, com cada dia, mirant a l'horitzó esperant la seva aparició, però només he vist camions plens de formigó.

Diuen que si hi ha algú que pensa molt en tu provoca que se't caiguin les coses de les mans. He llençat a terra tota la vaixella de la iaia per provocar l'efecte contrari: al caure les coses a terra la meva estimada pensarà en mi. El meu psiquiatre m'ha receptat que canviï de metge perquè ja no m'aguanta més.

La seva tendra mirada m'ha deixat. Els ulls plorosos i el fet de veure espurnes de colors, dubto que tinguin res a veure amb haver-me quedat mirant fixament el sol durant tres hores per veure si veia els seus magnífics ulls brillants.

Aquesta nit, espantant els malsons, recordaré la teva mirada i somriuré.

Dia desè, el despertar serè

La meva estimada ha marxat. M'ha deixat dormint. Sóc incapaç de discernir que sona més fort; els batecs del meu cor desbocat o aquesta melodia infernal que sembla sorgir del mateix infern, però només la provoca ‘ad eternum' un poni transvestit amb agulles al seu interior. Crec que podria ser un despertador.

M'he despertat sol al meu llit d'aigua amb gas. El sol m'ha somrigut per la finestra. He mirat cap al cel color blau barrufet. He sentit fred per un moment, algun malparit havia programat l'aire condicionat per bufar-me al clatell cada vegada que em fongués pensant en ella. He batut el rècord de despesa energètica en deu dies.

La seva absència m'ha deixat. L'immens goig i la joia desfermada que m'omplen el cor és conseqüència directa d'haver despertat d'aquest malson i gaudir del teu retorn.

Aquesta nit, donant gràcies als estels, fruiré de nou del teu amor serè.