Cercador
Diàlegs de carícies
Un relat de: Victre- Compartir:
Pocs gestos són més senzills, i tenen més significat, que una carícia.
Un lleu moviment de dits, moltes vegades només d'uns centímetres, capaç de comunicar tants sentiments com quilòmetres de paraules.
La carícia té una cadència que (si és la precisa) pot fer resincronitzar, al que la rep, amb el ritme i la freqüència que genera l'Univers.
Però pel que fa a les carícies també hi ha jerarquies, i cap carícia es pot comparar a les que deixen fer-se els fills.
Aquestes es fan sempre en silenci, però diuen tantes coses!.
Intentes transmetre-li, amb aquell imperceptible moviment de dits, tot allò que és massa important com per explicar-ho amb el llenguatge de la raó.
Fins que arriba un dia, que mentre tu li estàs fent carícies, notes com una mà petita i molsudeta, es comença a moure a la teva esquena, just aquells centrímetres suficients per transformar el monòleg en diàleg.
Un lleu moviment de dits, moltes vegades només d'uns centímetres, capaç de comunicar tants sentiments com quilòmetres de paraules.
La carícia té una cadència que (si és la precisa) pot fer resincronitzar, al que la rep, amb el ritme i la freqüència que genera l'Univers.
Però pel que fa a les carícies també hi ha jerarquies, i cap carícia es pot comparar a les que deixen fer-se els fills.
Aquestes es fan sempre en silenci, però diuen tantes coses!.
Intentes transmetre-li, amb aquell imperceptible moviment de dits, tot allò que és massa important com per explicar-ho amb el llenguatge de la raó.
Fins que arriba un dia, que mentre tu li estàs fent carícies, notes com una mà petita i molsudeta, es comença a moure a la teva esquena, just aquells centrímetres suficients per transformar el monòleg en diàleg.
l´Autor
191 Relats
178 Comentaris
96601 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer al 1977.Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.
Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.
El meu mail és victreespiga@gmail.com
Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.