Diari (des-disfressa carnestolenca)

Un relat de: rnbonet



DIARI




*Dilluns

M'he quedat a mitja veu, després de la intervenció. Amb només una corda vocal. M'hi costa acostumar-me. La primera setmana, paper i llapis. Després, un xiscle escanyat i sense força.
I la vida segueix. Diuen.

Avui estic optimista. Si no m'hagués sentit així, per què escriure? No ens calen, de moment, llibres colpidors. La nostra llengua no està per això, ara. Sols per salvar-se. Oralment i per escrit. Coses curtes, entretingudes, a l'abast de tothom. Que el/la possible lector/a s'ho passe bé. Que es puguen llegir sense calfar-se massa el cap. Normalitzar-la, que vol dir, simplement, posar-la a l'abast de tothom. Amb narracions i poemes dels de "mitja veu", suficient i ens basta. Tota la resta, sobra, de moment. Ja li arribarà l'hora. A hores d'ara, fer lectors. Després -n'hi haurà un, de després?- de nou, vindran aquells escrits que perduren en el temps. Ben segur, hi haurà qui ho faça.
A la nit llegeix, a un article de revista especialitzada, un "paio" que opina tot el contrari: excés de quantitat i manca de qualitat. Què fem? Potser té d'haver de tot, com a la ‘vinya del senyor', per tal de ser un poble com els altres.

*Dimarts

He anat al cap-i-casal, ben de matí. Habitualment, prenc el cotxe. Avui, no. He preferit el tren a conduir perquè si el dia amaneix com el dos passats serà gris, boirós, infame. Encara que no sóc gens previsor, ahir a la nit vaig preparar el deneí, l'abric, un llibre, la bufanda, un bolígraf, un full doblegat en quatre, i solt pel bitllet i algun café. Tot, ho vaig deixar al menjador, damunt la taula.
Arribat a València, encara era d'hora per anar a la classe de foniatria. He fet un tomb: mirar les botigues, les façanes de les cases, entrar al ‘Corte Inglés', fixar-me en els ‘bets sellers'… L'Enciclopèdia d'Àlvarez n'era un. Recollons! Qui ho hagués dit, que aquell llibre franquista d'infància fóra el ‘non plus ultra' de la modernitat! Nihil novum sub sole. Qui t'ha vist i que et vorà, mateta de fenoll!

*Dimecres

Algú s'ha entestat en violar a Spielberg. Sí, el famós director de cinema. La tele ho diu a tota imatge i tota veu, judici inclòs. Intent fallit per tres vegades. Corrobora la meua apreciació de molts estadounidencs: mig imbècils i tarats mentals. Amb tanta tia bona que hi ha pel territori! Fins ahí els arriba el mal gust. No hi havia ningú més per fornicar? On ha quedat el sentit de l'estètica?
Pense si no serà una venjança dels dinosaures. No trobe altra explicació.

Més barres i estrelles! El senyor Clinton vol declarar-li la guerra a Irak. No en van tindre prou amb l'atac de fa uns anys. Qüestió de caparruderia. O de pilotes. Uns quants milers de morts no fan res. Encara que la majoria siguen civils, dones i xiquets. Al.leluia! I no els caurà la cara de vergonya. De debò, estem entrant al tercer mil.leni? I jo, sense poder xillar. Per exemple: EE.UU. no és una potència mundial; és la prepotència de l'univers!!!!

Nosaltres, però, funcionem a l'invers. Ens tirem pedres al nostre terrat. El Consell Valencià de Cultura reb avui a no-sé-quina institució perquè diga la seua entorn la nostra llengua. La ‘guerra de/per l'idioma' segueix. Més sembrar discòrdies, com fa tants anys. Qui guanya? Tots perdem. Qui se n'aprofita? Els que no la parlen. I alguns més, per descomptat. No els assenyale amb el dit, donant mostres de la meua bona ‘urbanita't apresa. Els budells, però, se'm destrempen.

*Dijous
Cançó d'infantesa: "Si els fills de puta volaren, si els fills de puta volaren… Si els fills de puta volaaaaaren, taparien el sol." Observació d'adult: avui està núvol.
I si no amainen -els núvols i els altres- el turisme se'n va a fer punyetes, en aquest país de "luus i de sooool". De la llengua, ni en parlem!

Promocionar "land of Valencia". I els seus productes. "Si no existira, hauríem d'inventar-la", diu el darrer eslògan. I lloguen a un senyor de Florida, que canta en castellà, per un feix de milions, amb un contracte prorrogable per tres anys -i més milions!- "Lo volvería a hacer otra vez", ha dit el responsable del desficaci. Li trobeu el trellat? O serà també "por guevos"?

*Divendres

Avui hem anat, la meua dona i jo, a la presentació d'un llibre, -esdeveniment al qual no sóc assidu-, a Puçol. Resulta que m'he vist involucrat -un de tants de vint-i-sis autors- en una antologia de minicontes eròtics. Durant el sopar -no coneixia personalment ningú- s'ha parlat d'amics comuns i de coneguts. Sis dels presents coneixien la meua única neboda. "És clar. Som un país menut" ha comentat un dels antologistes. "No. -he contestat- Com a la meua època, som pocs, els convençuts". A la majoria dels presents els doblava en edat. La batalla està perduda? Tant de bo m'equivoque! En serem més de mil set-cents set?

M'ha telefonat el secretari d'un jurat literari. El meu treball ha estat un dels tres finalistes. El premi es decidirà a un sopar, lluny d'ací. M'hi han convidat -a l'acte i a sopar-. Fer acte de presència és una de les coses a les quals no estic habituat. Ni habitualment acudeixco, a aquests.
La dona m'anima a fer el viatge per assistir-hi. "No tinc massa confiança en el treball", li he dit. "Ni te'n fasses.... Però soparem, farem turisme...".

*Dissabte

Cal que em desplace a França durant una setmana, per motius laborals. Com que el francés el tinc una mica oblidat, he fullejat un diccionari bilingüe. I em sorprenc de l'antigor que se'n desprén, dels diccionaris. Pense com canvia ràpidament els significat dels mots. Sobretot els adjectius. Uns exemples a l'atzar:
1.- Abans, un ‘superdota't, al llenguatge habitual, era aquell que tenia una intel·ligència molt llarga. Actualment, un superdotat és aquell que té un piu molt llarg.
2.- Abans, un ‘idiota' era qualsevol amb un coeficient per sota vint. Ara resulta que és qualsevol que no defrauda Hisenda.
3.- Abans, un ‘madrileny' era un habitant de Madrid. Ara, és un senyor que estiueja a Alacant, Gandia o Cullera.


*Diumenge
El debat a les Corts entorn "el estado de la nación" -perquè no li diuen ´"estat" i sí "nación"? Perquè "el estado del estado" no sonaria bé? - està present a tots els mitjans de comunicació. Opinions diverses: que si s'ha sabut aguantar el tipus, que si el desconcert del futur candidat, que si l'oratòria , que si preguntes sense resposta, que si … Tots han "guanyat" (entrecomillat, negreta i el que us vinga de gana). Aguanteu, queixeu-vos, patiu, gaudiu, cregueu, cagueu-vos en la mare que els va parir, etc. Nosaltres som només ‘votants'! Fins les pròximes eleccions, altra vegada! "Algun dia vindran els meus", que es deia abans. Em sembla que em moriré sense que arriben.


Comentaris

  • M'ha agradat el teu diari[Ofensiu]
    Màndalf | 24-05-2006 | Valoració: 10


    Saps per què, bonet?
    Perquè ens fas conèixer coses teves i així apaivaguem una mica la teva absència a les trobades. I també pels teus comentaris àcids i catxondos que ens fan saber què en penses de determinades coses. Bon extracte d'una setmana de la teva vida, passa fluït com els mesos i els anys... aprofitem-los tal com has aprofitat utuaquesta setmaneta tan complerta.

    Veig que et van fer una intervenció a coll, m'alegro que anés bé i desitjo que puguis parlar sense dificultats aviat. Ja saps que en els teus escrits no es nota res, són tan interessants com sempre.

    I enhorabona pel teu relat finalista! El tens penjat aquí també?

    (el dia que fem una trobada a València ja pots començar a preparar els bunyols d'abadejo, nanuuuu!!)

    Salut i força!

  • Si t'he de ser sincera,[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-05-2006 | Valoració: 10

    t'he de dir que m'ha costat llegir el teu relat per què m'he quedat enganxada en una de les frases inicials, que ara que t'he llegit diferents escrits en diverses ocasions i començo a fer-me fan incondicional del teu estil, suposo que no està posada al atzar en aquest lloc.

    Em refereixo a aquesta: "Avui estic optimista. Si no m'hagués sentit així, per què escriure?" He de fer esforços per separar la vista i aturar el barrinament mental per dedicar-me a la resta del text, però tot i així no em puc estar d'intentar respondre't: Potser per reivindicar el dret a dir el que em surt del cor, del cap, dels dits, encara que el sentiment no sigui correctament positiu, bla, bla, bla? Però, millor no continuar per aquí per què em sembla tan obvi que em temo que és una mostra del teu humor indirecte i sorneguer...

    Som-hi pel relat! Però és que no em deixes... les afirmacions posteriors sobre la llengua són tota una provocació!! Vaaa, faré un esforç...

    Oh, els EEUU... quines barres! Ens fan veure les estrelles!!

    Continuo... ho aconsegueixo...hi ha tant per comentar... genial! M'ho he passat molt bé!

    Gràcies, una abraçada enriallada,
    Una quimera

    Ah, per cert, si fas un tomb per la ciutat a prop del Corte Inglés, em faries el favor de mirar si al Parterre encara hi ha la magnòlia gran, mirant cap a la Glorieta, i si està florida aquesta primavera? Mercès per endavant...

  • Filtre d'ironia en el que vius...[Ofensiu]
    angie | 10-03-2006

    Un diari molt ple del teu tarannà i tan personal manera de veure i viure els aconteixements.
    M'ha agradat com desdramatitzes les coses i els dones la volta.

    Un plaer llegir-te!. Tu sí que en saps d'escriure...

    angie

  • ironia...[Ofensiu]
    98765 | 05-03-2006 | Valoració: 9

    de la fina. El text deixa entreveure actituds lingüístiques, ètiques i vitals. M'he llegit també els microrelats i els trobo divertits i sí, cruels, però m'ho he passat bomba, sobretot amb el primer. Salut i força per seguir així!

  • La Banyeta del badiu | 03-03-2006 | Valoració: 10

    Renoi, quina setmaneta !!!, t'has vellugat més que un sigrò en la gola d'un iaiu .
    I del premi literari, què ?, ja em diràs " si eres rico y famoso" o t'haurè de veure a "Salsa rosa" ???.
    Un petonet. :-) Pilar

  • Aquest distanciament irònic[Ofensiu]
    T. Cargol | 01-03-2006

    és al meu entendre el que més domines; comentaris de temes d'actualitat vistos sens apasionament des del seu anglè més graciós; aquesta sorpresa de les coses ridícules que acceptem com naturals. Felicitats.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

265 Relats

1568 Comentaris

308075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!