Devessall de vassall

Gràcies per convidar-me a llegir aquest poema, policromat de metàfores precioses (carn marcada per "tatuatges del desig", "la llibertat que m'ofereix la gàbia dels teus ulls"...). Breu, però molt intens!

En la primera estrofa descrius la passió, la fúria desbocada del desig. En la segona estrofa plasmes la distància i la necessitat de recórrer a l'ajuda del record. La tercera estrofa va més enllà del sentit de les dues precedents, i és una bona conclusió ja que enllaça l'una amb l'altra (dit d'una manera diferent: és un final igual de bo tant per una estrofa com per l'altra).

Gràcies un cop més per convidar-me a llegir aquest poema!!!

V.

de mots i estranyes emocions, vehiculades pel filtre sublim de la teva sensibilitat.

i saber que és la memòria que hem dipositat en els ulls que estimem el que ens encadena a una dimensió de nosaltres, del jo, que seria morta, que no existiria, si no fos per la paradoxal forma que alhora ens allibera i esclavitza.
No poria trobar manera de ressaltar cap vers ni cap mot disn d'aquesta poema que, coma millor virtut de les moltes que li trobo, té la de tenir exactament la durada necessària per concloure la seva contundència lírica exaltada i reposada a la vegada.
Salutacions,
franz