Cercador

Llista categories

Dia d'ira

Un relat de: pèrdix

Quan explico als meus amics que la meva companya de feina, des de fa dos anys escolta cada dia, obsessivament, el mateix CD- un popurri de grans hits de la música clàssica - pensen que es tracta d'una pauta de comportament psicòtica potencialment perillosa. Jo els contesto que no, que només és estranya i avant.

Però a vegades dubto...

Avui mateix he notat com es removia inquieta a la seva cadira quan ha sonat el "Dies Irae", del Rèquiem de Mozart. No he gosat mirar-la directament, però sí he escoltat el martelleig frenètic dels seus dits sobre el teclat de l'ordinador quan el cor canta extasiat:

Quantum tremor est futurus
quando Judex est venturus
cuncta stricte discussurus

, que es tradueix,

"Quant terror hi haurà
quan arribi el Jutge
a passar comptes, rigorosament".

Trobo que la frase li escau. Els caràcter de la meva companya de feina es recolza sobre els pilars de l'Ordre, el Treball i l'Ètica, com està escrit, amb majúscules. Qualsevol decisió, discussió, opinió o acció, ha de passar, obligatòriament, pel prim sedàs teixit amb les seves premisses restrictives, de manera que es converteix, sense proposar-s'ho, en jutge, fiscal i advocat defensor d'aquest llarg Procés anomenat Vida. A vegades penso que, per la nit, es veu a ella mateixa com una d'aquelles imatges de Nostre Senyor pintades a la capçalera de qualsevol església romànica de la vall de Boí, somniant amb un mon perfecte regit des del Tron Diví pels seus principis inviolables.
La nostre relació és cordial però freda, la normal entre dues persones educades que comparteixen un espai. De tota manera estic convençut que li molesta, no sé en quin grau, la forma excessivament anàrquica i mandrosa de desenvolupar-me a la feina i a la vida.

Posa cada dia el disc, invariablement, dues vegades consecutives, de manera que només he d'esperar pacientment a que torni a sonar el "Dies Irae". Decideixo que aquesta vegada observaré l'expressió de la seva cara.

Tot arriba. Allà va de nou

Dies irae, dies illa
solvet saeclum in favilla....

Des de la primera frase comença a apallissar amb fúria el teclat a l'inquietant ritme de la música, d'una forma tan evident, que em sorprenc de què ningú altre aixequi la vista de la pantalla de l'ordinador, com ho estic fent jo. Agafo aire i la miro directament als ulls. Ella se n'adona, m'aguanta la mirada i, amb els seus ulls blaus completament esbatanats, comença a mossegar-se els llavis seguint el ritme apocalíptic d'aquest fragment del Rèquiem.

Em quedo petrificat, absolutament incapaç d'apartar-li l'esguard de sobre. Els seus dits es mouen a un ritme esbojarrat sobre el teclat resignat mentre les veus del cor s'escolen, nítides, entre les taules del despatx. En un moment donat, a causa de la pressió de les dents, comença a brotar-li del llavi un raig de sang fluida que intenta caçar amb la llengua, però se li va escapant. Aleshores la sang va lliscant cap a la barbeta, el coll i cau sobre la taula, el teclat, les mans. La imatge és esfereïdora.
En ple frenesí, i sense deixar de fitar-me, comença a cantar amb veu molt baixeta, quasi imperceptible:

Quantum tremor est futurus...

Davant la passivitat general i completament aterrit, crido com un boig mentre ella comença a riure sorollosament. Em marejo.

-------

A l'hospital, on m'han dut víctima d'un atac d'histèria delirant i d'al·lucinacions, m'han receptat, d'entrada, deu dies de vacances i, com a deures, que em vagi plantejant canviar de feina.

No ho sé, potser els hauria de fer cas.

Comentaris

Afegir comentari

Sóc un melòman...[Ofensiu]
Jaume VINAIXA SOLÁ | 11-08-2010 | Valoració: 10
..., no diré que: inaguantable, perquè, quan no estic sol, escolto la música clàssica amb auriculars. Ara bé, tot i la meva admiració pels Rèquiems, escolto tota la música clàssica possible que tinc a l´abast. i en tinc moltíííííííssima.
Bé, perdona, ara toca parlar del teu conte. Precisament com a melòman i, a més a més, com a lector i escriptor, l´he trobat fantàstic. Enganxa de debò.
T´aniré llegint.
Una abraçada "sull l´ària" (no t´espantis, és de Mozart)
Jaume
bé, bé, bé![Ofensiu]
pivotatomic | 06-12-2004 | Valoració: 8
Hola una altra vegada, Perdix!

Coincideixo amb la Tiamat en que tens un sentit de l'humor molt fi i que mai caus en la tentació d'anar pel camí fàcil (del que jo en sóc un usuari impenitent, per cert).

Malgrat això i de les dosis de sa surrealisme que destila el conte i que m'han encantat, el que més m'agrada d'aquesta narració és la seva fluidesa. Les paraules brollen com en una font i segueixen el seu camí sense cap entrebanc, cap dificultat. I això em sembla relament difícil.

Quina enveja em fots, punyeteru!
el millor[Ofensiu]
peres | 01-10-2004 | Valoració: 10
hola, perdix, et torno la visita ;)

vaig molt atrafegat i no he tingut temps fins ara de fer un cop d'ull als teus relats

sóc bastant nou, jo, aquí (del mes d'agost)

si més no, em sento estrany, com si em fiqués enmig d'un grup d'amics que es coneixen de tota la vida

a més, de vegades quan entro a RC no tinc temps per res més que per penjar un relat que he escrit fa dies i no m'hi entretinc més

bé, potser és una excusa barata, sempre tens temps per a les coses que t'interessen...

no cuido les relacions públiques, ja ho veus

bé, només volia dir-te que he llegit els teus relats. tots? sí, tots

i sense voler que pensis que menyspreo els altres, t'haig de dir que aquest i el primer, la història del terciari, són els que més m'han agradat

aquest, especialment, l'he trobat molt ben escrit, molt ben estructurat i molt suggeridor

i ara et deixo, que encara estic al despatx, és divendres, 1/4 de nou, ja estic tip d'ordinador i no vull que em passi com al teu personatge

gràcies una altra vegada per la teva visita a ca meu i pel teu comentari

espero que ens tornarem a trobar (a veure si dedico més temps a RC)

una abraçada

peres
Hola simpàtica![Ofensiu]
pèrdix | 10-07-2004
Ei, m'encanten els teus comentaris. Podries agafar-ne uns quants i publicar-los com a recull de mini-relats.
El tema de la música, que encara dura, desperta múltiples discussions amb les companyes de feina. I malgrat el que explico, prefereixo un poupurri de música clàssica conegut que discografia completa del David Bisbal per conèixer.
Respecte els estornuts, et diré que sempre que em queden mocs a la mà, me'ls netejo. Però de tant en tant, en moments en què no tinc opció, els pesco amb la boca i els escupo de nou. Fastigós i patètic, no trobes?

Apa, una abraçada! I que no perdis l'humor...
això em sona![Ofensiu]
Tiamat | 10-07-2004
El veí de baix del pis de barcelona on visc, és una mena de cantautor, que és clar, li agrada assajar les seves cançons durant força hores al dia, a diari. Fins aquí tot bé. El problema és que pel que sembla fins al moment només ha composat una sola puta cançó.
El veí de casa els meus avis, tocava la guitarra. Ho feia molt malament. Després d'un cert temps d'assaig, va deixar-s'ho estar. Al cap d'uns anys, hi va tornar. I continuava fent-ho igual de malament.
Quan rento plats a la pica de la cuina, sempre deixo la finestra oberta. Un veí (aquest no he descobert d'on és), escolta David Bisbal i Kylie Minogue (m'he hagut d'informar per escriure bé aquest nom...). I cada vegada que rento plats, no puc evitar de provocar el combat Beyoncé Vs System of a Down que deu tenir amargats a la resta d'habitants de l'edifici...
Tots hem tingut els nostres pros i contres amb la música.. (ara, sempre compensa i no es pot estar sense ella..!)

Bravo! m'agraden els teus contes, tots tenen cert sentit de l'humor, però no del fàcil de fer (són 2 i cau el del mig)(excepte quan et conectes al msn des d'un ordinador vell i cascat, que després cauen els 2..), i la teva temàtica sol ser una miica diferent de la majoria del que hi ha aquí. Així que bravo! Fa dies que no penges res eh... mala persona...

Una abraçada! i vigila quan estornudes, què en fas dels mocs.. ;)

(Recomanació: versió de DarkMoor del Dies Irae)

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

pèrdix

34 Relats

258 Comentaris

116966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Afegir a preferits

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >