Diagonal 629: Veu d'home al mòbil

Veu d'home al mòbil

(...)

- No em tornis a penjar! Sobretot no em tornis a penjar! I calla, no vull que diguis res. Massa temps he esperat per ara deixar-ho córrer, o sigui que simplement escolta. No vull res més que el teu silenci...

(...)

- Molt bé, així m'agrada. Veuràs, es tracta del tot. No de tu, de mi, d'ells, de l'entorn o del context, es tracta del tot. Tu i jo no som iguals, som diferents, però també es diferent el que formem. Tuijo no és el mateix que tu i jo. Una cosa és junts, l'altra separats. Ho saps. Som una mateixa cosa, no pots dir que no, no pots negar la realitat que hem viscut aquests anys. Hi ha una simbiosi. O com es digui, ja m'entens. M'encanta sentir-te respirar, és com si et tingués amb mi ara mateix, com si ens fusionéssim per telèfon, quasi podria notar el teu ventre movent-se al respirar, els teus pits sota la roba estreta... oh, ho veus? Només el teu silenci ja m'excita, som inseparables, som Tuijo. Sé que no pots anar-te'n, per molt que diguis i amenacis no pots viure sense mi, em necessites. Necessites que les teves hormones vibrin al notar-me, el meu tacte, la meva llengua recorrent-te. Sí, necessites que et torni a posseir, ningú t'ho fa com jo... No pengis, eh?

(...)

- Mira, puc... puc reconèixer que de tant en tant se me'n va la mà, però tu has de reconèixer que em provoques, d'acord? Em provoques. En molts sentits, em provoques quan et mous, quan parles, quan et veig canviar-te de roba, quan et sento parlar per telèfon. Ets una dóna molt desitjable i sé que hi ha gent que intentaria ficar-se al llit amb tu, què m'assegura que no cauràs a la temptació? Per això vaig posar la cadena al telèfon fix de casa, però ja l'he treta, amor meu, l'he treta. Em sents? M'estic sacrificant per tu! Estic posant per davant les coses que tu vols a les que jo vull! I jo vull moltes coses, sobretot si són teves. Vull el teu temps, vull el teu sexe, vull el teu amor només per a mi. Jo només tinc amor per tu. Som Tuijo, recordes? Si sóc brusc és per què no vull que la nostra màgia es trenqui. La màgia que salta quan fem l'amor, salten espurnes, oi que sí? És que quan penso que un altre et pot tocar com ho faig jo m'encenc com una... colló, com una moto i tinc ganes de trencar-ho tot. He estat estalviant i compraré una tele més gran, un home-cinema d'aquells, podrem mirar pel·lícules junts, com quan érem promesos i anàvem al cinema i fèiem manetes a la última fila... Ostres, només pensar-hi em poso calent, ets la meva dona i et desitjo. Però calla, no diguis res. I no em pengis, per favor, no ho suportaria. No vull haver de tornar a buscar-te i agafar-te per la força com la última vegada, m'importa una merda que em denunciïs... em sents? Una merda m'importa! Ets meva i prou, i saps que em pertanys.

(...)

- Veus? Quan penso en el mal que estàs fent al nostre matrimoni m'escalfo i no parlo amb claredat, no sóc jo. Saps que puc ser molt dolç quan vull, oi? Recordes quan et vaig regalar aquell ram immens de flors? Ho vaig fer perquè t'estimo i encara que havies estat tu qui havia marxat sense explicacions vaig esforçar-me per recuperar-te, vaig demostrar-te el meu amor. Perquè t'estimo, nena, ho saps, oi? Va, torna a casa, tornem a sopar junts i després a fer l'amor d'aquella manera que ho fem. Enyoro veure com et mous mentre et penetro, mentre et faig meva de debò. No trobaràs ningú que et faci sentir el mateix, ningú que sàpiga satisfer-te com ho faig jo. Em sents? No trobaràs ningú, per molt que busquis ningú et voldrà perquè ja estàs feta servir, ja estàs usada! Em sents? No em pengis o veuràs el que es bo!

(...)

- Mira, amor meu, fem una cosa. Quedem per fer un cafè i en parlem, d'acord. Podríem veure'ns en aquell cafè francès que tant t'agrada, el que està sota casa el meu germà. Després anem a passejar per la Rambla i et compro unes flors, o... ei, tinc una idea! Podríem comprar una mascota, d'acord? Un lloro o un hàmster, fins i tot un gosset si vols. Vols? No, calla, no em contestis ara.

(...)

- Vaig trucar a la teva germana l'altre dia, quan vas marxar. Em va dir que te n'aniries a una d'aquelles cases que tenen l'adreça secreta perquè jo no et trobés, però saps que et trobaré. T'estimo i ho faria tot per tu, remouria el cel i la terra només per tornar-te a veure...

(...)

- Torna, va. No em facis suplicar més del que t'he suplicat. Et vaig suplicar que no treballessis, que jo et mantindria i no em vas fer cas. T'ho vaig demanar a la meva manera, que potser no era la més adequada, però era una súplica d'amor, oi que te'n vas adonar? Però... però si vols treballar, no m'hi oposaré.

(...)

- Entenc que vulguis sortir de casa de tant en tant i, i fins i tot, no m'enfadaré si quedes amb les teves amigues, val? Tu em diu on vas i em deixes el telèfon del lloc i em dius amb qui vas i ja està, sí? I no m'hi oposaré. Veritat que jo et dic on vaig quan surto? Doncs tu també i així cadascú pot pensar en l'altre mentre és fora de casa. No et sembla romàntic? Puc ser molt romàntic si m'ho proposo. Puc ser romàntic i apassionat, puc ser un marit ideal, amor meu, ho saps, ho has vist. Però torna. Et necessito. Qui té cura de mi millor que tu? Què faré sense tu? Em moriria sense el teu amor.

(...)

- I treu-te del cap el que et diu la teva germana de marxar i tot allò de que tornaré a pegar-te, ho diu perquè té enveja de que fem tant bona parella. Perquè fem una parella collonuda, amor meu. La gent ens veu pel carrer i pensa: estan fets l'un per l'altre, som Tuijo. La teva germana ens té enveja, és una soltera que s'està fent gran i no li agrada veure que la seva petita és més feliç. Et diu aquelles coses perquè vol ser com tu, sap que quan jo et follo vibres com ningú. Ella és una amargada, sempre dient-te el que has de fer, què s'ha pensat? Però no et preocupis, no li diré res jo, val? Només et demano que no li facis cas i que segueixis el teu cor.

(...)

- No volies que tinguéssim un fill? No et faria il·lusió tornar-ho a intentar? Suposo que no et vas creure aquell cony de metge que et va dir que l'avortament fou per culpa meva, oi? Li vam dir que havies caigut per les escales i no s'ho va creure! Alguns metges es pensen que són els reis per tenir una puta carrera i estar col·locats cobrant més que nosaltres. Però ells no en tenen ni idea. No em pengis, m'estic sincerant, ho veus? Tornarem a provar-ho i tindrem una criatura, un nen... o una nena, m'és igual. Què me'n dius? No responguis ara. Ja acabo.

(...)

- Només volia dir-te quant t'estimo i el molt que signifiques per mi, sense tu estic mort, sóc com una ànima en pena.

(...)

- Menjo poc i malament, vaig espellifat, no em sento amb ànims de fer res, necessito el teu confort, necessito les teves abraçades, els teus petons, les teves mans, el teu cos, el teu sexe... No puc viure sense tu!

(...)

- Ho veus, no puc! Què vols? Que m'enfonsi? Que perdi la feina i visqui sota un pont de merda? Vols que acabi sent un gos?

(...)

- Si m'enfonso, si acabo boig, serà per culpa teva, em sents? Per culpa teva, collons! No, no, espera...

(...)

- Ho sento. M'escalfo quan penso que intentes destrossar la nostra família, la nostra unió, el Tuijo que formem, el tot.

(...)

- Torna.

(...)