Cercador
Diamant
Un relat de: DIAMANT- Compartir:
Li va clavar un clatellot.
-I estigue's quiet, sinó et fotaré un altre calbot, marrec, no ets més que un marrec
emprenyador i fastigós.
En caçarates jeia al costat d'una màrfega que feia ferum de totes les sentors que es puguin olorar per després a correcuita, tapar-se les narius i gairebé insinuar el vòmit; si no fos, que aquell assaig de cambra, pudia per tot arreu.
-Així m'agrada que estiguis tranquil, aquí arraulit, tens bona màrfega, qualsevol en demanaria 20 xcris, si noi, no es troba a qualsevol indret aquesta flaçada, és de llana bona, de pastor, si sabéssis les vesprades que hem passat junts al prat, sí allà dalt, al prat de la Cisca...bé tu no saps res, res de res, ets com l'ovella negra.
Ell se'l mirava de reüll, des d'allà baix, gairebé de sota terra, arrapant-se a la màrfega per mitigar el fred, mitigar el càstig.En aquell moment, entrà un rajolinet de llum per la finestra i el pastor va sortir a fora a veure el ramat.
De cop i volta, s'aixecà de sobte, com si totes les pors s'haguessin esvaït, i obrint la finestrella s'escapolí corrent com un poltre que celebrava la vida, i el sol que lluïa bo i amagant-se a poc a poc sobre el prat de la Cisca, com un diamant oferia la seva lluïssor.
L'altre, remugant, encara comptava ovelles i amb un dit es treia la cera de les orelles.
-I estigue's quiet, sinó et fotaré un altre calbot, marrec, no ets més que un marrec
emprenyador i fastigós.
En caçarates jeia al costat d'una màrfega que feia ferum de totes les sentors que es puguin olorar per després a correcuita, tapar-se les narius i gairebé insinuar el vòmit; si no fos, que aquell assaig de cambra, pudia per tot arreu.
-Així m'agrada que estiguis tranquil, aquí arraulit, tens bona màrfega, qualsevol en demanaria 20 xcris, si noi, no es troba a qualsevol indret aquesta flaçada, és de llana bona, de pastor, si sabéssis les vesprades que hem passat junts al prat, sí allà dalt, al prat de la Cisca...bé tu no saps res, res de res, ets com l'ovella negra.
Ell se'l mirava de reüll, des d'allà baix, gairebé de sota terra, arrapant-se a la màrfega per mitigar el fred, mitigar el càstig.En aquell moment, entrà un rajolinet de llum per la finestra i el pastor va sortir a fora a veure el ramat.
De cop i volta, s'aixecà de sobte, com si totes les pors s'haguessin esvaït, i obrint la finestrella s'escapolí corrent com un poltre que celebrava la vida, i el sol que lluïa bo i amagant-se a poc a poc sobre el prat de la Cisca, com un diamant oferia la seva lluïssor.
L'altre, remugant, encara comptava ovelles i amb un dit es treia la cera de les orelles.
Comentaris
-
Dura realitat…[Ofensiu]reusenca | 23-10-2014 | Valoració: 10
Paraules dures, però colpides d’una realitat que existeix i gairebé sempre volem ignorar. El llenguatge ens traeix i altres vegades ens sincera.
Moltíssimes gràcies per la teva aportació als meus escrits. No saps prou com m’ajuda l’orientació d’ altri que com jo busca tots els esculls de la vida a través de l’escriptura i el bon ús de les paraules.
Una abraçada amb complicitat. Ens llegirem
