Diàleg

Ola, primer de tot.
El teu escrit jo me l'he agafat de dues maneres.
Com si estiguessis, davant el mirall, fent una reflexió a tu mateix.
I l'altra com si estiguessis parlant amb la teva propia vida i demanant-li forçes.
M'agradaria que m'ho aclaressis.
Ja t'he agregat, o sigui que si pots, aclara-m'ho per allà.
Petons!*

M'agrada aquesta conversa amb tu mateix, per dins, amb veu baixa, buscant les respostes a moltes preguntes. Jo crec, que tens molta raó, la imatge que la gent s'enduu de nosaltres té molt a veure amb la que tenim de nosaltres mateixos.
Aquest diàlegs, preguntant-nos com ens sentim en realitat, quins són els nostres somnis, les nostres pors i dubtes, ens fa saber qui som i com som, doncs moltes vegades ens quedem parats de les respostes a les preguntes...
M'agrada com amb molta simplicitat, has encetat un tema força profund.

Salutacions i molta inspiració!

que implora un diàleg.... imperatius punyents per saber que hi ets, que li importes a algú....
i no parlar-li a un mirall tot sol, vols que ell et torni la calidesa de l'estimació...

He tingut una grata sorpresa en llegir aquest "Diàleg", té força i expressa sentiments molt íntims que et fan patir, i ho saps dir d'una manera molt contundent.

Bé, Lecram, el meu petitó granet de sorra a la teva petició..... Procuraré llegir-te més. M'he proposat una "creuada" particular.... i és descobrir relataires com tu, que malauradament queden dispersos en la multitud de Relats.... i molt injustament!

Una abraçada, i segueix escrivint, no et desanimis mai.... que aquí estarem nosaltres per recordar-t'ho!