D'evasions

Un relat de: dacar

Quan m'agafa la "neura", per tal d'evadir-me, em dóna per pujar i tancar-me en la torre més alta que sóc capaç de construir, i em faig tancar amb una porta amb set panys. I sobrevisc amb el fil de llum que m'entra per una estretíssima finestra i una espelmeta que amenaça a cada segon amb consumir-se i deixar-me a les fosques. Menjo galetes príncipe i bec tang de taronja a punt de caducar. I al meu cap retronen les cançons d'un cd que el discman centrifuga sense pietat. I m'alieno, perquè sé que és qüestió de dies. I quan passen aquests dies, demano que m'obrin i em deixen sortir. I aquí no ha passat res.

Passa que darrerament he pujat massa sovint a aquesta torre. Ja puc reconèixer qui puja a fer guàrdia només per la manera de caminar. I he fet aquesta masmorra més "coquetona", amb uns grans coixins que escampo per terra, com un racó "chill out", i amb cd's que regalen amb les revistes d'informàtica i una mica de fil de pescar m'he fet unes cortines "psicodèliques" que juguen amb la llum del sol del crepuscle i omplen l'estança de pampallugues fugisseres. I les hores s'han tornat tan manses que ja no mosseguen quan se'n van.

Però tinc la imperiosa necessitat de sortir. Crido, però els soldats a fora tenen ordres de no fer cas de res que jo els pugui dir. He provat d'obrir els panys amb un clip i un tornavís d'estrella que em van portar per porgar els radiadors, però no me n'he sortit. I necessito sortir! He llençat per la finestra una ampolla amb un missatge a dins, demanant que em rescatin de les ordres que he donat. Però he sentit com xocava amb alguna cosa que feia tota la cara de ser el camió de les escombraries, així que descarto que vingui ningú. I necessito sortir! Que se m'acaben les piles del discman!

Comentaris

  • montecristo[Ofensiu]
    franz appa | 14-03-2008

    He arribat al relat tirant enrera, des dels teus més nous. Em sorprèn una mica l'ambient, allunyat del registre realista que més et conec, un realisme on de vegades poden sorgir elements fantàstics, sí, com el meravellós dissolvent... En aquest, més aviat, i a l'inrevés, tot sembla sorgir d'una boira fantàstica, amb inscrustacions realistes, això sí, amb aquell sucós sentit de la ironia marca de la fàbrica (com l'ampolla amb missatge a dins que xoca ontra una cosa que fa tota la cara de ser un camió de les escombraries).
    Un petit comte (o comtessa) de Montecristo, tancat en la seva torre per voluntat pròpia i presoner per sempre . De vegades, hom no calcula bé la dimensió dels seus actes d'aïllament, d'evasió.
    Ni la durada de les piles.
    Una abraçada,
    franz

  • Curiós[Ofensiu]
    Biel Martí | 04-05-2007

    L'inici del relat, amb el tema de l'evasió plantejat com un conte fantàstic, em sembla molt ben trobat. Sembla més un assaig que un conte, un bocí autobiogràfic que no un exercici literari. Segurament ho és (ho és?). El personatge s'evadeix tant que el seu món real acaba sent, precisament, el que abans només feia servir per evadir-se i la part de fora és la part aliena. De tant evadir-se, finalment, queda tancada dins el seu segon món -imaginari suposo- sense trobar la manera de tornar al primer.

    Ja veus que jo hi he fet una mena de psicoanàlisi, sense ser-ho, però és el que he vist més clar. Dels tres relats que t'he llegit avui, és el que més m'ha agradat.

    Biel.

  • M'ha agradat!!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 02-01-2007 | Valoració: 10

    L'he llegit una mica com per sobre (normalment no sóc molt atent als relats; em concentro molt més escrivint que llegint, i que cadascú interpreti aquesta realitat com vulgui) t'he llegit per sobre, i això que tenia la falsa impressió que no m'agradaria el teu relat, però m'has impressionat contra pronòstic. El relat és bo si la primera pre-impressió ja em feia desconfiar...

    El relat és entretingut, mostra un cert coneixement de la gent, i al mateix temps és lo bastant moderadament frikie com per agradar a un filòsof semiclàssic com jo.

    Et llegiré més. Felicitats!!!

  • * i m'alieno *[Ofensiu]
    kispar fidu | 02-01-2007

    doncs jo també sóc freqüent de torres que t'evaeixen... De dies en que necesites aïllar-te del món, en el teu personal raconet... Èpoques en que tot sembla aturar-se i et refugies al teu cau esperant que les forces et permetin reiniciar el transcurs dels teus dies...

    M'ha agradat la teva descripció de la torre... els cd's que fan sonar les músiques que més et captiven, i creen aquesta atmòsfera tan necessària en els dies d'aïllament personal...
    Una clau que et tanca, i que a estones no et permet sortir... Com si fossis pres de les teves pròpies cadenes...

    moments d'evasions; on sols vols asseure't sense intentar aixecar-te de nou...


    sort que en sortir de la torre, el Sol sembla seguir brillant-te al rostre.


    ens veiem per aquí,
    Gemm@

  • em sap greu[Ofensiu]
    peres | 11-07-2006 | Valoració: 10

    haver arribat tan tard a aquest relat fantàstic, fins ara orfe de comentaris. La veritat és que no ho entenc (que el relat no tingui comentaris), deu ser que no ets un autor mediàtic, que passes massa estona a la torre i has donat ordres també que no et comenti ningú. Quin poder que tens!

    El títol és fantàstic, l'has clavat, perquè hi ha dues menes d'evasions, l'òbvia i la moderna. I totes dues són contradictòries... o no.

    M'agradaria molt que quan aconsegueixis sortir de la masmorra, a banda de comprar les piles ens regalis alguna altra impressió de la vida a la torre, o del que sigui, qualsevol vivència. Vaja, que ens escriguis alguna cosa, que fa temps que no sabem res de tu. Sí, ja sé que allà on ets s'hi està molt rebé, però pensa una micorriniua en els altres, no? ;-)

l´Autor

Foto de perfil de dacar

dacar

41 Relats

178 Comentaris

112538 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Virgo, del setanta-dos.

c.boladeres@gmail.com, pel que considereu oportú.