D'hàbits i monjos

Un relat de: shyshark

D'hàbits i monjos v.cat


One day I'll grow up, I'll be a beautiful woman
One day I'll grow up, I'll be a beautiful girl (...)
But for today I am a child, for today I am a boy (...)
One day I'll grow up, I'll feel the power in me
One day I'll grow up, of this I'm sure.

Antony and the Jonhsons For today I'm a boy



El Toni juga a l'habitació dels seus pares. Obre l'armari i xala passant la mà pels diferents teixits de la roba penjada. Li costa arribar als penjadors, però amb el tamboret del tocador de la mare aconsegueix despenjar una brusa que és especialment suau. L'olora, l'acarona, la passa per la seva galta, s'emociona amb el tacte de la seda.


L'Antonio viu sol. Quan surt de compres entra a les botigues de llenceria. Observa, toca, pregunta per conjunts i sostenidors sense gaire copa i s'assegura de poder canviar-los si hi hagués cap problema. A casa, després de la feina, es canvia de roba i es posa les seves adquisicions, les seves sabatilles de taló amb borla de plomes i una bata transparent. Després prepara un Manhattan que va aprendre a fer amb l'ajut d'un llibre de cocktails. Engega el DVD i es disposa a gaudir amb pel.lícules de l'era daurada de Hollywood, recitant al mateix temps que les actrius les seves frases favorites, mentre pren petits xarrups de la seva beguda.


Anthony viu amb la seva dona, Gwen. Cadascú té el seu propi armari però comparteixen el de la roba de festa. Com cada segon dimarts de mes, Gwen ajuda l'Anthony a preparar-se per la seva sortida, la SEVA nit. Gwen neteja la cara del seu marit, la hidrata i la maquilla. Anthony tria per avui un vestit verd amb molt de vol que fa temps que no es posa, una bosseta i unes sabates també verdes i una perruca morena amb un gran recollit al clatell. Avui no li ve de gust posar-se collarets. A les set, un taxi l'espera a la porta de casa. Gwen surt a acomiadar-lo. Es besen.
"Estàs guapíssima, carinyo. Passa-t'ho bé".
La cita és a un petit bar del barri de Mayfair. La vetllada es diu "Ladies" i tots els assistents són com Anthony: Homes de tota condició en la seva nit alliberadora i femenina.


L'Antoinette s'ho passa d'allò més bé ajudant el pare al garatge. Ahir van estar arreglant les bicicletes, engreixant les cadenes, canviant les gomes dels frens, netejant amb dissolvent la pols i el greix acumulat. I a més, el papa la va deixar posar-se la seva vella granota. Semblava una petita mecànica/pallassa amb les mànigues i els camals doblegats i tornats a doblegar. El papa li va pessigar el nas amb els seus dits plens de greix i ella va riure feliç i el va estrènyer ben fort en una abraçada agraïda .


Antoñito "La Gaditana" viu sol en un petit pis ple de cartells i objectes que recorden la seva procedència i el seu passat d'artista, fotografies d'èpoques més afortunades. En elles se'l pot veure amb diferents vestits durant les seves actuacions, sempre intentant d'assemblar-se el més possible a Lola, "la más grande".
Avui, amb l'esquena encorbada, una barba descuidada de pèls blancs al mentó, amb bata de flors, sabatilles i mitjons transparents, va com cada dijous a comprar al mercat arrossegant el seu carretó gris.


La Tony és executiva en una gran empresa. El seu armari està ple de vestits de tall masculí, de les millors marques. Aquests vestits i el seu cabell negre, llarg i ondulat li donen un aire de dona diferent. A la feina, pren decisions i organitza el seu departament amb mà ferma. Els seus companys executius senten alguna cosa entre la curiositat, l'admiració i el desig per aquesta dona que es mou com peix a l'aigua en un món ple d'homes-tauró. Però ella no és cap peixet que qualsevol tauró pugui cruspir-se.


Antònia, Tomy pels seus col.legues, passeja decidida per la ciutat, vestida de negre amb els pantalons molt estrets caiguts per sota els malucs, la seva samarreta de Marilyn Manson, la seva jaqueta de cuir alguna talla més gran que el seu cos i un caminar despreocupat. El cabell curt i fixat en una petita cresta. Quan arriba l'hora, Tomy va a esperar la seva nòvia a la sortida d'empleats d'uns grans magatzems.


Tono/Sharay viu amb la seva mare. Treballa de nit actuant a bars i discoteques. El seu armari és una explosió de colors i lluentons, de sabates amb plataformes impossibles, de perruques i barrets. El seu escriptori convertit en tocador és ple de capsetes d'ombres de colors, petites esponges, pinzells, flascons i pots de crema i maquillatge. La seva mare dóna forma amb amor i bones puntades a les idees de vestuari de la Sharay.



visita www.sietevidastieneelgato.blogspot.com





Comentaris

  • orgull[Ofensiu]
    shyshark | 26-01-2007 | Valoració: 10

    estic orgullós d'aquest text. llástima que ningú m'hagi dit res d'ell ni de la proposta d'interactivitat. Lamentable endogàmia a tot arreu.
    shysh

  • orgull[Ofensiu]
    shyshark | 26-01-2007 | Valoració: 10

    estic orgullós d'aquest text. llástima que ningú m'hagi dit res d'ell ni de la proposta d'interactivitat. Lamentable endogàmia a tot arreu.
    shysh

  • proposta[Ofensiu]
    shyshark | 22-12-2006

    Proposo a tothom que li vingui de gust fer que els personatges es creuin, que visquin situacions plegats, de dos en dos, o en grup.
    Animeu-vos, la creació col.lectiva pot ser inusual però em dona un punt de curiositat veure què podeu/podem fer amb aquests personatges. Algú interessat?

  • proposta[Ofensiu]
    shyshark | 22-12-2006

    Proposo a tothom que li vingui de gust fer que els personatges es creuin, que visquin situacions plegats, de dos en dos, o en grup.
    Animeu-vos, la creació col.lectiva pot ser inusual però em dona un punt de curiositat veure què podeu/podem fer amb aquests personatges. Algú interessat?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de shyshark

shyshark

12 Relats

29 Comentaris

18166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Se va el caimán se va el caimán, se va para Barranquilla. Allà l'espera el tauró tímid. S'han conegut al feisbuk i provaran de veure si tenen alguna cosa en comú.
Visita'm tu a: http://sietevidastieneelgato.blogspot.com