DIAGNOSI

Un relat de: Sebastià Climent

La seva funció específica la diferenciava de la resta de les que voltaven per aquell indret. Tant ella com les altres estaven sempre tan atrafegades que no tenien ni un moment de descans. Anaven de bòlit tot el dia i a la nit tampoc no descansaven, tot i que s’alentia l’activitat i el brogit diürn donava pas a una serena remor nocturna.

Ella era la que dirigia el departament de recollida de dades i de tota mena d’informació que es rebia de l’exterior. La missió que tenien assignada era la d’aplegar, classificar de manera lògica i coherent i donar el curs adient a tots els inputs rebuts. Era absolutament imprescindible que no es produís cap barreja, alteració o desviament i calia fer-ho arribar en les millors condicions i el més ràpidament possible a la secció de processament. Des d’aquí s’enviava als respectius destinataris i aquests provocaven la reacció que pertocava a cada situació. Amb això es tancava la cadena d’aquest procés.

Era un equip ben sincronitzat, competent i eficaç. Si defallia i es deturava, s’engegava tot a dida i qualsevol errada en la transmissió de la informació provocava una resposta errada de imprevisibles conseqüències. Sempre funcionaven com s’esperava d’elles. Un dia, però, van fer la recepció d’unes dades i una informació que, en aparença, eren inputs similars a altres que ja havien rebut abans i, per tant, van cursar-les en la forma habitual als destins que marcaven els protocols en aquestes situacions.

Però la resposta no fou la prevista. De fet no hi va haver altra resposta que una situació de confusió absoluta. Cap reacció ordenada i lògica a la continua recepció de missatges que venien i que no sabien com interpretar. Van disparar-se totes les alarmes, però tot en va.

Tot el sistema va saltar i cada impuls rebut es tornava foll i s’embolicava amb els altres, interferia les respostes provocant un desori total. No van saber reaccionar a la informació i dades rebudes absolutament il•lògiques que venien de l’exterior. Les neurones van informar d’aquella caòtica situació al nivell superior, tot sol•licitant les instruccions aplicables en aquesta situació. La resposta va ser la següent... Diagnosi: Trastorn transitori del sistema per curtcircuit neuronal. Causa: Enamorament del subjecte. Efectes: Disminució del seny i augment considerable de la rauxa. Generalment és reversible. Tractament: No hi ha altre antídot conegut aplicable que el pas del temps. Es recomana paciència i prudència fins que el trastorn transitori s’extingeixi i el sistema retorni a la normalitat.

Comentaris

  • Enamorament 2.0[Ofensiu]
    Frederic | 16-03-2017

    Després del transtorn transitori, la prova de foc, la permanència, de l'enamorament a l'amor i la durabilitat de la relació.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

132 Relats

245 Comentaris

75521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però des de molt petit que visc a Lleida. La meva activitat en la vessant creativa - no pas en la laboral - s'ha basat preferentment en el dibuix a plomí, la pintura i el gravat, de les que n'he fet algunes exposicions. Aquesta activitat la faig compatible amb l'escriptura, essencialment, de relats curts.


sebastiacliment@gmail.com