Dia de la mare

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
DIA DE LA MARE

Em costa obrir la porta. Fa temps que no venia per aquí, els mobles son vells i les parets mostren profundes esquerdes i humitats que ja ningú arreglarà. A les prestatgeries es pot trobar algun llibre descatalogat i un vell àlbum de fotografies familiars.

‘Vaja invent això del dia de la mare’, em deia sempre ma mare. ‘Quina beneitura això de regalar flors, tanmateix moren al poc temps’. Ella sempre tan pràctica.

Anys després, coses del destí, ma mare va obrir una floristeria a aquella barriada allunyada del centre i sense gairebé comerç més enllà d’unes poques botigues de queviures. Va ser per casualitat, en anar a la fallida un primer negoci familiar situat a la portassa de casa, trobà una sortida posant a la venda primer alguns cossiols i ramells de flor fresca.

En veure que la cosa anava bé es va formar i va arribar a ser molt bona en la seva professió i una de les pioneres a la nostra ciutat. Rams de núvia, corones, centres de taula, garlandes, decoració de restaurants o d'esglésies ... sempre rebia l’enhorabona per part la seva fidel clientela. A cada esdeveniment on participava, guanyava nous i lleials clients.

A la floristeria hi havia sempre molta feina i el pare, les filles i els gendres sempre havíem de donar una ma, be sigui per fer ramells, agafar comandes o repartir. El dia de la mare no parava d’entrar gent i des de molts dies abans agafàvem comandes per telefon que s’havien de repartir aquell dia.

Ara fa 20 anys la portassa està tancada, el barri ha canviat molt, han tancat molts petits negocis i n’han obert d’altres, també hi ha gent més diversa, ja quasi no queden plantes baixes amb el seu pati, en el seu lloc hi ha finques i allà on hi havia les antigues plantes baixes de tota la vida hi passarà la carretera.

‘Mamà .... Saps qui som? Som na Conxa sa teva filla .... me veus??? hola mamà me sents? Escolta mamà, aviat ens veurem, aviat sortiràs, ara t’has de posar bé. Et cuiden bé? Has menjat? T’estim mamà.’

Autora: Conxa

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: