Diamants negres

Un relat de: Noè Reverter Segarra
Obrir, sortir.
Trencar, destruir.

Reflex infinit,
ànima fosca.
Mil nits,
davant l'ull.

Arbre negre,
bosc perdut.
Cor negre,
encadenat brillant.

Creu reflex,
llàgrima de diamant.
Sang d'hivern,
llop de neu.

Obrir, sortir.
Trencar, destruir.

Comentaris

  • La que somia...[Ofensiu]
    Noè Reverter Segarra | 28-02-2014 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari, la veritat és que amb els versos curts el que intento, és explicar amb imatges, i que el pensament de cadascú agafi el seu propi significat del conjunt dels versos, sempre escric amb pensaments meus que tenen un significat, i que cadascú vegi un significat del poema molt diferent. O almenys ho intento, no sé, sóc molt principiant encara. Ens llegim.

  • Silenci[Ofensiu]
    La que somia | 28-02-2014

    És un poema realment evocador, amb les paraules dónes imatges tan clares que el teu cap no deixa de crear-les al llarg de la lectura de tot el poema. M'agrada el ritme que agafen els versos curts.

    A més, m'he fixat que el concepte o la paraula silenci es repeteix durant els teus poemes o relats i penso que això és genial. Neruda sovint menciona ''los crepúsculos, las madreselvas y el mar'' i tu el silenci.

    Un salut

  • Gràcies,[Ofensiu]
    Noè Reverter Segarra | 27-02-2014 | Valoració: 10

    M'alegra saber que almenys a una persona li agrada jejej.

  • M'agrada[Ofensiu]
    Encarna Romero | 27-02-2014

    M'agrada. Una abraçada...

l´Autor

Noè Reverter Segarra

24 Relats

41 Comentaris

21843 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
No en tinc ni idea d'escriure,
i escric.
No en tinc ni idea de música,
i componc.
No en tinc ni idea de la vida,
i visc.
(Noè R.S.)