Diari d'acampada (I)

Divendres, 13 de juliol del 2007.

No sé com m'he deixat convènçer...Jo no en tinc ni idea de fer acampada!! A més, anirem amb la gent de l'altre institut, i jo només conec a 3 o 4 persones. La Cristina s'ha emperrat en que hi vagi ( també és normal, vist per l'altra banda, sóc la seva millor amiga) si no ho hagués fet m'hauria sentit dolguda amb ella.
Ella hi va cada any, i una amiga seva no hi pot anar perquè s'ha trencat la cama i em deixarà la seva tenda. Seran una setmana!! Una setmana sencera en plena natura, sense un llit, ni un bany decent!! Em moriré.Però potser m'ho passo bé i tot.
El que s'ha de fer per una amiga...Vaja, també hi va en Roc, però això és secundari.
En Roc...És tan...En realitat ha estat ell el que m'ha convençut. I es clar, a ell no li puc negar res. M'ha sorprès que em tingués en compte. Ens l'hem trobat quan anavem de compres pel centre. Anava amb el seu cabell llarg despentinat com sempre, i els seus ulls color avellana li brillaven amb el reflex del sol...La Cristina i ell tenen amics comuns a l'altre institut i s'han posat a parlar animadament sobre qui vindria, què farien i com es divertirien. M'ha entrat enveja, ho reconec.
Llàvors sembla que en Roc s'en adonés que jo hi era i m'ha dit:
-Tu hi vindràs, oi Ruth? - Com si fós molt obvi!!- No t'ho pots perdre...
-No ho sé Roc, és que...Jo mai he anat d'acampada i no sé si en sabria...-Sóc una cagaduptes.
La Cristina, (com sempre que en Roc proposa alguna cosa), ha estat encantada amb la idea i m'ha dit:
-Mira, la Silvia s'ha trencat la cama i no podrà venir, segur que et deixa la tenda....
-Va dóna! Sempre ha d'haver un primer cop!-M'ha dit, posant-me ullets.
-Està bé, però haureu d'acceptar les conseqüències!! -He dit, molt seria- M'haureu d'ajudar, perquè no sé un borrall!
I m'han fet un petó cada un a la galta...El lloc on en Roc m'havia fer un petó em cremava.
I aquí estic, feta un embolic, amb la galta esquerra cremant-me encara i arrepentint-me... I sortim demà!! Aquesta nit no podré dormir.

Dissapte, 14 de juliol del 2007

Merda, merda i merda!! Saps qui ve, de l'altre insitut? L'Abel!!! No pot ser, és impossible...Tindré al noi que m'agrada (en Roc) i el noi que m'agradava abans (l'Abel), junts!! Sé que són amics i tot això però mai els havia vist junts. S'han saludat efusivament i s'han assegut junts. Aquesta acampada s'està tornant una aventura.
El lloc no està malament, té molt verd i estem molt aprop d'un llac, a uns...cent metres, més o menys.
Els monitors ens han repartit en parcel·les, una al costat de l'altre, en carrers, i al mig, la cuina i el lavabo. No m'han posat al costat de nungú conegut...Quin pal!!
Tothom s'ha posat a fet la seva tenda i jo....Jo no sé muntar ni una caixa de cartró!! Li he demanat consell a la Cristina, però m'ha dit que quan m'ensenyès el llac ja me la muntaria...O siqui que ens hem posat a còrrer com dues bledes cap al llac, on ja hi havia gent banyant-se i fent gresca, entre ells l'Abel. Estava guapíssim amb el seu cabell llarg i moll, amb els seus pectorals i abdominals al aire, prenent el Sol....Ei! Però què em passa?! Que a mi qui m'agrada és en Roc!! Bueno, deixem el tema.
Total, ens hem assegut molt aprop d'ell, en un tronc vell a contemplar el paissatge. Ell s'ha adonat de que hi erem i m'ha dit:
-Però mira qui ha vingut d'acampada!!-Fingint sorpresa- La Ruth! Però no porta el bikini posat...Potser voldrà fer topless?
Serà descarat!! Sempre ha estat així d'arrogant, això ho fa amb totes...Però jo no em quedo callada,no.
-Ni en els teus somnis, innoscent!-li he dit, amb cara de fàstic(fingida, és clar)- Abans em banyo amb roba.
-Ui....-Posant una mirada maliciosa-Podriem fer un concurs..."Miss Camiseta Mojada", que t'en sembla?
-Ves-te'n "por ahi"!
-El que tu diguis princesa...-Fent una reverència, i s'ha tirat a l'aigua.
Mira que arriba a ser cregut aquest nano..Per això m'agradava. Ens hem posat a parlar sobre si ho havia portat tot, amb la Cristina. Merda, i doble merda! M'he deixat la colxoneta. Ningú em va dir que s'hagués de portar i...
-Cristina, jo no en tinc de colxoneta!!
-Doncs patiràs,eh? Et farà un mal d'esquena....
-No si ho puc evitar -ha interromput l'Abel-Jo en tinc dues...Te'n podria deixar una, si vols.
-No tinc més remei que acceptar-la. Merci, Abel.

Així que la Cristina m'ha deixat sola amb ell, que m'ha ajudat a muntar la meva tenda i m'ha posat la colxoneta a lloc. Quan vol potser molt amable...M'ha somrigut amb aquell aire de casanova i s'ha marxat.
Per la nit els monitors ens han donat un parell de consells (per no dir, normes):
1.- Res de sortir de nit, fora del campament.
2.-Nois i noies no poden dormir junts. (una norma estúpida, clar que jo no tinc perquè incumplir-la)
3.- A partir de les dotze tothom dormint a la seva tenda.
4.- Qui no compleixi les normes marxarà en un taxi i el pagarà ell. ( el monitor que ho ha dit es pensa que no hi ha pijos per aquí, tant els hi en fum haver de pagar-lo)
Quan ja m'havia posat el pijama ( en realitat és una samarreta i unes calces a conjunt) m'he adonat que no m'havia rentat les dents. He agafat el meu necesser i he anat a rentarme-les al lavabo del mig. Abans d'arribar-hi, he sentit una música i m'he parat en sec. Algú estava tocant la guitarra...I no he tingut que pensar gaire en qui podia ser. No hi ha ningú que toqui tan bé la guitarra com ell. Com en Roc. He seguit la música i allà l'he vist. Assegut en una pedra, al costat d'un petit foc, cantant una cançó de les seves. Ja l'havia escoltat, aquella. Es titulava: "Mai et podré tenir".
Quan ha acabat de tocar-la li he aplaudit i ell s'ha espantat i tot en veurem, no s'esperava que algú el sentís tocar. Després de l'ensurt, m'ha fet un somriure i m'ha dit:
-T'ha agradat?-tot estranyat (és tan modest...)-Si vols pots seure, no em molestes.
-Si, m'ha agradat molt, saps tocar molt bé.-M'estava posant vermella per moments. Els dos sols, al costat del foc, mirant les estrelles i escoltant la seva guitarra...
-I digues, què hi fas per aquí, la teva tenda està bastant lluny de la meva, no podries haver sentit la meva música desde allà...
Ell sempre tant raonable...I com sabia on era la meva tenda?!
-És que m'he oblidat de rentar-me les dents.-li he dit, ensenyant-li el meu necesser.
S'ha rigut! S'ha rigut de mi!
-Ei, no te'n riguis!!-he dit-Perquè te'n rius de mi?
-No me'n ric de tu, dóna...-ha dit-M'ha fet gràcia que algú tan tímid com tu sortís amb un pijama com aquest només per rentar-se les dents.
Llàvors m'he adonat de com anava...M'he posat vermella com un pebrot, segur. S'ha quedat mirant les meves cames groixudes!!! Ai Déu meu... M'he posat molt nerviosa i he dit:
-Vaja, crec...Crec que me'n vaig a dormir, eh? Que estic rebentada...
-A vale. Bona nit. -I m'ha fet un petó a la galta!!!-Que dormis bé.
-Gr...Gràcies.-Que tonta sóc!! He sorit corrent como una esperitada!
Déu meu....En Roc m'ha fet un petó!!! Em moro....